No seria el primer cop que treballadors comunals de la parròquia que sigui acaben desbrossant un camí particular o que hi arrepleguen la runa que s’hi ha acumulat. En certes ocasions, resulta que aquell camí particular és pas obligar per accedir a un espai públic o a un bé d’interès públic i hi ha un acord tàcit o explícit entre la institució i el privat que a canvi del pas, s’assegura la neteja. En altres ocasions, es tenen cura des de l’òrbita pública de sets enjardinats o d’arbres que s’han d’esporgar. Cert és, que a vegades arbres o arbustos traspassen la finca particular i envaeixen, per exemple, la voravia, causant molèsties als vianants. Als usuaris, els ciutadans.
¿Però és el funcionari públic qui ha d’esporgar l’arbre perquè des de dins de la parcel·la privada no afecti l’espai públic? Aquest és el dubte que tenen alguns dels treballadors públics. Com, per exemple, que hagin de posar ‘guapa’ una tanca que encercla una parcel·la on s’hi haurien d’alçar unes noves torres. Per cert, el ‘projecte Villar Mir’, a Escaldes, que hores d’ara sembla d’allò més aturat. Clar, la parcel·la té un amo. ¿Ah, que cal tenir la ciutat bonica i arreglada perquè el visitant ho vegi tot bé? Doncs la lògica diu que l’administració hauria de tenir mecanismes per ‘obligar’ el privat a tenir les seves propietats al dia i en condicions. I si s’hi han de destinar recursos públics, doncs que es passi la factura sempre que toqui.
En aquest darrer cas a Escaldes, el que il·lustra a més aquest reportatge, des del comú pertinent s'ha exposat que els operaris estaven “tallant les plantes perquè sortien i eren perilloses per la gent que passava. Es fa així de manera habitual quan suposa un perill per la via pública. Però s'informa als propietaris que ho han de mantenir net a través d'una carta”. ¿Se’ls reclama el pagament de la despesa pública feta mentre el manteniment no ha estat el correcte? Silenci sepulcral.
Comentaris (12)