Successos

¿Què hauria passat al Tiffany’s amb un brífing i una discussió de menys?

Surten a la llum els informes d’un sotsoficial i tres agents dels bombers que expliquen l’incident protagonitzat per l’oficial que comandava l’operatiu per extingir l’incendi a l’edifici massanenc

L’alt comandament del cos va decidir reunir els intervinents just quan alguns avisaven que el fum ja era flama, va exigir als efectius que deixessin de llançar aigua i es va encarar a un subordinat

Bombers atacant les flames en els primers compassos de la intervenció al Tiffany's de la Massana.. ARXIU
Bombers atacant les flames en els primers compassos de la intervenció al Tiffany's de la Massana. | ARXIU

Toni Solanelles

¿Què hauria passat si després d’una veloç arribada per part dels equips d'extinció d'incendis a l’edifici Tiffany’s de la Massana arran d’un avís de fum que va passar a ser foc en ben poca estona no hi hagués hagut un altercat protagonitzat per l’oficial dels bombers al càrrec de l’operatiu? ¿Per què aquest comandament va fer marxar tot d’una tots els agents que estaven actuant quan ells mateixos advertien que calia atacar les flames abans no agafessin les dimensions que finalment van acabar agafant? Són dues de les moltes preguntes que es poden fer al tomb del dramàtic sinistre que va malmetre, i molt, el cèntric immoble massanenc fa dos anys i mig, just el 29 de març del 2016.

El foc va cremar setze pisos, setze apartaments, i va obligar a desallotjar tots els residents durant mesos i mesos. No se sabrà mai, però la discussió protagonitzada per l’oficial responsable del servei, d’uns quinze minuts de durada, de no haver existit, potser hauria pogut rebaixar el volum del desastre. Per primer cop surten a la llum els informes sol·licitats per la direcció del departament d’extinció d’incendis al sotsoficial que va ser objecte de les recriminacions de l’oficial que va agafar el comandament de l’operatiu i a tres agents destinats al parc de bombers de la Massana que van participar en les tasques per intentar apagar les flames. 



EL CONTEXT.-De l’incendi a l’edifici Tiffany’s en fa pràcticament dos anys i mig. Molt temps. Si l’Altaveu decideix publicar ara aquest reportatge és per diverses circumstàncies que cal tenir en compte. Primer, per la gravetat del fet. Segon, per l’excepcionalitat que representa poder tenir accés a informes oficials de membres del cos de bombers. Cal tenir en compte, però, que aquests documents han arribat de manera anònima, tot i que se n’ha comprovat la veracitat. També és cert que els trametents dels documents han ocultat el nom de tots els bombers signants o intervinents excepte el de l’oficial. Per una qüestió d’equitat l’Altaveu ha decidit no posar el nom d’aquest comandament. També es deixa clar que l’expedient del cas de ben segur incorpora l’opinió de l’oficial. O un informe del mateix. I aquest no està a l’abast d’aquest diari digital. En tot cas, fonts consultades del cos, que han corroborat el comportament no sempre adequat del comandament han deixat clar que en moments crítics es poden donar situacions de confrontació. I han explicat que pocs dies després d’aquell incendi es va fer una trobada per valorar la intervenció i la situació generada per l’incendi i l’oficial s’hauria disculpat al sotsoficial. També es deixen clares dues coses més. El mateix càrrec dels bombers també va intervenir en un incendi el 28 de gener del 2011 que es va demostrar que va estar inicialment mal apagat i va acabar cremant un xalet d’Aixirivall. Es va condemnar el Govern a indemnitzar el propietari de l’immoble amb 50.000 euros. Finalment, l’actual clima laboral al cos, especialment al parc de Santa Coloma, per tant, la caserna central, està molt deteriorat. Amb força crispació i mals entesos entre professionals del departament.



 

Els quatre informes, en essència, coincideixen en el mateix. I retreuen a l’oficial que, de cop i volta, sense explicació aparent, ordenés als agents que començaven a veure que el fum esdevenia foc i que tot plegat podia convertir-se en un desastre atès que la sota-coberta de l’immoble era tota de fusta, que deixessin d’atacar les flames amb aigua. I que baixessin tots als carrer per dur a terme un brífing. En aquest marc, l’oficial es va enganxar amb el sotsoficial perquè aquest, en la retirada provisional, va aprofitar per agafar un equip de respiració que no s’havia col·locat des de l’inici. Com tampoc no ho havia fet l’oficial segons es desprèn dels informes.

El foc iniciat mitja hora abans de les 9 de la nit del 29 de març del 2016 va cremar totalment la part superior del cèntric immoble, calcinant del tot setze apartaments

Els bombers, i això es va dir al seu moment, van rebre l’avís del possible incendi al Tiffany’s a les 20.33 hores d’aquell 29 de març. Es trigarien 36 hores a extingir del tot les flames. Cinc minuts després de la primera alerta sortia un camió amb tres efectius des del parc de la Massana. En no-res els agents es van posar mans a l’obra. Deu minuts després arribava el camió escala amb sis efectius procedents de la caserna de Santa Coloma i així successivament fins arribar als quaranta  integrants del cos que van participar en un dels incidents més greus dels darrers anys al Principat. Quant a foc, probablement el més rellevant de l’últim lustre.

En els informes als quals ha tingut accés l’Altaveu, el sotsoficial que d’entrada va agafar el comandament de l’operatiu i que el va cedir a l’oficial tot just va arribar aquest al lloc dels fets, explica que en un moment donat es detecta que en un apartament hi ha fum però que en un altre ja hi ha foc. S’informa a l’oficial que “surt foc de sota la fusta del sostre per la seva part superior dreta i que s’està tirant aigua”. El sotsoficial explica també en l’informe enviat a la direcció del cos més de mig any després de l’incendi que “li demanem si vol que desmuntem la fusta del sostre per tal de tirar aigua a l’interior i així prevenir la propagació del foc i ens comunica que deixem l’actuació pel moment i ens mana que tots els efectius del lloc baixem a l’entrada de l’edifici per tal de fer un brífing”.

Alguns temporers residents al bloc ho van perdre tot; la totalitat dels ocupants dels 75 habitatges van haver de ser desallotjats durant pràcticament dos anys

Els tres agents de la caserna massanenca, també en informes realitzats a finals de setembre del 2016 i a petició de la direcció adjunta del cos de bombers, coincideixen pràcticament fil per randa en la versió oferta pel sotsoficial. “Durant la intervenció a l’edifici Tiffany’s i quan ens disposàvem a fer una maniobra d’atac directe sobre una planta afectada pel sinistre amb una segona instal·lació d’aigua, l’oficial, present en aquell moment i al comandament de les tasques d’extinció, ens va donar l’ordre directa de no atacar més les flames i de sortir tot el personal de l’edifici”. És la versió d’un dels agents. La més extensa. La resta, més sintètics, coincideixen plenament. I deixen clar que la sortida s’havia ordenat “per realitzar un brífing”. No pas perquè hi hagués cap perill.

És llavors, quan tots els intervinents en aquell moment deixen estar el fum i les flames, que comencen a animar-se, per sortir a la carretera a fer una reunió organitzativa, el brífing, sense que ni tan sols un sol agent es quedés remullant res, que hi ha l’altercat protagonitzat per l’oficial, del qual, en la documentació consultada, no hi ha cap versió ni cap informe de descàrrec. “Mentre acabàvem de baixar els meus companys fins al lloc del brífing vaig aprofitar per anar a buscar un equip de respiració autònoma de manera ràpida i per no perdre temps degut a què el foc no estava apagat”. I és llavors quan l’oficial comença a cridar-li un “què fas?” i un “vine cap aquí!!” apropant-se “de manera intimidatòria i amb el mateix to de veu alt i desproporcionat” cap al sotsoficial, tot recriminant-li qualsevol cosa que pretengués dir.

En el volum elevat i el to intimidatori coincideixen plenament els altres agents informants, que expliquen també que el sotsoficial mirava d’explicar-se i el seu superior el tallava a crits fins que l’hauria ordenat que marxés del lloc. Segons els bombers rasos, l’hauria enviat a casa. Segons el propi sotsoficial, el va enviar a la caserna a redactar un informe al·legatori per no haver portat l’equip de respiració des de l’inici de la intervenció. Explica el sotsoficial en el seu informe i ho corroboren la resta d’agents, que el primer d’ells, seguint les ordres donades, va inicialment marxar del lloc dels fets, acomiadant-se dels seus companys i desitjant-los sort perquè començaven a pintar bastos. De fet, en els seus informes, els agents rasos remarquen que “tot aquest brífing -que inclou la discussió com a eix central- devia durar uns 15 minuts mentre la resta dels bombers estàvem a l’expectativa de noves ordres per extingir l’incendi, que era ja de grans dimensions”. L’altercat l’haurien presenciat persones alienes a l’operatiu.

L’altercat protagonitzat per l’oficial amb el sotsoficial va acabar centrant tota la reunió de coordinació al carrer mentre els agents veien impotents com el foc creixia

El sotsoficial que inicialment s’havia retirat seguint les instruccions de l’oficial, va tornar-se a girar demanant al seu superior de poder continuar a l’operatiu, atès que calien efectius i era dels primers intervinents que havia arribat a lloc i s’havia com estava la situació. “En deixar-me parlar i escoltar-me, al cap d’uns segons que per a mi van ser eterns, em diu parlant-me per primera vegada tranquil·lament: ‘Bueno, queda’t…’” Fa o no fa, aquest retorn a la intervenció és descrit d’igual manera per la resta d’agents del cos de bombers informants.Resolta la discussió i aclarides les diferències entre oficial i sotsoficial, el primer hauria demanat al personal present a la intervenció “si algú entenia de ‘cordetes’”. Dos dels agents allí presents, i com a mínim, un d’ells autor d’un dels informes, es van oferir.

“La tasca era realitzar un passamà per la teulada incendiada del primer bloc de pisos de l’edifici. Vam demanar si aquella era l’ordre i tasca a realitzar ja que pensàvem que era una tasca no realitzable degut a la gran quantitat de foc que hi havia al teulat”. Però l’oficial va confirmar que sí, que era allò el que volia que fessin els agents que s’havien prestat voluntaris. Els dos bombers van demanar unes mesures de seguretat -“muntar una línia de protecció d’aigua així com els nostres equips respiratoris”-, “però ens va dir que no”. Segons s’explica de manera més o menys explícita en dos dels informes, els agents van provar de dur a terme la maniobra però van constatar que era impossible. Ho van comunicar a l’oficial. I quan van tornar a baixar de l’immoble, el comandament “es trobava indisposat i amb símptomes de malestar general, fet que va provocar el seu trasllat a l’hospital”. Llavors va ser el director adjunt qui es va responsabilitzar de l’operatiu.

Les flames ja eren descomunals. L’incendi havia sortit de mare. El foc va cremar sense parar. Tota la planta superior va quedar feta miques. La coberta el primer de tot. Setze habitatges van acabar completament calcinats. Alguns temporers ho van perdre absolutament tot. Els ocupants dels 75 pisos van haver de ser desallotjat. I han estat ben bé dos anys fora de les seves llars, això els que hi han tornat, mentre s’ha refet l’edifici. Les negociacions amb les asseguradores i els plets, especialment les demandes contra el responsable del pis on s’hauria iniciat el foc, s’acumulen. Les flames, algunes, haurien existit igualment. Però, ¿què hagués passat si aquell brífing i aquella discussió, aquella ordre de no atacar el foc i aquells quinze minuts d’aturada no haguessin tingut lloc?