Nens forrats

Comentaris

Aquesta pandèmia ja s'està fent més llarga que la bragueta de la sotana d'un capellà, o que els anuncis al mig de la pel·lìcula ‘Titanic’ a Tele 5. Just quan hem descobert que la nova normalitat és com el pa de gambes, que no és pa ni és de gambes. És una enganyifa lingüística perquè ara mateix som més a prop d'un nou confinament que d'acabar amb el virus.

Que se'm torni a posar cara de Roomba, de tant xocar amb les parets de casa, de sortir al balcó i veur  la noia d'ahir de Nacha Pop, que és la mateixa d'abans-d'ahir, i de l'altre. Saludar els veïns, mamífers amb pijama, com si fos una infanta i escoltar els 'pandemiers', aquests que creuen que la crisi servirà per a alguna cosa. Encara que sempre és més tranquil·litzador escoltar-los a ells que al ministre portaveu anunciant nous casos i nous ingressos hospitalaris. Tot parafrasejant Pablo Neruda li diria allò de "m'agrada quan calles perquè no estàs notificant nous casos".

Hi ha tanta incertesa com mampares de metacrilat i gel hidroalcohòlic. Aquests mesos de juliol i agost tenim la sensació que il·lusionar-se i estiuejar siguin dos verbs que s'hagin inventat per la revista 'Hola!' i pel 'Voici'. D'un moment a l'altre espero veure a la televisió un anunci de la nova col·lecció de fascicles del mes de setembre 'Mascaretes del món' i amb el primer lliurament el regal del llibre 'El meravellós món de les nines de porcel·lana' de Planeta DeAgostini.

Qualsevol dia, Koeman trucarà als professors de secundària per dir que no compta amb ells per setembre i per confirmar que el coronavirus es queda. Al pas que anem per tornar a l'escola haurem de forrar els nens i no els llibres.

Comentaris (5)

Trending