Grups d’amics o de coneguts, fins i tot companys de feina que evidentment no conviuen més enllà de l’horari laboral, no tenen cap problema en presentar-se com a unitat convivent quan van al restaurant. Aquells establiments que pel que siguin posen el llistó del control molt avall o, simplement, s’arrisquen a una multa o saben directament que, pel motiu que s’escaigui, no estan en el radar de la sanció, omplen la taula i s’ha acabat. Són tres, quatre… els que s’escaigui.
“Si us plau, un document que acrediti que viviu junts” o “doneu-nos una adreça per si l’autoritat sanitària us ha de localitzar”. I heus aquí que s’ha acabat la convivència
En canvi, aquells que estenen el filtre i demanen, rasquen, evidentment troben que molts comensals es fan l’orni. “Si us plau, un document que acrediti que viviu junts” o “doneu-nos una adreça per si l’autoritat sanitària us ha de localitzar”. I heus aquí que s’ha acabat la convivència. I llavors, o es fa marxa enrere o, si hi ha lloc, es divideixen els comensals en tantes taules com faci falta. Però no sempre es pot. I heus aquí quan aquells que ho fan bé, que posen els filtres, que fan els controls, acaben perjudicats. Perquè tot sovint es queden sense client i, més encara, amb el client frustrat enfadat.
Per això hi ha responsables d’establiments que es queixen que no hi hagi totes les inspeccions que hi hauria d’haver i, fins i tot, denuncien en alguns casos, certa discrecionalitat i fins i tot arbitrarietat alhora de controlar determinats locals o, directament, no fer-ho per no haver de fer la vista grossa. Ara, una cosa és clara, que siguin els restauradors els qui hagin de fer de ‘policia’ no agrada gens. Per això no són ni dos, ni deu els establiments que reclamen que l’administració no traslladi als responsables dels locals haver de fer complir determinades obligacions Covid.
Comentaris (3)