El conveni és vigent al Principat des de l’any 2014. Quan es va rubricar, el 2011, però, el Govern ho va fer aplicant una reserva sobre l’apartat 2 de l’article 30. És a dir, indicava que, de moment, no el compliria. Aquest punt de l’acord estableix que “l’Estat ha de concedir una indemnització adequada a qui hagi patit greus danys contra la seva integritat física o la salut, en la mesura en què el perjudici no estigui cobert per altres fonts, en particular per l’autor del delicte, les assegurances o els serveis socials i metges finançats per l’Estat. Això no impedeix a les parts requerir a l’autor del delicte el reemborsament de la indemnització concedida, sempre que la seguretat de la víctima es tingui en compte de forma adequada”.
És a dir, bàsicament el que estableix el conveni és que si l’autor del maltractament o altres fonts no indemnitzen la víctima, qui ho haurà de fer serà el Govern. Aquest punt, però, no es compleix a Andorra. I si no hi ha cap gran sorpresa, es continuarà sense complir.
El document ja accepta que es facin aquestes reserves. Això sí, només són vàlides per cinc anys. Un cop passen, cal renovar-les o, en cas contrari, aplicar-les. La de l’article 30.2 ja va ser objecte d’aquest procediment el 2019 i, per tant, venç l’any vinent. O millor dit, venceria. Perquè ara no ho farà. Des de l’executiu s’ha transmès al Consell General aquesta voluntat i, ara, haurà de ser validada per la cambra parlamentària.
Ara, els grups parlamentaris disposen d’un termini de quinze dies per presentar un escrit d’oposició. És a dir, demanar que no s’accepti la renovació. Si això succeeix, el ple hauria de votar a favor o en contra. No seria estrany que aquesta circumstància es produís. De fet, el 2019, així va ser. Llavors, el g parlamentari socialdemòcrata va fer aquesta acció, tot i que va ser refusada per la majoria que llavors donava suport a Govern. Tot fa pensar que, si es repeteix l’escrit d’oposició, difícilment prosperaria.
Comentaris (4)