I és que el que està clar tot just és que home i dona van protagonitzar una “discussió acalorada”. I en el marc de mateixa tots dos van agredir-se mútuament. L’home va rebre un cop de puny a l’ull i la dona esgarrinxades i contusions. L’altra víctima de tot plegat va ser un telèfon mòbil que va saltar -ja no se sap qui el va llançar- per la finestra. La dona, per cert, va sortir per la mateixa finestra a buscar-lo -tot s’ha de dir, la distància a terra era escassa-.
Fos com fos, el sarau que van provocar va alertar els veïns i aquests van avisar uns agents de circulació que es trobaven a la zona -Prada Ramon- controlant si els vehicles tenien el pertinent tiquet d’aparcament. Un cop al lloc, van poder constatar els efectes de la batussa. I van demanar el suport policia. Una patrulla també es va presentar allà.
I aquí rau la clau de volta del judici. Ni uns ni els altres van ser testimonis directes dels fets. Van poder constatar, això sí, que els dos tenien ferides. Poca cosa més. I poca cosa, més que allò que ja van posar als informes fets en el seu dia, han pogut relatar a una vista en la qual els principals protagonistes no hi eren. L’acusat no s’ha presentat. La parella, tampoc. Per cert, ella no era jutjada perquè ja fa mesos que havia acceptat una ordenança penal per matar el tema. Així doncs, ella sí que ha acabat pagant un càstig pels fets.
L’home, en canvi, no. El fiscal, un cop han passat tots els agents (de policia i circulació) que van intervenir aquell dia, s’ha hagut de resignar. Cap d’ells havia pogut aportar “prova suficient” per desvirtuar la presumpció d’innocència. I, amb aquesta situació, ha optat per retirar l’acusació (un delicte menor de maltractament domèstic) que es volia imputar. L’home, per tant, quedarà absolt en uns dies, quan es redacti la sentència.
Comentaris