El rector escaldenc, mossèn Jaume Soy, ha oficiat el funeral, molt més sobri i senzill que la missa en memòria del mateix Samuel Prada que es va celebrar el 24 de febrer, just una setmana després que transcendís la mort del jove gallec, resident al Principat des dels sis anys seguint l’estela de la seva mare, que havia vingut al país com tants altres gallecs buscant millors oportunitats que a la seva terra. Prada, però, sempre va mantenir els seus lligams amb Galícia, com ho demostra el nom ‘de guerra’ que va adoptar a Síria: ‘Baran Galícia’.
El rector escaldenc agraeix en nom de la família la tasca institucional espanyola i andorrana per fer possible la repatriació del cadàver
Soy ha destacat durant la missa exequial, el “regal” que suposa per als familiars més propers i, especialment, per a la mare, haver pogut finalment recuperar les restes del jove difunt. El capellà ha ressaltat que no era una tasca gens fàcil la repatriació des d’una zona en conflicte i en nom de la família ha agraït la tasca feta per les autoritats espanyoles, les institucions andorranes o establertes al Principat i la policia per tal de fer possible el retorn del cos de ‘Samu’.
El mossèn, menys explícit que el 24 de febrer, més solemne, ha remarcat, això sí, que el jove resident va morir “lluitant pel bé dels demés”. I que ho va fer “lluny, a Síria”, però proper i ferm en les seves conviccions. Soy ha lamentat el fet que el conflicte bèl·lic encara duri. Durant la celebració religiosa ha fet acte de presència al temple escaldenc una petita delegació de l’associació kurda de Montpeller, que ha vingut a acomiadar-se també per darrer cop de ‘Baran Galicia’ i ha tornat a expressar el seu condol i fermesa a la mare del finat.
Aquells qui ho han volgut, a l’entrada de l’església de Sant Pere, han pogut firmar el llibre de condolences, un llibre que reflectia novament el dolor dels amics i coneguts per la pèrdua de Samuel Prada però, sobretot, en destacaven la seva fermesa i ideals que el van dur a Síria per dues vegades. Un primer cop per explorar el terreny i una segona vegada ja molt més duradora i que, finalment, li va costar la vida el 10 de febrer.
Malgrat que tenia previst tornar uns dies abans, el fet que entre els darrers dies de gener i els primer de febrer l’exèrcit turc intensifiqués l’operativa contra els kurds, que són els que lluiten contra l’ISIS però pel govern d’Erdogan són qualificats com a terroristes, Prada va decidir allargar la seva estada. I enmig de l’operació de foc ‘Branca d’Olivera’, un míssil de l’aviació turca va enxampar de ple el jove gallec, que com el llibre de condolences recollia en alguna de les dedicatòries que s’hi han estampat, se’l considera “un petit heroi”.
Després de la missa funeral de cos present, la intenció era incinerar les restes mortals de Samuel Prada León. Hi ha la previsió que amb l’urna amb les cendres del jove, la seva mare i familiars més propers del jove al Principat es traslladin a Galícia, a la població d’Ourense on va néixer i on encara mantenia lligams, com especialment amb la seva àvia Elena, per rebre un altre sentit homenatge.
Comentaris