L’hospital Nostra Senyora de Meritxell ha tractat en aquest any seixanta pacients usant l’esmentat dispositiu, una impressora d’alta definició que imprimeix en filat i que pot reproduir en tres dimensions qualsevol part del cos que prèviament amb els equips de què disposen els radiòlegs ja ha estat visionat. Es ‘construeixen’ en 3D motlles individualitzats. Reals. Amb el tumor incorporat al ronyó, per exemple, per poder practicar damunt una taula com s’extirparà aquell apèndix que no hi ha de ser.
“Ens dóna molta tranquil·litat”, ha reconegut Caffaratti. “És com quan un esportista d’alt nivell s’entrena. Ens permet una planificació més exhaustiva”, ha deixat clar el cap del servei de diagnosi per la imatge del SAAS, Ángel Seara. És una tecnologia de futur que ja és present i que malgrat que “no és molt generalitzada” a l’hospital s’hi ha decidit apostar pels bons resultats que dóna. És clar, però, que l’aposta encara és petita. A l’altura de les dimensions del centre hospitalari. Però l’aposta és decidida i Seara ja ha anunciat la intenció d’incorporar noves eines de realitat virtual i, també, un enginyer biomèdic a l’equip perquè el treball pugui ser cada vegada més acurat.
“Podem operar el malalt abans d’operar el malalt”, ha afirmat Seara, en la presentació oficial del servei, gairebé a mode de metàfora. La feina feta fins ara ha demostrat que algunes de les complicacions més grans que poden sorgir en algunes intervencions quirúrgiques es poden preveure, es poden anticipar, i, en conseqüència, també es poden avançar algunes de les solucions abans d’immiscir-se en el cos humà real, no pas l’imprès. “La tecnologia s’ha democratitzat molt”, ha insistit el radiòleg, tot explicant que la impressora de què disposa l’hospital va tenir un cost de 6.000 euros i que els motlles que es ‘construeixen’ poden valdre, entre la feina i la matèria primera, una setanta euros. O menys si la reproducció és petitona, és clar.
Seara, Caffaratti i el cap del servei de Traumatologia, David Roca, també present a l’acte, s’han mostrat entusiasmats amb les possibilitats que dóna la tecnologia 3D. L’uròleg pot reproduir un ronyó malalt i analitzar l’extracció del tumor que s’hi ha adherit. El traumatòleg, ha explicat, pot reproduir un genoll fracturat i analitzar abans d’obrir la cama d’un lesionat quants centímetres haurà de fer la placa que caldrà posar o si seran necessaris “quatre o vuit cargols”. Tot plegat fa que s’estalviï temps de quiròfan, anestèsia… que el pacient sagni menys i entri a quiròfan sabent molt millor què se li farà. S’eviten complicacions i es redueixen costos.
L’uròleg pot reproduir un ronyó malalt i analitzar l’extracció del tumor que s’hi ha adherit. El traumatòleg, ha explicat, pot reproduir un genoll fracturat i analitzar abans d’obrir la cama d’un lesionat quants centímetres haurà de fer la placa que caldrà posar o si seran necessaris “quatre o vuit cargols”
Per ara no hi ha una anàlisi clara, objectiva, formal, de quant és l’estalvi. Però es farà. No s’estalvia perquè el que es fa sigui més barat, que quedi clar. L’estalvi arriba pel fet que s’ha d’invertir menys temps perquè, per dir-ho d’una manera banal, es tenen més clares les coses abans de començar l’operació i es va més ‘directe al gra’. L’urologia i la traumatologia són les dues especialitats que més treballen amb una eina que es va començar a introduir a través, curiosament, de l’odontologia. Dels dentistes, vaja.
Dels seixanta pacients atesos amb utilització del laboratori 3D -no per a tots els casos aquesta tecnologia és necessària o permet resoldre la situació-, en la meitat dels casos es va imprimir de forma efectiva un òrgan o una part del cos (reconstruir un crani, per exemple). Hi ha una desena de casos més en què amb la impressora es va crear un dispositiu funcional. És a dir, un artefacte per que permet fixar o contribuir a la fixació d’un tractament. En aquest sentit, els qui més usen aquests dispositius són els cirurgians vasculars.
El futur és que amb una impressora es pugui ‘parir’ un òrgan que efectivament funcioni. És la bioimpressió. Ja funciona. I, de fet, ja hi ha algunes pròtesis que es fan per aquesta via. No en el cas d’Andorra, on la cirurgia ortopèdica cancerosa no es realitza. És l’única cirurgia ortopèdica que de moment es deriva a centres de nivell superior, a Barcelona. Però el futur, ho han remarcat els metges, ja és present. “El 3D és una eina molt important.” Paraula de metge, que segons com, és com paraula de Déu. O gairebé.
reportatge audiovisual: Altaveu mèdia
Comentaris