Les cuidadores de gats esgarrapen

Diferents col·laboradores de Laika posen contra les cordes l’organització animalista acusant-la de no donar-los els recursos necessaris ni prestar l’atenció que cal respecte les colònies de felins

A Laika hi ha una ‘guerra oberta’ que està posant contra les cordes la junta directiva encapçalada per Josep Mas, fins al punt que els darrers dies alguns dels seus integrants haurien mig insinuat la possibilitat de tirar la tovallola. Tot plegat té l’origen en una revolta de diverses cuidadores de gats que fa temps que lamenten la manca de suport i la deixadesa del col·lectiu animalista. L’aparició d’una nova organització de suport a felins, ‘Gats i miau’, hauria deixat en evidència la històrica entitat pro-animals.

Fa temps que hi ha mala maror dins de Laika, diferents col·laboradors de l’entitat senten no tenir el suport necessari. Consideren que tot sovint la junta de l’organització els obvia, els menysté. I la direcció de l’entitat no respon -metafòricament i no metafòricament- quan se la necessita. Aquest passat mes de juny una de les cuidadores de gats amb més anys de cooperació amb Laika hauria viscut un parell d’incidents amb la junta, fins i tot personalment amb Mas, que haurien suposat una confrontació molt important.

El moviment ‘Tots som Marisol’ va sorgir arran que una veterana responsable d'una casa d'acollida va tenir una forta disputa amb la direcció de l'entitat, que reconeix la tasca dels cuidadors però refusa “coaccions i pressions”

Hi ha discrepàncies sobre com actuar amb les colònies de gats. Però, a més, els cuidadors, les cuidadores, lamenten que no se’ls facilita el suport en matèria veterinària o d’alimentació per molt que ho reclamin, havent d’afrontar de la seva butxaca alguns dels col·laboradors el cost de manutenció o tractaments que necessiten sí o sí els animals. “El problema ve de la nova direcció, que s’ha tret de sobre les cuidadores més antigues”, expliquen fonts equidistants entre les col·laboradores i la junta de l’entitat.

Josep Mas, l’històric president, assegura que a l’entitat ni tan sols hi ha direcció perquè “tots som voluntaris” i afirma que “reconeixem la tasca de les cuidadores i alimentadores però com a òrgan gestor i decisori hi ha una junta elegida democràticament que fixa uns protocols que s’han de complir”. I alhora que, assegura el president de Laika, “se’ns ha de respectar com a junta”, també recorda que “ni som omnipresents, perquè tenim altres responsabilitats, ni acceptem coaccions”.

Es refereix amb això al fet que alguna de les cuidadores, algunes de les persones que té a casa seva una desena de gats d’edat avançada que necessiten atenció sovint, hauria estat com apartada de l’organització quan va exigir d’una vegada per sempre el suport que necessitava i des de Laika se li hauria dit que se li retirarien els felins que tenia ‘prestats’ i cuidava al seu domicili. D’aquí va néixer un moviment anomenat ‘Totes som Marisol’ que defensava que si a la cuidadora en qüestió se li treien els gats que tenia, la resta de col·laboradors portarien a Laika els animals que ells tenien i que l’entitat s’espavilés com pogués.

gats
Un dels gats 'recuperats' les darreres setmanes.

“Les persones que col·laboren amb Laika, si no estan d’acord de les condicions de l’entitat quan n’han estat informades, poden deixar de col·laborar, anar a altres associacions o muntar una candidatura alternativa” a la junta del col·lectiu i intentar assumir democràticament el lideratge de l’entitat. Ho diu Mas. I es refereix a altres associacions. I aquest és un dels problemes que li han sorgit a Laika. D’un temps ençà ha sorgit un nou grup que a base de molta dedicació i de treball per obtenir suports ha acabat sent reconegut com a associació.

Es diu ‘Gats i miau’ i fins i tot els darrers temps ha donat suport -amb menjar, fent-se càrrec de costos veterinaris- a col·laboradors de Laika, amb cuidadors de gats ‘de Laika’, quan aquesta entitat se n’ha desentès. És aquí quan les fonts ‘neutres’ consultades expliquen que ‘Gats i miau’ "fa una gran labor, a escala petita i amb pocs mitjans, per tenir control ètic d’algunes colònies d’Andorra. Laika els odia perquè la comparativa no s’aguanta. Ni fa gaires actuacions ni ajuda les alimentadores de colònies com feia abans. I tampoc esterilitza amb l’excusa que estan desbordats”.

Josep Mas crida a respectar els protocols de l'organització però garanteix “estem oberts a l’entesa i el diàleg tot i que hi poden haver divergències”

Josep Mas treu ferro a tot plegat i afirma que, efectivament, “no som els únics que podem salvar la vida d’un animal”. Però que Laika té els protocols que té, “que pengen de la Llei de tinença d’animals i han estat reconeguts pel ministeri i pels veterinaris”. De fet, l’administració ha donat molt suport, econòmic inclòs, a Laika, i és aquí quan la comparativa entre el que fa l’entitat amb els recursos públics de què disposa i fins on arriba ‘Gats i miau’ deixa la primera en evidència. Mas prefereix no parlar dels adversaris per no parlar-ne malament.

Però sí que demana als seus col·laboradors que quan calgui fer alguna actuació “se’ns comuniqui amb un marge mínim de temps que ens permeti poder decidir què fem, què s’ha de fer. El que no pot ser és que se’ns comuniqui el que sigui amb voluntat coercitiva i amb pressió”. I veient el problema que a Laika li pot caure al damunt si tots els col·laboradors, com pot arribar a passar, dimiteixen, Josep Mas conclou: “Estem oberts a l’entesa i el diàleg tot i que hi poden haver divergències.” Una cosa és ben clara: quan els felins treuen les urpes, poden esgarrapar. I de quina manera.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.