El repte del consens pel futur d’Andorra fet llibre

La síndica general i la secretaria de sindicatura han presentat el recull de les reflexions al voltant de totes les propostes i conclusions a les quals es va arribar a les taules organitzades durant el 2021

La cloenda final d’’Andorra: reptes de futur’ ha estat un llibre. La necessitat de fer-lo es posa en dubte fins i tot entre les seves pàgines, però la síndica general, Roser Suñé, ho ha tingut clar durant la presentació. Si havia de tenir ella poder de decisió, es feia llibre. La secretaria de sindicatura, Susanna Vela, ha estat més pràctica, “s’ha fet perquè sigui utilitzable, hi havia moltes propostes i ens agradaria que es poguessin tenir a l’abast totes”. Perquè es van treballar durant l’any passat a diverses taules. I tenint en compte els representants, el consens podria no haver estat fàcil.

Però, Suñé ha destacat que “la metodologia va ser molt equilibrada, es va aconseguir un debat enriquidor, molt respectuós, on la gent explicava les seves idees i era fàcil arribar al consens”. No sembla una cosa evident, perquè no ho és. Hi va participar Govern, Consell General i comuns. I representants variats, de diferents faccions polítiques com DA, Liberals o Terceravia. “Però sempre és més fàcil arribar al consens quan no s’ha d’executar”, ha assenyalat Suñé. Perquè res del que es recull en aquest llibre és executable. Es donen propostes per atacar els reptes que es plantegen, sí, “però en cap cas és un receptari”, ha assenyalat encaridament la síndica general.

El llibre està dividit en dues parts, que són el resum de 46 hores de reflexió, dels 34 reptes de futur plantejat i les 570 propostes que a les quals van arribar durant les 14 taules celebrades els 111 participants. Les xifres són per destacar. Però anant per parts, la primera, ha explicat Vela, “està més contextualitzada, perquè el lector sàpiga tot el treball que es va fer”. La segona, per tant, recull totes les discussions que es van donar, tal com es van donar. Bàsicament, durant les 160 primeres pàgines es desgranen els 10 grans reptes, “que s’han analitzat per separat a partir del que es va comentar a les diferents taules de treball i tots els comentaris que van sortir en aquell moment”, ha explicat Suñé.

“Hi havia una voluntat molt clara d’entendre quin model de país, que això ho vol dir tot i no vol dir res”

No és que siguin els 10 reptes més importants, però sí que són els més destacats. Que si fa no fa, ve a ser pràcticament el mateix. “Hi havia una voluntat molt clara d’entendre quin model de país, que això ho vol dir tot i no vol dir res”, ha apuntat Suñé. Però, desgranant, es ve a parlar d’Europa, de les relacions internacionals, de les administracions públiques, del canvi climàtic, de l’economia, de la salut, d’àmbits transversals diversos. Tots ells, s’han codificat mitjançant colors, “de forma que siguin senzills d’entendre”, ha assenyalat Vela. I això era important perquè “una mateixa idea pot estar recollida en diferents àmbits i eixos”.

D’entre aquests àmbits, Suñé ha volgut destacar l’envelliment, recollit dintre de l’apartat de salut. “Un dels elements que aporta el llibre és anticipar-se”, ha explicat Suñé durant la presentació. I ha destacat elements que també hi ha a les pàgines. Com l’afirmació que al 2050 s’espera que hi hagi més persones de més de 60 anys que adolescents, i que s’espera que siguin 1 de cada 3 habitants. El repte inclou diversos aspectes als quals anticipar-se, com la prevenció de la salut o l’economia pública i el finançament de les pensions. En aquest sentit, però, Suñé ha assenyalat que no es va estudiar la reforma de les pensions, “perquè això ja s’estava treballant en un altre àmbit”. Però sí que es va parlar de natalitat, de permisos.

I aquest és un dels molts reptes que s’ataquen en el llibre. Unes pàgines que recullen, segons Suñé, “una gènesi d’un mal moment”. De fet, Vela ha fet un repàs sobre el canvi de paradigma i de visió que va comportar la pandèmia pel que fa a l’administració pública, que va passar a ser, “cuidadora, protectora i facilitadora”. Aquestes reunions que es van portar a terme per analitzar uns reptes gairebé atemporals, que haguessin tornat a sortir aquest any, han quedat plasma sen 240 pàgines sense drets d’autor. “Ha de servir per aprofundir i reflexionant sobre com s’estava treballant i vivint, i aquesta és la nostra modesta contribució”.

Comentaris

Trending