Política

De la vaga al Consell, ‘culebrot’ general

El Govern assegura que no es pensa moure ni un mil·límetre en la seva decisió de modificar la Funció Pública i que el que ara toca és que el text es debati en seu parlamentària i allí es facin els canvis oportuns

Mentrestant, a la cambra parlamentària continuen les picabaralles per decidir quins canvis es fan perquè la delegació del Consell d’Europa compleixi els requisits de paritat i no es torni a fer (encara més) el ridícul

Altaveu

Mentre la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, manté que el Govern no farà marxa enrere en la decisió de reformar l'administració i fer-ho com ho té previst encara que això valgui una vaga general que els sindicats ja estan mirant d'organitzar, un altre general, en aquest cas el Consell, té com a principal maldecap saber com acaba el 'cuento' del Consell d'Europa. La delegació no paritària que es debat entre titulars i suplents. Entre Carles Jordana o Jordana Carles.

Amb una vaga dels funcionaris ‘amenaçant’ el país com si d’una espasa de Dàmocles es tractés, al Consell, general com l’anunciada aturada, es continuen donant voltes i voltes com una baldufa mirant de resoldre, ai làs, la paritat exigida a la delegació parlamentària al Consell d’Europa. El problema, gran problema, és si un tal Carles Jordana hi pot mantenir la cadira de titular o passa a suplent. I això mentre els treballadors públics poden esmicolar la cadira del conseller i de mig país o el país sencer si s’hi posen de debò. Que sí, que ja han assegurat els sindicats de l’administració que disposaran uns serveis mínims. Però quan n’han començat a parlar -els bombers per exemple- el cabreig ja s’ha començat a enfilar mànegues amunt. I en aquestes que el Govern jura i perjura que no pensa baixar del burro. Com en Jordana, vaja. De baixar, parlàvem.  No de burro. 

La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, ja ha anunciat aquest dijous que el Govern no farà marxa enrere en la seva voluntat de reformar l’administració, el marc normatiu que regula la tasca funcionarial. I ha estat encara més radical quan ha deixat claríssim que el gran maldecap dels treballadors públics -convertir els triennis en quinquennis pel mateix preu- continuarà sent maldecap perquè l’executiu no acceptarà ni el més mínim canvi. És la clau de volta, segons la ministra funcionària, per fer sostenible el sistema. Un sistema que si s’apliquen després totes les primes que preveu la nova legislació que es perfila sortirà més car que l’actual. Una de les moltes contradiccions que Descarrega ha anat exposant, entre crits i soroll alguns dies, en les reunions sectorials hagudes darrerament. 

Descarrega, acostumada a la diplomàcia, ha de torejar ara amb funcionaris i, sobretot, amb sindicalistes, que, de bon rotllo, si molt sovint una cosa no tenen és diplomàcia. I en aquest terreny sembla que la ministra no només no hi està còmoda. Diuen els qui la tracten a l’altre cantó de la taula que el vestit de ministra li va gran. I no pas pel fet que la responsable ministerial sigui més aviat menuda. No és aquest el problema. Però avui, almenys avui, la titular de Funció Pública -que deu maleir els ossos del dia que es va deixar enredar per Toni Martí- ha tornat a insistir que el marge de negociació només es pot trobar, hores d’ara, en dos escenaris.

L’un, al Consell General, durant la tramitació parlamentària. Serà allí, diu la ministra, on el debat de les esmenes entre els grups haurà de perfilar el text final i on es podran fer les últimes modificacions que es creguin oportunes. Assegura Descarrega que el projecte de llei arribarà a la cambra tan bon punt tingui llesta una documentació que s’hi ha d’annexar -¿potser els informes de la comissió consultiva de l’administració de Justícia? ¿potser el no-informe del Consell de la Policia? ¿O és que encara no hi ha la memòria econòmica que, almenys fins ara i malgrat demanar-la els sindicats no han obtingut?- i llavors ja tot quedarà en mans de la representació de la sobirania popular.

Tots les formacions amb cadira a la bancada opositora, d'una forma o altra, reivindiquen que es freni la reforma per tractar-la millor i amb més cura

En aquest marc, el de la política parlamentària, d’una manera o altra tots els partits que seuen a la bancada de l’oposició ja han deixat evident que estan, més o menys, a favor de frenar la reforma, tractar-la millor i amb més cura, i intentar, posant el fre de mà, evitar una vaga general de conseqüències i previsibles i de la qual la patronal no n’és pas gens devota. Més aviat tot el contrari. Liberals d’Andorra ha reclamat que ara per ara no s’enviï al Consell la modificació legislativa; els escindits liberals també han demanat que es retiri la proposta i es comenci a avaluar de zero; SDP parla de reforma necessària però de posició “dictatorial” del Govern; i el PS també fa setmanes que mostra la seva oposició tant amb el fons com amb la forma.

És a dir, en allò que no s’ha escoltat prou. Però la ministra, en la segona de les vies que diu que encara queden per modular l’impacte de la reforma de la Funció Pública, ha tornat a recordar que els sindicats poden participar de forma activa en la negociació dels reglaments que pengen de la llei i que han de servir per desplegar-la. I ha recordat als sindicalistes, amb més força si cal encara, que cal acordar uns serveis mínims que minimitzin, valgui la redundància, l’impacte de l’aturada que es preveu. Ah, també diu la ministra que no hi ha hagut pressions. Mai no hi ha res, tot són sempre ximpleries. 

Els representants sindicals ja van deixar clar que no pensen participar en la negociació de cap reglament d’una llei que ni reconeixen ni volen i han remarcat que vist com s’ha portat amb ells el Govern, els serveis mínims que també consideren que han de possibilitar a la ciutadania, a la societat, els definiran ells. De ben segur que encara ho comencen a tenir més clar, per exemple, en el departament de bombers. Fonts del cos de salvament i extinció d’incendis han afirmat que aquest mateix dijous s’hauria sondejat la direcció per saber per on poden anar el trets dels serveis mínims. I que la resposta ha estat que s’exigirà que treballin tots aquells agents que estan de guàrdia.

O sia, afirmen les fonts, o amb el que es treballa habitualment és amb un personal de mínims que necessitaria un reforç important amb noves incorporacions o, si no es vol fer aquesta lectura, el que pretenen els màxims responsables del cos nomenat pels càrrecs polítics és que facin vaga, si ho volen, aquells que no treballin. Però els que treballin no poden fer vaga perquè, en fi, estarien duent a terme el que serien els serveis mínims.

I amb tot aquest embolic sobre la taula, a la junta de presidents del Consell General el que preocupa és qui és el titular i qui és el suplent en la delegació del Consell d’Europa ‘amenaçat’ per les instàncies parlamentàries d’Estrasburg per manca de respecte a la paritat exigida. L’entorn Jordana, l’entorn DA, va fer passar el missatge que tot estava resol. Que no s’havia llegit prou bé la lletra petita de la institució europea i que n’hi ha prou en retornar la consellera Judith Pallarés a la titularitat i Víctor Naudi a la suplència per resoldre el malentès. L’“error humà”, com l’ha qualificat la subsíndica general, Mònica Bonell, com si d’un accident es tractés. I com si no hi hagués hagut cap escissió en cap grup parlamentari.

Doncs no, resulta que no, que potser el grup mixt no ha debatut la qüestió. Però que Víctor Naudi no vol cedir la titularitat que va semblar que li pertocava i el Consell General va votar que li adjudicava. I que, per tant, DA, que té dos membres en una delegació de quatre, ho té molt més senzill: inverteix els papers entre els seus dos representants i s’ha acabat el ‘cuento’ i el problema. Però no, en un moment en que triomfa la vaga, l’home, en Jordana, Carles, Madero, vol treballar. De titular i de president de la delegació.

En definitiva, no té prou maldecaps el país que el ‘culebrot’ ha de ser general. Riure per no plorar.