Hi hauria residents passius estrictes, per tant, persones adinerades a qui no cal treballar i que va trobar interessant establir-se al Principat. Però també hi ha persones que demanaven l’autorització per residència en relació amb el seu interès esportiu, cultural o científic. Tots els que han rebut la notificació de desestimació de la demanda han vist que la justificació és que es va esgotar la quota durant el procés de tramitació de les autoritzacions. Aquest fet està causant una profunda indignació. Perquè no són pocs els gestors i assessors legals implicats indirectament en els casos que havien tingut altres assessorats que havent tramitat les peticions en posterioritat als ara desestimats, sí que van ser acceptats.
“Va ser al gener quan es va anunciar que la quota s’havia esgotat. Però en aquesta ocasió, entre les persones que han estat notificades recentment com a no autoritzades hi ha qui havia presentat la documentació i estaven pendents de tràmit des de l’octubre o el novembre passat.” Tenint en compte, segons les mateixes fonts, que les autoritzacions, en principi, segueixen un ordre cronològic, el que no pot ser és que, segons això, per una deficient organització de l’administració -perquè hi ha hagut baixes entre el personal o el que escaigui, s’hagin completat a temps unes peticions i altres no.
Tot plegat, i a banda de la indignació i el temor per les garanties i la seguretat jurídica que es pot realment trobar al Principat, obre com a mínim tres escenaris espinosos. D’entrada, s’obliga les persones desestimades ha tornat a iniciar el procés de petició d’autorització de resident passiva, sempre que hi hagi quota disponible. I això vol dir tornar a obtenir certificats de penals i altra documentació que sol ser força feixuga d’obtenir en més d’un cas.
En segon lloc, les peticions s’hauran d’atendre, ara, al nou marc legal, amb canvis important. Com un increment de la inversió a realitzar al país o del dipòsit a fer, que té una part a fons perdut, circumstància que fins ara no es preveia. Això, evidentment, comporta un perjudici econòmic evident. Perquè ara, en ser desestimades les seves demandes, recuperaran els dipòsits realitzats. Però altres elements caldrà veure’ls. Perquè la majoria de les persones que es troben en aquesta situació, davant la perspectiva de dret de poder-se establir al Principat ja havien realitzat alguna o altra inversió.
Finalment, una altra gran preocupació, és el fet que la notificació policial porta associada el recordatori que en ser desestimada la residència, en vuit dies s’ha de deixar el país. Això, suposa un daltabaix en molts dels ara informats. I és que n’hi ha que han rebut la negativa tres i quatre i cinc mesos després de demanar el permís. I no pensaven pas que es trobessin en aquest escenari. Per tant, el primer que cal fer es recorre contra la decisió davant l’administració i acollir-se al codi administratiu per, d’entrada, paralitzar que corri el rellotge de la sortida.
Comentaris (5)