Els altres rebrots

Comentaris

Fa mesos que estem en un revival medieval, assetjats per una pandèmia, amb un confinament, i el desterrament d'un rei emèrit. Ens consolem pensant que si els Daft Punk van portar casc més de 25 anys nosaltres podem portar mascareta algunes hores. Encara que intenti bufar coses amb ella posada, com ara les ulleres. El meu cos viu al 2020 però el meu cap continua al 2019. No vocalitzo o no aixeco prou la veu amb la qual cosa el meu interlocutor deu tenir la mateixa sensació que la meva en un concert de Los Planetas quan només vaig entendre "Buenas noches, Madrid".

Sense mascareta tampoc que es comuniqui gaire. A les terrasses per demanar un cafè començo dient "perdona" (no m'escolta el cambrer), apujo el to de veu (continua sense escoltar-me), aixeco la mà, faig l'onada o executo un 'pas de deux' i ballo una muiñeira. Ho faig mentre el senyor de la taula del costat que és la reencarnació de Félix Rodríguez de la Fuente perquè llença trossos de patates fregides i fruits secs a qualsevol ocell que vegi a prop. Ràpidament se li anirà el tema de les mans i en qüestió de minuts serà la senyora dels coloms de Central Park a 'Solo en casa 2' o a 'Ace Ventura', envoltat d'animals com Sant Francesc d'Asís.

Són dies estranys com 'Los días raros' de Vetusta Morla però no deixa de ser un agost marcat pels rebrots de la Covid-19. Tot i que l'alarma social –més que raonable- que poden portar els nous casos de coronavirus, hi ha uns altres rebrots que preocupen i molt. Com els de transfòbia, racisme institucional, teories conspiranoiques, masclisme, creuades de cables o aporofòbia. Tant de bó siguin només un efecte col·lateral de la crisi sanitària i puguem dir, com més aviat millor, que estan controlats. Perquè a aquest pas, fins i tot la pregadeu o mantis religiosa es tornarà atea i l'unic esport que podré practicar serà l'esgrima. Portes màscara, guants i com s'acosti algú a menys d'un metre i mig el punxes.

Comentaris (4)

Trending