L’afectat en qüestió té deu anys, des dels dos que presentava certes disfuncions, als cinc va ser diagnosticat del trastorn per dèficit d’atenció o hiperactivitat (TDAH), i des de dos anys més tard que es medica. També els seus progenitors han seguit formacions terapèutiques per poder-lo atendre millor. “No és que sigui un bala o un maleducat, és que pateix un trastorn”, recorden els seus pares, que expliquen que “no se n’anaven a Síria com poder dir que no es pot garantir la seguretat d’un nen de deu anys”. Marxaven tres dies i dues nits a una casa rural de la província de Barcelona.
Fins ara, el nen en qüestió ha estat escolaritzat a la Sagrada Família igual que la seva germana, més gran i que “no ha tingut mai cap problema; ella treu molt bones notes”. En general, de fet, els pares estan satisfets del nivell acadèmic i els valors que ofereix el centre educatiu dirigit per la congregació religiosa. Però per consell mèdic han acabat decidint, a contracor del propi nen, que hi té els amics de tota la vida, treure el nen i, segurament, inscriure’l a l’Escola andorrana.
Els pares asseguren que el seu fill sempre ha tingut dificultats a l’escola però que el tracte depèn molt del professional que se n’acaba ocupant; la direcció els diu que no té prou recursos per afrontar un cas com el seu
De fet, l’escola ja sabia que el menor deixava el centre quan el dia de Sant Joan es va confirmar que el nen no podria anar dos dies després a les colònies. La mare admet un malentès amb la professora. Un mes abans de la data de la sortida, aproximadament, van mantenir una xerrada amb la professora i li hauria dit que no podria anar a les colònies. La dona va entendre que la mestra li deia que si no podia acudir al viatge ja l’avisaria. El missatge, però, teòricament va ser a l’inrevés.
Fet i fet, dilluns de la setmana passada, en no haver rebut cap nou avís -i davant el malentès- el fill es va presentar amb el passaport com havien de fer la resta de companys i llavors se li va dir que ell no aniria a colònies. La mare va pregar que l’advertència no es complís. I que ja que era clar que el curs vinent no tornaria a l’escola se’l deixés acudir a les colònies. No hi va haver manera. “El mal que se li ha fet ha estat molt gran.” Amb la confusió no se’l va poder mentalitzar “i s’ha passat els dies demanant: ‘i ara deuen haver anat a dormir’, ‘i ara es deuen haver llevat’”.
Més enllà de la reorganització domèstica que van haver d’afrontar els progenitors, els pares lamenten que no es pugui tractar millor un cas com el del seu fill, que sempre ha tingut més o menys dificultat a l’escola però també ha depès del professional que li tocava, de la preparació o paciència que tingui, de si és ‘de la vella escola’ o de la no tan vella. La filla gran continuarà anant a la Sagrada Família perquè és el centre que des de sempre havien triat i on hi està, com hi estava el nen, ben a gust.
El menor canviarà de centre. El psiquiatra que el tracta ho va recomanar. I quan van anar a comunicar, sempre segons els pares, la decisió a la direcció de l’escola escaldenca, va ser com si aquesta, diuen, “veiés la llum”, “es tragués un pes de sobre”. El que sempre els han dit, asseguren, és que el ministeri, el Govern, no els dóna prou subvencions com per poder tenir els recursos necessaris per poder tractar un nen amb el nivell de TDAH que té el seu. Aquest juny s’ha quedat sense colònies. Si n’hi ha el curs que ve, esperen que el seu fill hi pugui anar. No aniran a Síria, tampoc.
Comentaris (7)