Tres companys del jove finat han destacat durant la cerimònia religiosa en record de Samuel Prada “l’altruisme” i “sinceritat” d’una persona que qualifiquen d’heroi i “àngel”. La missa, en la qual el mossèn ha recordat que el noi s’havia allistat a les milícies kurdes amb una clara vocació humanitària i ha ressaltat que els tràmits per repatriar el seu cos encara no se sap quan reeixiran, ha finalitzat enmig d’una sonora ovació sol·licitada pels amics.
“No hi ha manera més generosa que entregar la vida pels altres. Estimar un poble oprimit. En Samuel era una persona inquieta que va voler lluitar per aquest poble que sofria opressió.” D’aquesta manera s’ha referit el rector d’Escaldes, Jaume Soy, a Samuel Prada León, el resident gallec que el 10 de febrer va morir a Síria combatent en primera línia de foc els radicals jihadistes. Prada feia poc més de sis mesos que formava part de l’exèrcit popular kurd. L’església escaldenca, plena de gom a gom ha acollit aquest dissabte una missa en memòria del jove que s’ha convertit en un homenatge a la seva “valentia”, “humanitat”. Als seus valors. Tres amics del noi n’han glossat entre plors la seva figura i han descrit Prada, de 24 anys, com “un àngel” que era capaç d’estar sempre al costat d’aquell qui ho necessitava i d’aconseguir arrencar un somriure als altres fins i tot en els moments més delicats. La cerimònia s’ha tancat pràcticament amb una sonora ovació enmig, alhora, d’una forta consternació.
La fotografia d’en Samuel vestit de milicià i una bandera de les Unitats de Protecció Popular (YPG) kurdes donava la benvinguda als assistents a la cerimònia religiosa juntament amb un llibre on qui ho volia podia deixar-hi escrites les seves condolences. “Gràcies amic”, “et trobarem a faltar”, “et recordarem sempre” o “tenies i tindràs sempre un gran cor” eren alguns dels missatges que s’hi han deixat. La consternació que presidia l’acte amb el qual “avui t’honorem”, en paraules del mossèn, es barrejava també amb el sentiment que ‘Samu’ ha perdut la vida fent allò que volia: ajudant els altres. “Per a nosaltres ets un heroi. Ets la definició perfecta d’humanitat. Ets un àngel”, han estat algunes de les paraules evocades pels seus companys en la recta final de la cerimònia en què han assistit algunes de les persones més properes al jove finat com ara la seva mare, Beatriz Prada.
Tant l'oficiant com els amics que han pres la paraula durant l'ofici religiós han destacat que 'Samu' va actuar sempre perseguint "els seus valors" i "els seus ideals"
L’oficiant ha lamentat el fet que físicament Samuel Prada encara estigui molt lluny, “però et sentim molt a prop i et tenim al cor”. Jaume Soy, que ha remarcat com de complexes estan sent els tràmits per aconseguir repatriar el cos, ha evocat el seu record personal del finat, que va conèixer a l’escola Sagrada Família i això li ha permès dir de primera mà que era un noi “lluitador, inquiet, servicial” alhora que recordava l’anècdota que cada cop que anava a combregar en alguna cerimònia religiosa feia notar al capellà que hi anava. Una gran corona de flors blanques i grogues amb una foto de ‘Samu’ enmig presidia l’altar.
Els amics que han llegit uns petits textos de remembrança han destacat la tossuderia del jove i, també i sobretot, la seva capacitat de treball i els seus valors. “Has actuat sempre d’acord als teus ideals, fent el bé als demés i sense demanar res a canvi”, han ressaltat alhora que asseguren que va aconseguir transmetre’ls un sentiment de “solidaritat i humilitat” tot sent “fidel” i apareixent sempre “en el moment exacte” que els altres el necessitaven. “Sinceritat”, “companyerisme” o “altruisme” han estat altres dels termes que els amics han usat a l’hora de parlar de Samuel Prada abans de demanar un aplaudiment per al jove, que ha sonat amb força.
El mossèn ja havia prèviament i, també ho ha fet en una última pregària, agraït “la teva generositat, la teva valentia” respecte la decisió “d’allistar-se a les milícies kurdes”. Soy ha destacat que l’actuació de Prada, batejat al front com a ‘Baran Galícia’, obeïa a una “missió humanitària” que pretenia ajudar “un poble oprimit” i, alhora, la seva gent, des dels nens a les persones més grans. “S’arrisca fins a perdre la vida”, ha remarcat el rector escaldenc abans de recordar, també, que el jove resident a la parròquia “no tenia una base militar sòlida”.
Malgrat tenir el cuquet militar i la devoció de convertir-se en soldat per ajudar els més desvalguts, no va ser fins al juliol passat que va fer una instrucció d'un mes amb les milícies kurdes
En efecte, malgrat que Prada sempre havia tingut el cuquet de l’exèrcit, d’esdevenir soldat per poder protegir els més desvalguts, no va ser fins a l’estiu del 2016 quan va tenir clar que aniria al front amb l’exèrcit kurd. Durant uns dies va estar llavors a Síria cuidant de menors, servint-los el menjar. Aquells dies li van fer veure que havia de fer alguna cosa més. Per això va tornar a Andorra però ja decidit en convertir-se en membre de les milícies kurdes. Mentre feia totes les sol·licituds necessàries -el tràmit per incorporar-se a l’exèrcit contràriament al que es pugui pensar no és fàcil- també es començava a entrenar físicament al Principat.
Quan el juliol del 2017 arriba a Síria després de fer un trajecte que ningú encara no té clar, va fer un mes de preparació específica (en el vídeo annexat es pot veure Samuel Prada, sempre amb un mocador al coll, i altres companys fent activitats de formació-preparació) amb els instructors de les Unitats de Protecció Popular. Exercicis físics, de tir, preparació psicològica. Allí es va revelar com un magnífic tirador i per això es va convertir en ‘snipper’, un franctirador que no va dubtar a posar-se a primera línia de foc. Va participar en algunes de les operacions més destacades dels kurds que van obligar a recular als jihadistes, per exemple a Al-Raqqa, la ciutat que les forces aliades liderades per l’exèrcit amb el qual combatia Prada van recuperar d’estar a mans d’Estat Islàmic, els islamistes radicals havien convertit en la capital del califat aquella ciutat.
Normalment, l’enrolament d’estrangers en l’exèrcit i la participació en operacions militars de relleu es limita a uns sis mesos. Per la qual cosa, ‘Samu’ tenia previst tornar cap a Andorra el 23 de gener. Però la posada en marxa, tres dies abans, de l’ofensiva ‘Branca d’Olivera’ per part dels militars turcs -que suposadament fan costat als jihadistes i que els kurds també combaten- va impedir que Prada tornes cap a casa i que es mantingués a la zona d’Afrin en un nou episodi d’enfrontament. Finalment i malauradament, el 10 de febrer, enmig d’intensos bombardejos i sempre a primera línia de foc, un projectil turc va tocar de mort el resident.
Una setmana més tard, representants de l’YPG vinguts de França es van desplaçar fins a l’establiment de restauració que regenten la mare del noi i la parella d’aquella i els van comunicar la malaurada defunció alhora que lliuraven una foto del noi i un ram de flors a la mare. La comunicació personal es feia abans que la milícia kurda no difongués públicament la defunció del jove gallec i d’un altre combatent, en aquest cas francès, a través dels seus canals de comunicació i les xarxes socials. Ara, el neguit familiar i dels companys és poder traslladar el cos del noi, ja sia a Galícia, ja sia a Andorra. La conflictiva situació bèl·lica que encara es viu a la zona on hi ha els cossos desaconsella assumir riscos i, per tant, els tràmits es poden allargar mesos.
Comentaris