La Bíblia bancària multidifosa i perduda alhora

Les actes de les reunions amb els auditors i els representants de BPA que l’INAF nega que existeixin eren el resultat d’un treball de mesos que culminaven amb una trobada anual i unes directrius fixades en el document que servien de full de ruta per al banc

Cert que algunes de les parts, almenys, eren poc o molt conscients des del 2017 que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), cadascú a la seva manera, havien negat les actes d’unes reunions crucials no només per a Banca Privada d’Andorra (BPA), també per a cadascun dels bancs del país. Cert que com a mínim algunes de les parts implicades en el ‘cas BPA’ eren conscients que quan es va demanar a KPMG les actes en qüestió va aportar sense dubtes la corresponent al 2011.

Per tant, no podia ser que la consultora que va auditar l’entitat bancària aquell any tingués una còpia de l’acte de la reunió amb el regulador i, en canvi, el regulador no només assegurés que no tenia cap acta. És que en va negar la seva existència. Els processats que aquest matí de dilluns eren a la sala i no estaven tant al corrent com d’altres de l’evolució de la instrucció encara es miraven astorats. Alguns advocats, també. Potser eren conscients de la situació. Però no sabien que aquest dilluns es posaria sobre la taula la ‘mentida’ de l’INAF. I és que per mandat d’un comitè tècnic del 2001, des d’aquell any i almenys fins al 2011 s’havia d’aixecar acta d’unes reunions anuals -que el supervisor feia amb BPA igual com feia amb tots els bancs de la plaça- que servien per avaluar què feia bé i què no feia tan bé cada entitat.

Un moment de la vista.

Relacionat

Clam unànime de les defenses del ‘cas BPA’ contra l’INAF per “mentir” al tribunal

Fins al punt que el document que s’emetia com a síntesi de la reunió, l’acta per dir-ho així, que solia tenir una vintena de pàgines o més, era una mena de petita Bíblia per al banc. De renovació anual, sí. Però un manual d’instruccions ‘santo sanctorum’. Aquell document era el resum dels principals temes tractats en una reunió que cada any, quan se celebrava, feia mesos que s’havia preparat. De fet, i tal i com ha explicat durant la sessió l’ex-conseller delegat (CEO) de BPA Joan Pau Miquel, uns tres mesos abans de la reunió el regulador enviava una mena de guió als auditors i al banc perquè anessin preparant allò de què calia parlar.

cosan
Maria Cosan, en la compareixença posterior a la intervenció de BPA per part de l'INAF.

I quan arriava el moment es parlava de tot i de res. Però amb fermesa i com a pal de paller de l’activitat bancària. “És important el que hi diu i, també, el que no s’hi diu”, ha explicat també Miquel. Les actes les elaborava l’INAF a mode de resum. I les distribuïa a cadascun dels presents a la reunió. En el cas de l’acta que està recollida al sumari perquè la va aportar KPMG però la va negar l’INAF, hi van prendre part fins a cinc representants del regulador (Carles Salvadó, Verònica Guàrdia, Maripau Naranjo, Vanessa Calvo i Sílvia Moreno), el director general adjunt de BPA Santiago de Rosselló en nom de l’entitat bancària; i tres representants de KPMG. Potser Francesc Gibert i Diego Pandolfo no els diran gran cosa. Però el tercer integrant de l’equip auditor que va acudir a aquella reunió va ser Maria Cosan.

Poc temps després, l’economista andorrana, que havia estat diversos exercicis auditora en cap de BPA, va passar a dirigir el supervisor financer andorrà. Cosan seria qui faria una de les poques compareixences públiques de responsables institucionals quan hi va haver l’esclat de la crisi de BPA el 2015. I ella hauria estat una de les persones, suposadament, que hauria denegat la informació malgrat que el document que notifica la negativa el signa l’assessor jurídic de l’INAF. Massa difusió d’una Bíblia, un document clau, perquè tothom se n’oblidi després. Posats a fer, ¿si nou persones com a mínim van rebre de primeres el document, que acabava sent un document de treball perquè allí hi figuraven els canvis a implementar, les millores a fer, els comportaments no desitjats que calia suprimir, quantes persones n’acabarien tenint una còpia després?

La resposta de si les actes existien o Déu nostre Senyor se les va endur com si d’una Bíblia virtual es tractés hauria d’arribar aquest dimarts. La segona sessió de la setmana es preveu calenta. I vagin a saber si potser l’última per un temps.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.