Societat

Copiar i enganxar a la CASS

El candidat pensionista José Antonio Moral reprodueix gairebé fil per randa el mateix text que fa quatre anys va usar Lluís Samper en la seva carta de presentació per als comicis del 20 de juny

La campanya electoral s’inicia aquest dissabte amb quinze candidatures repartides entre tres col·legis: sis per als pensionistes, set per als assalariats i dos entre els empresaris

T. S.

Aquest dissabte comença formalment la campanya electoral per a les eleccions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), el comicis que han de servir per triar la meitat dels membres del consell d’administració i que se celebraran el 20 de juny encara que durant la setmana anterior es podrà dur a terme el vot per dipòsit. Una de les primeres sorpreses en repassar el material que ja ha anat apareixent és la ‘coincidència’ que hi ha entre la professió de fe presentada per un dels candidats pensionista amb la que va presentar un altre candidat fa quatre anys.

O José Antonio Moral López i Josefa Leonor Sánchez Martín, titular i suplent d’un dels sis tàndems que concorren als comicis, tenen molta capacitat de memòria, o coincideixen enormement amb allò que pensa i diu l’actual representant dels pensionistes a la CASS i candidat fa quatre anys, Lluís Samper (que tenia Rosa Alcobé de suplent), o directament s’han copiat la professió de fe que aquests darrers van presentar fa quatre anys. Amb permís o sense. 

Però la còpia és (gairebé) fil per randa. Només varien les qüestions tipogràfiques i d’estil. I perquè això ho tria la parapública en el moment de dur a impremta els fulletons i altres materials de papereria que es faran servir per promocionar unes eleccions que tot i l’impuls i politització viscut els darrers temps, continua tenint una participació força minsa pel potencial que podrien arribar a tenir. I afegeixen una frase en un dels punts. Res més.

Bé, en aquesta ocasió, la professió de fe de Moral s’ha estalviat el titolet que sí hi va incloure Samper. Allò d’“Encarar els reptes de futur” que encapçalava l’ideari de Samper i Alcobé fa quatre anys no hi surt en el cas de Moral i Sánchez enguany. Clar, si eren reptes de futur el 2014 potser quatre anys després o són passat o, a tot estirar, deuen ser present. Però futur futur… El futur el que sembla que és és fotut. Per això el candidat Moral fa pràcticament un únic canvi en la seva proposta respecte de Samper.

Fa quatre anys l’actual representant dels pensionistes proposava “encarar el repte de l’envelliment amb propostes socials i econòmiques que permetin al sistema de pensions continuar sent financerament sostenible, per a que les generacions futures puguin gaudir plenament dels avantatges socials assolits fins ara”. La proposta de José Antonio Moral, en aquest punt, i només en aquest punt, va una mica més enllà.

Moral reclama en la seva professió de fe que es busquin “altres fonts d’ingressos sigui: Govern, FEDA, Andorra Telecom, que permeten al sistema de pensions continuar sent financerament sostenible a llarg termini; hem de pensar en els jubilats perquè les generacions futures puguin gaudir plenament dels avantatges socials fins ara. Pensem que és una inversió a futur per als jubilats del poble andorrà”.

És ben bé que això de les professions de fe són tot un perill. Vagin a saber si Lluís Samper denunciarà també que algun desconegut li ha robat el document de fa quatre anys. Denunciar que t’han robat una professió de fe per justificar suposadament que has iniciat la campanya electoral quan no tocava està de moda. Fins i tot si tu has fet circular la professió de fe entre diverses persones o l’has dipositada davant la CASS, fet que amplia enormement les possibilitats que hi hagi filtracions. Volgudes o no volgudes. Interessada o no interessades.

Vaja, que sí, que Pilar Cortadella va denunciar que li havien robat la professió de fe i José Antonio Moral ha tirat pel dret copiant la proposta d’un anterior candidat. Autoritzat o sense. Les eleccions entre els pensionistes es preveuen d’allò més divertides. Sis candidatures per a un lloc, que no està gens malament. Set per dos llocs en el cas dels assalariats i dues per a una cadira en el cas dels empresaris. Que s’alci el teló. Comença la campanya. La CASS a l’urna.