Cada sessió estava oberta a vint persones. No calia una sobreocupació. Sí gaudir dels espais, poder passejar amb tranquil·litat i poder seguir amb comoditat les explicacions narrades dels deu actors professionals i una menor molt menor que participen del muntatge, teatralment dirigit pels responsables del centre L’Animal Teatre. Aquells que no coneixien gaire la parròquia, la coneixen una mica més. Els qui ja la tenen entre cella i cella, l’han pogut reviure de forma diferent.
Tot a partir dels textos escrits pel comunicador i divulgador històric Albert Roig, que va fer una recerca gairebé antropològica per poder repassar algunes de les notes claus del passat escaldenc, quan els ponts simbolitzaven la connexió entre les persones i la superació de barreres, entre cometes, que, com l’aigua, és clar, eren font de vida. I en el cas d’Escaldes, l’aigua calenta. Perquè va ser l’existència de termes un dels motius que va obrir la parròquia, aquesta parròquia en concret, al turisme de masses. Caldea, digue-m’ho així, és de fa quatre dies.
Amb la sort que una de les actrius és també música, s’ha pogut escoltar el Ball de Santa Anna interpretat amb acordió. I acabat el passeig, i com a premi per a l’estima escaldenca o la descoberta de l’essència de la parròquia, una mica de moscatell amb porró i quatre carquinyolis ben trempats. Tot sia per refer els ponts de la història.
Al safareig del barri.
Dues de les protagonistes de la història.
El pont d'Engordany durant una de les representacions.
Camí de l'antiga fàbrica d'Engordany.
'Fent vida' al pont de la Tosca.
Comentaris