Segons el cap de Govern, Xavier Espot, l’entrada de nous efectius és “una oportunitat per continuar modernitzant i reforçant aquest servei públic”. La 38a promoció de Bombers –la del 2025– va permetre sumar set nous agents, dos dels quals han estat dones. La important successió de jubilacions esperada es deu a “l’entrada, temps enrere, d’un gruix important d’homes”, ha matisat el director: “Ens ho agafem com un repte perquè mai haurem publicat tants concursos seguits”. Aquest 2026, arribaran cinc jubilacions; sis el 2027; set el 2028; etc. La setmana vinent es publicarà un nou edicte de contractació.
Per la seva part, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné ha dit que el Govern està “molt atent” a les demandes dels bombers per poder “garantir que un cos tan rellevant per la seguretat de les persones tingui tots els mitjans necessaris”. D’altra banda, quant a la plantilla: “Continuarem dotant els bombers de més recursos humans. Fa falta un bon grup de persones per poder respondre a tots els reptes”. La ministra també ha volgut subratllar que les noves graelles salarials del cos –que impliquen una millora retributiva– són “un reconeixement de la vostra dedicació i exigència permanent”.
Pel que fa a la millora dels recursos materials, Farré ha remarcat “el compromís del Govern” i ha assegurat que el pla de renovació previst és necessari perquè alguns camions de la flota de Bombers superen els trenta anys d’antiguitat: “Cal intentar, any rere any, renovar els més vells”. Ara bé, “la situació no és preocupant; el que passa és que cal evolucionar quan el decalatge és de trenta anys”. El 2025, la flota va incorporar un nou camió.
El balanç del 2025, segons ha informat Farré, deixa 16.000 expedients oberts, 4.600 dels quals van ser serveis operatius (la resta foren trucades o derivacions de serveis). Pel que fa als serveis operatius, 2.200 van ser transports sanitaris o de persones; 1.242 es van registrar com a accidents (“de qualsevol tipus”); un 10% van ser assistències tècniques; 238 van ser salvaments (145 al medi muntanyenc) i un 5% (229) es van comptabilitzar com a incendis.
RESCABALAMENT DE RESCATS
Preguntat pel cost dels rescats, Farré no ha pogut oferir una dada global relativa als efectuats l’any passat, però sí que ha dit que “no tots els serveis es rescabalen”. Ha afegit, a més, que “el rescabalament com a tal no només es fa pels serveis de rescat de muntanya, també s’aplica a aquells serveis que es produeixen i que no estan vinculats a la resolució d’una emergència o també per aquells altres serveis operatius com ara un condicionament de calçada o alguna acció fruit d’una negligència o imprudència”. El que ha volgut assegurar, però, el director de Bombers és que “tots els expedients els acabem tramitant”. El problema és que “molts d’ells són de persones estrangeres i se’ns fa molt complicat poder recaptar els imports”. Al final, ha admès Farré, “es rescabalen molt pocs serveis respecte del total que es tramiten”.
Des de Bombers, ha tancat Farré, la voluntat dels rescabalaments “és dissuasiva, no pas recaptadora”. “La intenció de Bombers és que només es rescabalin els rescats fruit d’una negligència o imprudència; no cap tipus de rescat. Rescats que s’han d’efectuar per desconeixement del medi, per exemple, ja que els beneficiaris del rescat han posat en risc el grup de salvament per una actuació temerària”.
Comentaris (1)