Les xifres fetes públiques aquesta setmana després de ser validades al consell d’administració apunten un tancament de la branca general en negatiu. Cap sorpresa. Ha estat, és i serà la realitat des de fa molts anys: les despeses per prestacions sanitàries -sigui per cobertura d’actes mèdics sigui pel pagament de baixes- superen el que s’ingressa en cotitzacions. En total, 25,9 milions de dèficit.
Ara bé, la xifra, tot i ser en vermell, queda molt lluny de les previsions amb què la CASS va elaborar el pressupost per a l’exercici 2023. Llavors es va calcular que el dèficit superaria, fins i tot, els 41 milions. Per tant, la diferència és considerable. Més de quinze milions.
Una situació similar es dona a la branca de jubilació, la que serveix per pagar les pensions. En aquest cas, es mantenen els números verds, com també era habitual. Es va tancar amb un superàvit de 35 milions. Ras i curt, el més elevat des del 2019. I queda molt per sobre del que s’havia consignat al pressupost. Llavors, s’estima que s’acabaria amb uns números verds de 21,95 milions.
L’explicació no és complicada. Es troba a les mateixes dades de la CASS. Durant el 2023, el nombre d’assalariats va incrementar-se un 3,6%. I també ho van fer els autònoms, en aquest cas un 4,9%. Per tant, hi ha més gent cotitzant fruit de la bona dinàmica econòmica. I, a més, cal tenir en compte que la base d’aquesta cotització, els salaris, s’han incrementat. Ho va fer al sector públic, amb l’aplicació de l’IPC del 7,1% per a tots els funcionaris. I, també al privat, amb la llei que va obligar a incrementar les remuneracions per a bona part dels treballadors del sector privat. Per tant, els ingressos van créixer (un 12,7% en la branca general i un 12,3% en la de vellesa). En el primer cas, més que les despeses (+7,9%); en el segon, no tant, però tampoc gaire lluny (13,8%).
Les dades, doncs, queden lluny de les previsions. I encara més de les estimacions que figuraven al darrer estudi actuarial sobre el sistema de pensions, base dels treballs que, properament, ha d’abordar la comissió especial del Consell General que ha de tractar quines mesures s’han d’adoptar per garantir-ne la viabilitat. L’estudi, cal tenir en compte, es va fer a finals del 2020, en plena pandèmia i, queda clar, no augurava que la sortida de la crisi sanitària fos tan positiva.
Llavors, es va preveure que, pel 2023, la branca de pensions encara tindrà superàvit, però únicament de cinc milions i que ja entraria en dèficit pel 2024. Queda clar que l’evolució econòmica també ha trastocat (afortunadament, s’ha de dir) aquells càlculs.
Comentaris (6)