La segona i última jornada de la vista oral ha estat llarguíssima, en part causada per un enfrontament entre els pèrits forenses judicials i els de part de la defensa. Uns i altres han discrepat de tal manera fins al punt de desacreditar-se professionalment. Amb cert respecte i certa galanteria, però les desacreditacions hi han estat presents. I de quina manera. Per la forma de valorar les anàlisis fetes a l’acusat. Els tests, les valoracions. I en el rerefons de tot plegat, i que és la clau de volta de tot plegat, si el metge-odontòleg acusat d’assassinat per la fiscalia va activar l’accelerador amb voluntat de fer mal i fins i tot matar la víctima, el resident argentí de 50 anys, o si va accionar el vehicle amb voluntat de fugir. Si va arrencar el tot-terreny mogut per “una por insuperable”, com han dit alguns dels experts mèdics psiquiàtrics actuant com a testimonis i com ha avalat desprès la defensa de l’asseguradora.
L’empresonat, que estarà pendent els propers dies de si el tribunal li concedeix la llibertat que ha estat sol·licitada per la seva defensa, que de fet ja ha demanat en diverses ocasions, ha tornat a insistir en el torn d’última paraula, i intentant usar el català mínimament, que “en cap moment de la meva vida jo tenia la intenció de fer mal a una persona. En cap moment em va passar per la meva ment fer mal a una persona”. I tot excusant-se de nou amb la família del difunt, li ha demanat que mirin d’entendre’l.
ELS PÈRITS
La declaració dels pèrits forenses s’han referit a les causes directes de la mort del xofer d’autobusos que el dia de l’incident estava de festa (el motiu directe va ser el cop al cap que va sofrir al caure a l’asfalt per l’empenta del vehicle, que el va trepitjar sense causar-li lesions) i, també i en bona part, a la seva actitud i comportament, facilitat per una ingesta d’alcohol prèvia que en el moment de la mort va deixar un índex d’1,24 grams d’alcohol per litre de sang. Però que havia arribat a ser d’1,66.
Acusació pública i particular, que veuen voluntarietat en l’acceleració de l’acusat, han deixat clar que no s’està jutjant la víctima, tot i ser l’incitador de la brega i donar un índex d’alcohol d’1,24
No hi ha dubte que el comportament de la víctima no va ser l’adequat. Ho han corroborat totes les parts, inclosa la fiscalia i el representant legal de la mare i les germanes del difunt. Però tant el ministeri públic com l’acusador particular han recordat que no es jutjava la víctima. I la defensa hi ha estat d’acord, és clar. Però l’advocat de l’acusat, un home de 64 anys de nacionalitat espanyola i origen iranià, sí que ha posat de relleu l’alcoholèmia de la víctima, de qui ha recordat que ja havia tingut un incident de trànsit previ i, sobretot, ha remarcat que era conductor professional d’autobusos.
Els pèrits forenses han xocat sobretot en si la por va bloquejar l’acusat o si el va fer reaccionar amb violència. Si hi va haver voluntat de fer mal o si l’objectiu era fugir. I també per què es va aturar atònit, el processat, després de l’atropellament. Sense assistir la víctima. Que si va quedar astorat pel mal que havia fet i que havia buscat o si estava en xoc. L’altre motiu de confrontació entre els pèrits ha estat sobre l’impacte que ha tingut la mort de l’home argentí a la seva mare i a les seves germanes. Aquest debat té com a rerefons la demanda d’indemnització que fan les tres dones, que pretenen unes quantitats compensatòries molt més elevades del que ara per ara té establerta la jurisprudència.
EL DEBAT I LES POSICIONS
El Tribunal de Corts té una feina molt complicada. Haurà d’avaluar entre l’absolució que reclama el representant de l’asseguradora del tot-terreny, que considera que l’acusat va actuar impulsat per una por insuperable, o els 20 anys que sol·liciten les familiars de la víctima. La fiscalia queda amb els 16 anys per assassinat que manté de la qualificació provisional. L’acusació pública ha estat clara en descriure l’atropellament: “La maniobra és volguda, voluntària, conscient. Gira les rodes i accelera.” L’acusació particular, que reclama uns 220.000 euros de compensació, ha insistit més encara en la suposada voluntarietat de l’empresonat. I ha remarcat que si hagués volgut, havia tingut temps per marxar del lloc.
Si “els indicis porten a pensar que la reacció de l’acusat va ser instintiva i impulsiva”, ha afirmat la defensa usant dos termes emprats pel ministeri públic, “el que va fer (l'acusat) va ser defugir”
Les dues acusacions han rebutjat els tres atenuants que la defensa de l’acusat creu que s’han de tenir en compte. Un, el de la legítima defensa. Consideren els acusadors que hi havia molta desproporció en els mitjans. L’un tenia un tot-terreny a les mans. L’altre “amenaçava de boca”, segons el fiscal. El segon atenuant que reclama la defensa és la compensació de culpes, donant a atendre que el comportament de la víctima també va tenir responsabilitat en el total de la situació. Fiscal i família ho rebutgen davant l’incredulitat de la defensa.
I encara més incrèdula s’ha mostrat la defensa amb el refús al tercer atenuant que es demana: haver reparat el dany. És a dir, haver abonat la responsabilitat civil, les compensacions als perjudicats. Les parts acusadores no senten que s’hagi complert amb aquestes obligacions perquè encara no s’ha abonat el que pertoca a la CASS. La família, és clar, vol més diners dels que ja ha percebut. Però la defensa s’ha demanat: “Després de pagar més de 200.000 euros no se’ns reconeix haver compensat les víctimes perquè es deu una factura de 900 euros a la CASS i una altra de 600 dels psicòlegs dels familiars de la víctima?”
La representació lletrada de l’acusat ha donat elements per pensar que caldria una absolució del seu defensat. Però ja no ha volgut anar tant enllà. La defensa de l’asseguradora, s’ha dit, si ha sol·licitat l’absolució perquè l’home s’hauria vist afectat per una por insuperable. Però l’advocat del conductor autor de l’atropellament, que ha remarcat amb vehemència que el comportament de la víctima no va ajudar en res a la situació, ans al contrari, ha reprès paraules del fiscal per dir que si “els indicis porten a pensar que la reacció de l’acusat va ser instintiva i impulsiva”, i els dos termes els ha usat el ministeri públic, “el que va fer va ser defugir”.
PETICIÓ DE LLIBERTAT
Per tant, segons la defensa de l’home empresonat des de pocs dies després de l’atropellament, “anar més enllà de la imprudència greu no crec que es pugui”. Perquè d’assassinat -la fiscalia considera que hi va haver traïdoria- mantenen els defensors no n’hi va haver per cap lloc. Amb la mala sort que en atropellar el tot-terreny al vianant, una cama d’aquest va quedar enganxada amb una roda i quan va caure al terra la víctima ho va fer amb més força del que hauria estat normal. Per tot plegat, i tenint en compte els atenuants que la defensa -que ha recordat que en cas de dubte, s’ha d’optar per la solució menys agreujada per l’acusat- sí contempla, el representant de l’acusat ha sol·licitat set mesos d’empresonament.
“En cap moment de la meva vida jo tenia la intenció de fer mal a una persona. En cap moment em va passar per la meva ment fer mal a una persona”, ha afirmat el processat usant el torn de la darrera paraula
Com que el metge-odontòleg fa més d’un any i mig que està empresonat -dinou mesos-, la defensa ha sol·licitat l’alliberament del seu patrocinat o, almenys i de forma subsidiària, el bescanvi de la reclusió al centre penitenciari per un arrest domiciliari no condicionat a una fiança. Aquesta petició s’ha hagut de discutir de forma extra a la vista oral en sí. La fiscalia i l’acusació particular s’hi han oposat al·legant el risc de sostracció a la Justícia de l’empresonat. Un risc que el ministeri públic considera que amb la confirmació de les peticions de pena per part de les acusacions encara es pot agreujar, fins i tot en el cas de l’arrest domiciliari perquè no seria el primer cop, ha dit el fiscal, que algú s’acaba trencant la polsera.
En fi, que les magistrades hi hauran de rumiar uns dies i resoldre aquesta primera petició en uns dies. Com ha recordat la presidenta de sala, Concepció Barón, han de valorar moltes coses abans de dir res. D’entrada sobre la petició de llibertat provisional. Sobre l’altre aspecte que s’haurà de pronunciar el Tribunal de Corts, però ja en el marc de la sentència del judici, és a l’aspecte indemnitzatori. Fonamentalment, a les altes compensacions que reclamen -tot i no haver declarat en cap moment en la causa, ni tan sols durant la vista- la mare i les germanes de la víctima. L’asseguradora i la defensa de l’acusat ja estan d’acord en indemnitzar el perjudici causat. Però de cap manera fins als límits sol·licitats, que han lamentat que no han estat acreditats en cap moment.
I un darrer aspecte: la fiscalia reclama el comís del Mercedes GLC que conduïa l’acusat en el moment dels fets. El considera l’arma del crim. La defensa s’hi oposa. No accepta el qualificatiu d’arma i, a més, s’ha recordat, el tot-terreny és titularitat de la dona del processat. L’última paraula de l’acusat, com és menester, ha tancat la vista. Primer, l’home ha agraït la tasca de tots els intervinents. Fins i tot dels que l’acusen. Ha assegurat que tot plegat segur que haurà permès donar una mica més de llum als fets d’aquell fatídic 21 d’agost del 2020. I ha clamat el que ja havia dit durant la primera sessió de la vista: “En cap moment de la meva vida jo tenia la intenció de fer mal a una persona.” Tres magistrades, almenys en primera instància, hauran de decidir què va passar en aquell instant que deia el fiscal. En aquells tres o quatre fatídics segons precedits d’un altercat de trànsit sense importància i l’arrogància xulesca de l’home que va acabar perdent la vida.
Comentaris (11)