La fal·lera gegantera s’apodera de la festa major

El primer maldecap de la tarda ha arribat quan ha sigut hora de fer pujar els dos gegants al balcó del comú. Decidits, els geganters han tombat l’Ermessenda i han enfilat el camí cap al primer pis. Però a mitja escala ha quedat clar que si no es desmuntava, no hi hauria manera. Un cop ha tret el cap pel balcó, mateixa operació per al Carlemany. Tot sigui per ser al lloc adequat en el moment precís. “Hem esquiat, patinat, pujat al Casamanya”, han recordat durant el pregó, per tant, ser pregoners de la festa no podia quedar al tinter.

El cap de colla, Jordi Almeyda, reconeixia moments abans de començar que poder tenir aquest “honor dona a entendre que la cultura dins d’Andorra la Vella és molt important”. Viuran, en general, “un cap de setmana molt especial per reivindicar aquesta Gresca Gegantera i reivindicar la cultura andorrana”, ha destacat, remarcant que sovint “el de casa és molt millor que el de fora”.

I el reconeixement s’ha volgut estendre a tothom qui ha fet possible els 40 anys de Gresca Gegantera, tant els que ho van començar, com els que han continuat i tots aquells que els acompanyen. Almeyda també ha volgut convidar a tothom qui no hi estigui vinculat. “Els gegants són de la gent, són de tots”.

Tal com també s’ha explicat durant el pregó, la colla viu un bon moment. En el darrer any han crescut gairebé un 50%, arribant a uns 120 membres. I tot gràcies “al jovent, aquell jovent que té ganes de tornar a viure el que havien viscut els seu pares”, en especial “la màgia”, com la d’una cercavila “que és brutal”. I no es perdin la comparació: “és com marcar un gol a la final de la Champions a l’últim minut i que gràcies al teu gol guanyis la Champions”.

La comunió entre els gegants i els ciutadans de la capital s’ha fet palesa en la lectura del pregó. Amb aplaudiments i un crit unànime final que s’ha repetit unes vegades: “fal·leraaaa! Gegantera!”.

Però això no ha estat tot. Què seria un aniversari sense pastís? Doncs els gegants també han tingut el seu i han pogut bufar espelmes en mig d’una plaça Príncep Benlloch plena.

Prèviament, el cònsol havia intervingut per destacar que la festa major “és ànima, batec col·lectiu i ens recorda que junts som més forts. És el resultat d’un esforç compartit i el nostre secret és fer-ho plegats”. Alhora ha convidat a viure la celebració “amb civisme, alegria i molt bon rotllo”. I una broma que no tenim clar si ha acabat de funcionar: “Jo sempre li faig ombra a la cònsol menor, però avui ha portat uns pregoners que em fan ombra a mi”.

L’acte ha acabat, com és tradició, amb la dansa del pregó a càrrec de l’Esbart d’Andorra la Vella i una traca que ha retronat amb força i ha clavat un ensurt a més d’un.

I per acabar de rematar la tarda i fer temps fins als concerts de la nit, segona edició del Gran Premi d’Andròmines que enguany ha guanyat participants, arribant a la vintena d’inscrits.