Per què Espanya no pot entendre Andorra

nomen

Eusebi Nomen Calvet

Doctor en Ciències empresarials, enginyer agrícola i ex-conseller general

Comentaris

El missatge és clar. Curt i ras: no es pot parlar d’homologació de política fiscal sense tenir homologació en la política monetària, sense compartir l’accés a les colossals injeccions de liquiditat dels grans bancs centrals dels països OCDE. Aquest és el gran error d’Espanya, la gran incomprensió de l’OCDE i la gran manca de visió del nostre Govern.

Algú es pot imaginar a Espanya sense les colossals injeccions de diners que articula el Banc Central Europeu (BCE)? Les injeccions de liquidat o oferta monetària son un important instrument de l’anomenada política monetària que facilita els processos de reconstrucció davant de brutals crisis com l’actual. La política monetària és una de les dues potes que conformen la política econòmica d’un país com Espanya, i que en el cas espanyol son: la colossal política monetària de la UE i la política fiscal de Madrid i de les autonomies.

“La política econòmica d’un país te dues potes: la política monetària i la política fiscal. Si la política monetària entre dos països no es comparable, si no està homologada, aleshores la política fiscal tampoc pot ser comparable ni pot ser homologable. I aquest és el gran error d’Espanya: pretendre que la política fiscal d’Andorra sigui homologable sense obrir una via per homologar la política monetària”

A Andorra no tenim política monetària. No tenim un banc central amb capacitat per intervenir en els tipus d’interès o els tipus de canvi; amb capacitat per fer operacions de mercat obert, comprant o venent bons de l’Estat; amb capacitat d’actuar com prestador de darrera instància; i, sobretot, sense capacitat d’injectat liquidat a l’economia andorrana.

A Andorra tenim un Govern i uns comuns que defineixen una política fiscal formada per una bateria d’accions que impacten en l’economia d’Andorra i consistents simplement en una bateria de tributs i contribucions per un costat, i una bateria de despeses i inversions, per l’altre costat.

A Andorra també tenim un Govern i uns comuns que actuen en el mercat financer demanant finançament, oferint deute públic. El resultat de l’emissió de deute públic de les autoritats andorranes combinat amb la realitat econòmica i institucional dona lloc a unes qualificacions del deute sobirà andorrà que actualment està a un nivell BBB segons S&P, és a dir amb llum taronja i a les portes del bo brossa. Un fet que perjudica fortament a les empreses andorranes donat que la qualificació del deute d’una empresa difícilment pot ser millor que la qualificació del deute sobirà del país en el que es troba dita empresa. És a dir que la qualificació del deute d’una empresa andorrana difícilment podrà ser superior a BBB, per molt solvent que sigui. Una baixa qualificació que comporta un major cost financer.

Espanya és un Estat sobirà que es beneficia de la potent política monetària del BCE. Per exemple, actualment el BCE injecta quantitats colossals de liquiditat per a la reconstrucció de l’economia espanyola. Andorra no disposa de cap instrument de política monetària: no disposa de moneda pròpia, no disposa de control sobre els seus tipus d’interès, no disposa de control sobre el tipus de canvi de la moneda, no disposa de capacitat per actuar en operacions de compra o venda de bons de l’Estat i no disposa de mecanismes per augmentar l’oferta monetària, per injectar liquiditat a l’economia andorrana. La reconstrucció de la nostra economia no pot ser per la via de política monetària, per què no en tenim.

“Quina pena que les nostres autoritats no hagin passat aquest missatge durant la Cimera Iberoamericana. Un missatge especialment essencial per posar els fets a lloc durant l’actual era Covid-19. Un missatge de gran importància per a tantes economies iberoamericanes i per a Andorra. Quina pena que les nostres autoritats no hagin fet una crida en l’homologació en l’accés a polítiques monetàries de reconstrucció davant de la destrucció per la Covid-19"

El deute sobirà espanyol te una qualificació, un ràting de S&P, al nivell A gràcies a la cobertura del BCE.  És a dir, tres graons per sobre del nivell BBB d’Andorra. De forma que les empreses espanyoles poden accedir al mercat de deute en millors condicions que les andorranes.

La potent política monetària a la que pot accedir Espanya li pot permetre una política fiscal més contractiva, amb tributs proporcionalment més alts, i pot permetre a Espanya una política fiscal amb un paper de l’Estat superior sobre l’activitat econòmica del país.

Però la política fiscal d’Espanya seria impossible sense les colossals injeccions de liquiditat resultants de la política monetària del BCE i seria impossible sense la qualificació A d’S&P a la que Espanya no podria accedir sense les garanties que aporta el BCE.

Donat que Andorra no pot accedir a la política econòmica del BCE; i donat que Andorra te una baixa qualificació de risc sobirà, a nivell BBB; aleshores, Andorra necessita exercir una política fiscal expansiva per reconstruir l’economia. Andorra necessita baixar la pressió fiscal per superar les brutals martellades que ha patit i que està patint l’economia i la societat andorrana. Des de la mal gestionada martellada a BPA que ha deixat fora de joc al sector financer andorrà, a la martellada de la Covid sobre una economia statu quo, basada en la mobilitat de grans masses de persones.

No podem seguir per aquest camí i és l’hora de dir les coses clares. Especialment dues coses:

Primera. Govern està atrapat en un model econòmic del passat i es limita a augmentar la pressió fiscal, alhora que Govern es queda sense arguments davant de les crides d’Espanya exigint l’acostament del nostre model fiscal al model fiscal espanyol.

Recordem que la pressió fiscal és la relació entre el sumatori de tributs i contribucions a la CASS dividit pel producte interior brut (PIB). La realitat és que el PIB a Andorra ha caigut entorn al 20% durant el 2020 (per molt que Govern digui que ha caigut un 12% per maquillar les ratios); i la realitat és que la bateria de tributs es manté igual, alhora que les contribucions a la CASS pujaran, com ja s’ha pactat amb l’FMI. És a dir que la pressió fiscal a Andorra està a l’alça. Una realitat que dona com a resultat una política econòmica contractiva, quan Andorra necessita una política econòmica expansiva per fer front a la realitat que marca la Covid 19.

“Fixi’s en l’absurditat del missatge dels grans de l’OCDE: exclusivitat en l’accés a la seva privilegiada  política monetària de reconstrucció alhora que criminalització de polítiques fiscals expansives dels qui es queden fora de la seva festa privada de repartiment de colossals quantitats de liquiditat. I el nostre Govern baixant el cap, sense capacitat per argumentar i pagant el beure”

Segona. La política econòmica d’un país te dues potes: la política monetària i la política fiscal. Si la política monetària entre dos països no es comparable, si no està homologada, aleshores la política fiscal tampoc pot ser comparable ni pot ser homologable. I aquest és el gran error d’Espanya: pretendre que la política fiscal d’Andorra sigui homologable sense obrir una via per homologar la política monetària. I aquest és el gran error dels polítics d’Andorra que flirtegen amb polítiques fiscals homologables sense adonar-se que sense política monetària equiparable no es poden homologar les polítiques fiscals.

Estem en plena era Covid-19 en què la societat i l’economia andorrana necessiten una política fiscal expansiva, atès que no podem accedir a polítiques monetàries de rescat. Si en aquestes condicions Espanya obliga Andorra a imposar un nivell d’ingressos fiscals superiors per anar als nivells de la política fiscal espanyola, serà la nostra implosió.

Insisteixo, la política fiscal no es pot comparar, no es pot homologar, mentre no es disposi de la mateixa política monetària. Especialment quan parlem del cas d’Espanya que s’està salvant gràcies a les colossals injeccions de liquiditat del BCE.

Quina pena que les nostres autoritats no hagin passat aquest missatge durant la Cimera Iberoamericana. Un missatge especialment essencial per posar els fets a lloc durant l’actual era Covid-19. Un missatge de gran importància per a tantes economies iberoamericanes i per a Andorra. Quina pena que les nostres autoritats no hagin fet una crida en l’homologació en l’accés a polítiques monetàries de reconstrucció davant de la destrucció per la Covid-19.

Un missatge de contrapunt que em sembla essencial davant dels cínics missatges dels països OCDE. Uns països OCDE que fan la seva crida a l’homologació de les polítiques fiscals, que criminalitzen les polítiques fiscals expansives, però que ho fan des de la seva confortable posició d’accés a brutals polítiques monetàries. Uns polítiques monetàries que son d’accés exclusiu a la seva exclusiva reconstrucció.

Fixi’s en l’absurditat del missatge dels grans de l’OCDE: exclusivitat en l’accés a la seva privilegiada  política monetària de reconstrucció alhora que criminalització de polítiques fiscals expansives dels qui es queden fora de la seva festa privada de repartiment de colossals quantitats de liquiditat. I el nostre Govern baixant el cap, sense capacitat per argumentar i pagant el beure.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.