És el cas del Pep Rodríguez. Llavors, reviu, “tot just era un nen”. I en aquell Principat dels anys vuitanta on els primers dies d’agost moltes opcions d’oci no n’hi havia, la presència del Barcelona al país va ser tota una novetat. I és que, més enllà de Menotti com a entrenador, la plantilla blaugrana estava farcida de jugadors de primer nivell. Per sobre de tots, Maradona, però també l’alemany Bernd Schuster, un dels grans ‘pitxitxi’ de la lliga espanyola, Enrique Castro ‘Quini’ i altres mites del club com Marcos Alonso, Alexanco, Urruti, Julio Alberto o Migueli.
“Ni tan sols era del Barça, però per nosaltres que vingués un equip top era tota una novetat i poder-los veure de prop era brutal. Anàvem cada dia i cada tarda i els vèiem des de la reixa de fora del Comunal”, explica el Pep. Des d’allà, veien les evolucions dels jugadors i com ‘El Flaco’ els hi donava ordres. Iniciava la seva segona temporada amb les regnes de la nau blaugrana, després de guanyar la Copa del Rei i la de la Lliga. No acabaria pas sent un bon any. Al contrari, tot just aixecaria la Supercopa. Llavors, però, l’equip confiava a recuperar el campionat de la regularitat -el darrer era del 1974- i s’esperava que l’argentí fos el gran artífex.
Va ser, com s’ha dit, el primer estiu del Barça a Andorra. En vindrien més. Aquell agost de 1983, però, la gran novetat ja hi era. Dia rere dia, el Pep i altres infants i joves s’aprovaven a les instal·lacions. “Hi passàvem hores i hores”, recorda. I, quan acabava l’entrenament, era el moment d’anar a buscar autògrafs. Menotti, evidentment, també li va signar. I Maradona. “En tenia quatre o cinc”, explica, tot lamentant que “no sé on estan; no he aconseguit recuperar-los”.
L’arribada del Barça revolucionava Andorra. “També hi havia molta premsa, que estava al President”, apunta el Pep. L’equip, això sí, ben vigilat al Park Hotel. “L’accés era impossible. Era apropar-te i ja tenies la policia allà”, comenta. Aquell primer estiu va acabar amb un partit obert al públic. Va ser, recorda, entre els mateixos jugadors blaugrana, però es va cobrar entrada. Oi, i tant. “Jo vaig estar a una de les taquilles amb el Toni Lima”, rememora.
La presència del Barça també va suposar tot un canvi per aquells jugadors més modestos. Els que, llavors, amb l’FC Andorra es guanyaven la vida a Segona B. Un d’ells és Santiago Marín. “Ells venien de pretemporada, però també s’ho passaven bé. Els veies de compres o també sortint a fer alguna copeta”, comenta. Amb Menotti no va coincidir al camp. Seria a partir de la següent temporada quan els amistosos entre tricolors i blaugrana es van fer habituals, ja amb Terry Venables.
I entre ells llocs on es va veure sopar Menotti, un clàssic. El Don Denis. El seu antic propietari i ‘alma mater’, Denis García recorda aquella nit. “Va venir al restaurant amb dos o tres membres del cos tècnic. Va ser molt simpàtic, molt agradable i molt xerraire”, comenta. També recorda que “em va dir que tenia un local ‘tremendo” i que “va quedar molt content i em va felicitar quan va marxar”. D’ell, apunta, es va quedar amb el seu “carisma i l’agraïment que em va mostrar”.
L’estada del Barça va copar pàgines i pàgines de la premsa esportiva de l’època. I, també, l’atenció de molts andorrans. Menotti, com s’ha dit, va ser un dels primers. L’any següent deixaria el club blaugrana, però la seva trajectòria encara seria llarga. A Andorra, però, no hi va tornar. Sempre, però, es recordarà aquell estiu del peculiar tècnic argentí a terres del Principat.
Comentaris (1)