La Diada de la nostra patrona ens invita a la reflexió des de la nostra petitesa humana. Portem uns dies llegint a la premsa que s’està produint un acostament, un diàleg o simplement un escoltar-se, entre les representants de BPA i els representants de dos dels poders del nostre Estat: l’executiu i el legislatiu.

Em permeto obrir un debat públic, una reflexió sobre les dues respostes essencials de per què ara Andorra necessitaria un acord pacífic a aquest conflicte i obrir una via de futur.

1- La primera resposta a aquesta important pregunta ens vindrà de quina serà la resolució tècnica que finalment estableixi l’organisme de prevenció del blanqueig de capitals d’Espanya, el SEPBLAC. Un organisme equivalent a la nostra UIFAND. Recordem que els responsables de BPA/Banco de Madrid han guanyat a Espanya totes les causes judicials que tenien obertes. Ara sols queda pendent de resolució l’expedient sancionador que el SEPBLAC va obrir contra Banco de Madrid fa mes de sis anys. Un expedient sancionador que tenia per objecte determinar si Banco de Madrid era o no era una institució dedicada al blanqueig de capitals.

Vindria a ser una acusació paral·lela a la que la UIFAND va fer a Andorra contra BPA.

Tot indica que la resolució final del SEPBLAC està al caure. És evident que si la màxima autoritat espanyola en prevenció de blanqueig resol que Banco de Madrid no era una institució de blanqueig i que la operativa entre Banco de Madrid i BPA no era una operativa de blanqueig, aleshores, l’escenari es complica i molt per al Govern. Les comunicacions entre el SEPBLAC i la UIFAND estan sempre obertes i si desprès de més de sis anys d’investigacions, el SEPBLAC finalment resol que ni a Banco de Madrid ni a les operacions entre Banco de Madrid i BPA i va haver-hi  blanqueig; aleshores, la UIFAND passa a tenir un problema evident si vol continuar defensant les seves hipòtesis de blanqueig a BPA. El més important és que a la UIFAND se li complica la seva credibilitat davant d’institucions de fora d’Andorra. Per tant, curt i ras: si el SEPBLAC resol que a Banco de Madrid no hi ha hagut blanqueig, esdevé indiscutible que Andorra necessita que els representants del Govern i els representants del poble sobirà assoleixin un pacte amb els representants de BPA.

2- La segona resposta a aquesta pregunta ens vindrà segons quina sigui la capitalització real dels nostres agents econòmics i institucions. La majoria dels nostres agents econòmics i de les nostres institucions han de conviure amb un esgotament dels pilars econòmics tradicionals; sumat a la davallada econòmica dels nostres veïns; sumat als canvis de paradigma en els models de consum i els viatges que ha obert la pandèmia; sumat al profund canvi de paradigma al que ha de fer front el model de banca comercial tradicional; i sumat a la inflació energètica i dels recursos naturals en la que hem entrat.

Un greu problema d’Andorra és que s’accepta el camí vers la vulnerabilitat de l’endeutament, per sobre de la solidesa de la capitalització.

Els ingressos de Govern baixen per què l’activitat econòmica baixa, el deute públic puja i Govern acaba pagant nòmines (pròpies i ERTOS) amb deute. Un escenari d’endeutament progressiu que també te lloc a casa de molts agents econòmics privats. Una descapitalització sistèmica que acaba afectant a la banca. Una banca que ha vist la sortida de l’únic banc estranger i que veu com esdevé imprescindible fusionar-se i rebre injeccions de capital. La gran pregunta és si en aquest escenari Vall Banc pot ser viable durant el llarg període de temps que poden durar els plets a Andorra i desprès a Estrasburg.

Mentre estigui viva la judicialització del cas BPA, sembla quasi impossible que una institució seriosa aporti capital de veritat a Vall Banc o que algú es fusioni amb Vall Banc. Caldrà veure si Vall Banc està guanyant diners, si s’està capitalitzant... en definitiva si Vall Banc pot aguantar uns quants anys amb els seus recursos propis, és a dir sense rebre injeccions de capital de tercers o sense fusionar-se. Si la resposta és que Vall Banc no podrà ser viable durant anys sense fusions o sense capitalitzacions externes, aleshores Andorra necessita que es pacti i s’obrin  vies de viabilitat per a la banca andorrana. S’imagina que Vall Banc deixés de ser viable? Andorra no es pot permetre perdre un dels 4 bancs que queden.

En breu sabrem com evoluciona el balanç de Vall Banc i de la resta de la banca andorrana i en breu hauríem de saber la resolució del SEPBLAC. Aquestes dues dades ens donaran resposta a la pregunta de si és hora, o no és hora, de posar pau. O si ens podem permetre el luxe de guerres fratricides dins de casa i a Estrasburg durant anys.

¡Demano a la nostra patrona que ens aporti llum, la necessitem!