La situació de Gómez ja va quedar resolta durant el primer judici i ni tan sols es va haver de fer cap aportació més. Però en el cas de Jon López es dona la mateixa circumstància que en el cas de Sarabia. I se li hauran d’abonar 43.901 euros, que se sumaran al 8.583 euros que ja s’havien dipositat al seu favor. I és que en segona instància, la sala civil del Tribunal Superior dona la raó, pràcticament de manera total, als recurrents. En essència, la sala reconeix la validesa a Andorra del denominat contracte federatiu. Perquè recorda que la llei laboral garanteix uns mínims. Però que si les parts pacten unes condicions millors per al treballador, prevalen aquestes.
I recorda que el contracte federatiu no és una imposició si no una condició que l’Andorra havia de complir i ha de complir vist que voluntàriament va decidir disputar el campionat de la segona divisió del futbol espanyol. En allò en què no dona la raó a Sarabia i López el tribunal és en el fet que se’ls hagi de compensar econòmicament de manera suplementària per un suposat acomiadament improcedent, perquè manté la sala que si ja se’ls abona la totalitat del contracte signat -i en aquest cas, el que restava de la temporada 2023-24 que no va acabar i la 2024-25 que ja no va fer- no cal anar més enllà.
EL CONTEXT INICIAL I LA PRIMERA INSTÀNCIA
Eder Sarabia va signar com a tècnic de l’Andorra el 18 de gener del 2021. I ho feia pel que quedava d’aquella temporada i per la següent. La següent es va aconseguir l’ascens a Segona Divisió i satisfets amb el treball del tècnic -el camí de Jon López va ser similar encara que no idèntic del tot- es va renegociar el contracte. I es va ampliar el mateix per dues temporades més, anant ja fins a la 2024-2025. Ja la temporada 2022-2023 s’havia subscrit el contracte federatiu, com s’estableix per poder participar a les categories professionals del futbol espanyol. Tot plegat suposa un increment molt important dels emoluments que havia de percebre el tècnic basc.
La segona temporada a Segona Divisió, però, les coses es van tòrcer i, al final, el club va decidir prescindir d’una part de l’equip tècnic encapçalat per Eder Sarabia. Es va estar negociant una rescissió de contracte però no hi va haver acord i, en conseqüència, no es va fer la liquidació quan tocava per part del club, de la part empresarial doncs. L’FC Andorra ja va acceptar que havia produït un acomiadament indegut tot i que va dipositar en seu judicial la liquidació que ell creia que tocava, atès que mantenia que el contracte federatiu no hauria de ser d’aplicació a Andorra i, en conseqüència, aplicava el que estableix la llei laboral andorrana en matèria de comiat no causal.
La Batllia va considerar indegut l’acomiadament donant la raó així als tècnics, però després no donava per bo el contracte federatiu en considerar d’adhesió les clàusules que conté i que, en conseqüència, no seria, a parer de la secció civil del Tribunal de Batlles, ‘digerible’ per a la legislació laboral andorrana. En conseqüència, la liquidació econòmica resultant era igual a la dipositada per l’FC Andorra, que es donava per satisfet amb la resolució de primera instància.
No així els dos tècnics, que van continuar reclamant 611.061 pel que restava de contracte, 152.765 euros més per l’acomiadament improcedent i 18.913 més encara per vacances generades i no liquidades en el cas d’Eder Sarabia. Quant a López, i pels mateixos conceptes, les quantitats reclamades eren de 50.909 euros, 12.727,26 euros i 1.575,73 euros respectivament. La sentència ara dictada, amb el raonament que fa la sala civil del Tribunal Superior, atorga als dos recurrents el primer i l’últim dels conceptes reclamats amb les xifres escrites.
EL RAONAMENT
La posició de la sala de segona instància, i ferma i executiva, és clara i rotunda. I entre altres, la sentència dictada recentment indica que “el denominat contracte federatiu no pot ser reconduït a la categoria de simple imposició contractual d’una part en benefici propi, sinó que ha de ser entès com a instrument d’integració en un sistema esportiu sectorial que transcendeix l’esfera estrictament bilateral del contracte perquè la seva formalització constitueix un requisit indispensable per a l’obtenció de la corresponent llicència federativa i, per tant, per a la vàlida participació en la competició”. Recorda el tribunal que els models contractuals de la federació espanyola de futbol “incorporen estàndards mínims d’obligat compliment, destinats a disciplinar de manera homogènia la relació esportiva dins la globalitat del campionat que responen a la necessitat de garantir la regularitat, coherència i integritat de la competició”.
El Superior refusa la qualificació de contracte d’adhesió el denominat contracte federatiu. “No podem així fer nostra la qualificació que efectua la resolució d’instància quan exclou l’aplicació del contracte federatiu tot reconduint-lo a la categoria de contracte d’adhesió.” “El que aquí es constata és la formalització contractual de les condicions establertes per un marc reglamentari esportiu, dictat en exercici legítim d’una potestat normativa conferida per la legislació estatal, que fixa estàndards mínims objectius per raons d’ordre públic esportiu; estàndards als quals el Futbol Club Andorra queda sotmès peI sol fet d’integrar-se voluntàriament en les competicions oficials organitzades per aquest ens federatiu”, manté la sentència.
El fet que les dues parts haguessin celebrat el contracte, en aquest cas el federatiu, “no configura un instrument autònom, sinó que s’integra plenament en el contracte de treball formalitzat en la mateixa data, completant-ne el contingut obligacional conformant així una unitat negocial destinada a regular de manera íntegra la relació entre club tècnic, amb projecció tant en l’àmbit laboral com en l’esportiu”. I això s’ha de conjugar amb el fet que la llei andorrana “s’estructura com un sistema de mínims”.
“En aquesta eventualitat, el fet de pactar una compensació econòmica superior a la prevista legalment no vulnera l’ordenament laboral, sinó que s’hi ajusta, en la mesura que reforça la posició jurídica del subjecte legalment protegit”, indica la resolució, que el que sí desestima, com ja s’ha apuntat, és afegir un complement a raó d’un suposat acomiadament indegut al fet que s’hagi de pagar la totalitat del contracte, encara que es fes fora a l’entrenador quan faltava més d’una temporada per complir-lo.
“La norma laboral preveu determinades conseqüències econòmiques per als supòsits d’extinció irregular amb la finalitat de reparar el perjudici derivat de la pèrdua del lloc de treball; però quan el pacte contractual assegura al treballador la percepció íntegra de les retribucions fins al terme previst, el dany econòmic queda plenament reparat, en un grau superior al mínim legalment garantit”, estableix la sentència, que conclou: “La protecció legal no està concebuda per generar un benefici addicional desvinculat del perjudici real, sinó per assegurar que aquest no recaigui sobre el treballador.” En fi, que si l’Andorra havia guanyat el primer partit, Sarabia i el seu ajudant han acabat guanyant la lliga.
Comentaris