Farré va matisar, també, que “el rescabalament com a tal no només es fa pels serveis de rescat de muntanya, també s’aplica a aquells serveis que es produeixen i que no estan vinculats a la resolució d’una emergència o també per aquells altres serveis operatius com ara un condicionament de calçada o alguna acció fruit d’una negligència o imprudència”. Això sí: “Tots els expedients els acabem tramitant”. El problema sovint és que “molts dels recats són de persones estrangeres i se’ns fa molt complicat poder recaptar els imports”. “Es rescabalen molt pocs serveis respecte del total que es tramiten”, va admetre Farré.
Segons la Llei del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments d’Andorra, que fixa preus de rescats (en funció del tipus i la dificultat) i que s’actualitza cada any, “el mecanisme de rescabalament té com a objectiu principal fomentar la responsabilitat en la pràctica d’activitats de risc i garantir un ús responsable dels recursos públics”. En aquest sentit, el director de Bomber va apuntar que “la voluntat dels rescabalaments és dissuasiva, no pas recaptadora”. La intenció de Bombers, per tant, és que “només es rescabalin els rescats fruit d’una negligència o imprudència. Rescats que s’han d’efectuar per desconeixement del medi, per exemple, ja que els beneficiaris del rescat han posat en risc el Grup de Salvament per una actuació temerària”.
Comentaris