Autoanomenar-se responsable de formació hauria estat la creu final del director adjunt de la presó

Que la decisió de rellevar el segon director transcendís al centre penitenciari i l’intent d’Oriol Magrinyà i l’SPA de fer passar la sortida com una dimissió han precipitat la destitució, que inicialment es volia fer en unes setmanes

Oriol Magrinyà.
Oriol Magrinyà. SFGA

La decisió del fins ara director adjunt del centre penitenciari, Oriol Magrinyà, d’autoanomenar-se responsable d’una unitat de formació que ni tan sols existeix a l’hora de signar els certificats d’unes sessions que es van fer abans que esclatés la pandèmia han estat la gota que ha fet vessar el got del malestar a la presó i la paciència del ministre d’Interior i Justícia, Josep Maria Rossell, que veia com ho despatxava Magrinyà o el director primer, Miquel Àngel Garcia, estava pràcticament disposat a renunciar al càrrec.

Divendres, amb l’acceptació per part del sotsoficial de primera Carles Oferil d’acceptar la direcció adjunta, ja estava clara la sortida de Magrinyà. Rossell ha admès aquesta tarda que no volia anunciar el moviment de peces fins dimecres. En realitat, l’escenari inicial fa uns dies era aguantar fins després de la festa patronal, a mitjan octubre, i després fer els canvis. Però el creixent mal ambient -amb una carta enviada la setmana passada per part del Sindicat de Personal Penitenciari (SPP) en què evidenciava certes anomalies més- i el fet que aquest matí mateix el propi Magrinyà, amb el suport dels acòlits del Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA) hagin intentat fer passar la sortida prevista com una dimissió de l’interessat ho han precipitat tot.

Fragment d'un dels certificats on es veu la firma del director adjunt i el segell d'una especialitat formalment no creada.

Relacionat

Les ‘maniobres al·legals’ de la direcció de la presó continuen aixecant polseguera

Fa unes setmanes, l’estupefacció entre alguns dels funcionaris del centre penitenciari va tornar a anar en augment en rebre el certificat d’una sessió informativa realitzada el 2019 que es va convertir per art de màgia en una formació que avalava el director adjunt com a responsable de la unitat de formació. Aquesta unitat no existeix. Almenys per ara. Però Magrinyà no només estampava la seva firma com a responsable sinó que, a més, s’hi afegia un segell creat pel propi interessat sense aprovació ni aval de ningú més.

Suposadament, el director primer, Miquel Àngel Garcia, que ha pecat de deixadesa en molts casos però que té un tarannà més empàtic que l’ara destituït, havia mostrat la seva total disconformitat a Magrinyà i fins i tot li havia prohibit que signés els certificats com a responsable de l’esmentada unitat inexistent. Però el número 2 del centre va fer cas omís a la instrucció del seu superior i això va fer que la relació ja complicada entre tots dos es trenqués del tot després d’una discussió molt acalorada.

Josep Maria Rossell i Oriol Magrinyà en un acte oficial.

Relacionat

Destituït el director adjunt de la presó per les contínues decisions fora de to que ha protagonitzat

Amb Magrinyà de vacances, Garcia hauria exposat la situació al ministre i fins i tot hauria insinuat que si no es feia fora el número 2 podia plegar ell. Davant tal embat, Rossell i el director van abordar la situació i aquest divendres s’hauria arribat a tenir l’acceptació del càrrec per part d’Oferil, un home de l’extrema confiança de Garcia, amb qui han treballat molt plegats. De fet, el nou director adjunt s’hauria pogut prejubilar ja fa alguns anys i ha decidit continuar a la institució perquè, almenys, té el reconeixement personal. L’avalaria un tarannà dialogant i comprensiu que Magrinyà, més enllà dels afiliats de l’SPA, hauria mostrat ben poc.

Divendres passat, després que l’SPP tornés a fer sentir el seu enuig i malestar per qüestions diverses -com per exemple, el fet que Magrinyà hagués dissenyat unes insígnies sense consultar ningú; o que s’hagués denunciat la greu situació que va suposar l’amenaça de mort d’un intern a un funcionari que el propi funcionari va tapar perquè havia estat precedit d’un incident amb un altre agent- ja hi havia ecos que el director adjunt seria rellevat en breu. Oferil ja havia donat el seu vist-i-plau a Rossell.

Aquest dilluns, ben a primera hora, l’encara director adjunt ha estat advertit de la situació per companys de l’SPA i, segons les fonts consultades, Magrinyà ja no s’hauria presentat a treballar. Hauria acudit de pressa i corrent al despatx del ministre a presentar a Rossell la seva dimissió mentre que dirigents del sindicat que li ha fet costat gràcies al repartiment de CRA i altres suposades prebendes posaven en marxa una maniobra per avalar la dimissió i negar la destitució.

Josep Maria Rossell durant la compareixença per tractar la destitució.

Relacionat

Rossell demana a la nova direcció de la presó “que vagi a l’una” i segueixi el full de ruta acordat

En una trobada tensa, però, Josep Maria Rossell hauria deixat clar a Magrinyà que la decisió estava presa i que no calia que plegués ell. Que se’l destituïa. I així ha estat. Per callar les veus sindicals, i molt més aviat del que preveia, el Govern ha tramès un comunicat oficial confirmant la destitució i anunciat el substitut de Magrinyà, que hauria sortit del despatx ministerial de no gaire bones maneres.

Ara queda veure quins passos més es donen. Perquè Magrinyà ha de retornar al seu lloc d’origen, ocupat per un funcionari de la seva confiança que hauria ‘ascendit’ gràcies als CRA avalats per la direcció adjunta. Caldrà veure quines decisions adopta la nova direcció ara configurada per Garcia i Oferil, i veure quins equilibris es fa. També s’està pendent al centre penitenciari dels moviments que pugui fer l’SPA, encara que les fonts consultades han deixat clar que els integrants d’aquesta organització n’han fet tantes que tenen molt poc suport.



El centre penitenciari vist des de la Seu de la Justícia.
El centre penitenciari vist des de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

L’afer de la sabata calcinada al forn penitenciari

¿Una broma de mal gust o un acte de protesta que no s’ha descobert fins molt temps després? Hi ha dubtes raonables. I no està clar que s’obri cap investigació en tota regla. Menys ara que s’han decidit canvis a la cúpula penitenciària. Però el fet evident és que fa un parell de caps de setmana del fons del forn de la cuina del centre penitenciari se’n va extreure una sabata totalment calcinada. Feia dies que hi hauria d’estar donant voltes. Alguns funcionaris estan ‘preocupats’ per si això hauria pogut contaminar els plats. Altres funcionaris avaluen si es tracta d’un element de denúncia. Era un exemple més, per a la majoria, del clima degradat i degradant que almenys fins avui es vivia a la Comella. La peça de calçat cremada seria d’un uniforme de gala. Asseguren les fonts que no ha de ser complicat, si es vol saber de qui és la sabata, de resoldre l’enigma. Perquè d’uniforme de gala els agents només en tenen un (igual que de parells de sabates) i, per tant, hi deu haver un funcionari que s’ha quedat sense peça de calçat. No està gens clar, però, que es vulgui treure l’entrellat al cas. D’una banda perquè no és gens bonic que una sabata acabi al forn on es couen les pizzes, per exemple. I feia dies que quan s’obria l’equipament culinari el ferum estrany era evident. De l’altra banda hi ha el temor que es tracti d’una mena d’acte de denúncia. Una part dels funcionaris temen que la ‘crema de la sabata’ fos l’últim missatge encobert, l’última queixa, d’un treballador públic que fa uns mesos va decidir jubilar-se de forma precipitada després de patir algun incident amb comandaments del centre i, sobretot, d’haver d’agafar la baixa per malestar psicològic arran d’un suposat assetjament. Vista la situació i sense tenir encara l’edat de prejubilació, seguint la recomanació mèdica i la familiar, el funcionari en qüestió va decidir plegar abans del que pensava. O sinó d’ell, d’algú que li va voler jugar una mala passada. La sabata al forn seria com enviar-ho a cremar tot. Llançar-ho tot per la borda. O almenys aquesta és la temença d’una part del funcionariat, fart del mal ambient intern, de les picabaralles entre el que haurien de ser companys. De les pugnes entre bàndols, entre generacions de carcellers. En fi, de l’esgotament d’una manera de fer. Tot cap al forn. Fer foc nou per tornar a començar, vaja. Que justament això és el que sembla que pretén el ministre Rossell amb la destitució del director adjunt, a qui la sabata, diuen les fonts, li anava metafòricament dirigida.



 

Comentaris (6)

Trending