Com ha viscut tota la crisi del coronavirus?
Ens va agafar d’un dia per l’altre. Un dia ens van dir que ja no podíem gravar l’endemà, ens vam anar a casa i ens vam tancar com tothom. Primer, a l’expectativa després, angoixat per com anava tot; i més tard, una mica més relaxat. En el meu cas, ha estat bastant suportable tenint en compte que hi ha gent que ho ha passat molt malament.
Fa temps que viu a Barcelona, però ha pogut seguir la situació a Andorra?
Crec que a Andorra, l’avantatge ha estat que us han fet tests a tothom i això tranquil·litza. Aquí, a Catalunya, hi ha gent que no sap si ha passat el coronavirus o no. És una sort que tant de bo s’hagués pogut tenir aquí.
Potser caldrà treure escenes de risc, com els allitaments; però la televisió té solucions imaginatives. Amb uns sostenidors que cauen a terra s’entén tot
I després de la crisi sanitària, quin és el futur al seu sector, al cinema, sèries o teatre?
Ja s’està rodant a tot arreu. Les privades estan fent les sèries que estaven fent, per exemple. L'única que està parada és Catalunya, per una qüestió, entre cometes, de sanitat. Jo crec que, fent cas als protocols que s’han de seguir, com ara un test cada set dies als actors, es podrà treballar amb normalitat. A altres llocs, tothom tira endavant, funciona i no hi ha hagut cap rebrot. Està demostrat que es pot fer, que es pot gravar. Potser cal treure seqüències de risc, com ara els allitaments, però la televisió té solucions imaginatives per deixar-ho veure. Al ‘Com si fos ahir’ ja es feia molt, per l’hora a la qual s’emetia. Només cal veure que uns sostenidors cauen a terra i ja s’entén tot. Insinuar més que mostrar.
Parlant de ‘Com si fos ahir’, està amb l’ai al cor per la seva continuïtat...
La nostra professió ha estat de les primeres a tancar, tota la cultura, i serà de les darreres a obrir. Sempre passa el mateix. Som un sector que vivim en aquestes condicions. Ja costa entrar a la professió i és la primera que pateix els problemes. Estem més que acostumats. Fa anys que el sector estar en crisi i cada cop que hi ha retallades, el 155 o la Covid, tornem a començar. Però ho aconseguirem; tornarem a omplir teatres, a fer cinema i televisió. Més tard o d’hora però ho farem.
A banda de la sèrie, algun altre projecte en el futur immediat?
Jo estava molt centrat a la sèrie. La següent temporada estava molt avançada i comptaven amb nosaltres. Per tant, tenia al cap un any més de feina i, en canvi, ara toca esperar.
Si ‘Com si fos ahir’ no comença al setembre, hi ha un risc important que s’acabi cancel·lant perquè els actors ens haurem de buscar la vida i els seguidors canviaran els hàbits
Han engegat la campanya #salvemlaficció. Per què?
A nosaltres ens diuen que la intenció de TV3 no és cancel·lar la sèrie però que és molt complicat que comenci el setembre. Si això passa, després costarà molt remuntar, correm un risc molt elevat que s’acabi suspenent perquè la gent s’haurà de buscar la vida. Si quan diguin que ja es pot rodar la majoria d’actors estan fent altres coses serà difícil. Per tant, crec que, si no es comença ja, el risc és molt alt. Per això estem pressionant perquè es posin les piles. Si desapareix un any, la gent s’acostumarà a veure altres coses, canviarà els hàbits i després no ho tornarem a engegar.
Oficialment, què els han dit?
Tenim una reunió la setmana vinent però encara no hi ha res concret, en cap sentit. Quan estàvem al confinament, ens vam dir que ens preparéssim perquè que començàvem el setembre. Quinze dies després, amb un altre correu, ens deien que no. I ja llavors vam decidir moure’ns. Veiem que a tot arreu ja graven i ara ens diuen que és una qüestió de diners i sembla que veuen que els dos programes amb els quals més poden estalviar són els de més èxit. Si ens diguessin que no tenim audiència... però és la que més té, més que 'Les de l’hoquei’ o altres. No té lògica que facin saltar de la graella un producte que funciona no se sap ben bé per què. Si és per diners, es poden trobar.
Quanta gent, més enllà dels actors, corre risc de perdre la feina?
Part de la plantilla és de la casa, de TV3. Si no es fa, estaran allà sense treballar. I fora de la casa, que ens contracten per obra, entre actors, grups externs d’utillatge, etc. pots comptar molts.
Si els diuen que cancel·len la sèrie, pensen en més accions?
Volem que la sèrie continuï i que hi hagi una solució. Per ara, no ens plantegem res.
Una actriu jove em va dir: si cau la sèrie, a vosaltres us trucaran per les feines que fem nosaltres ara i ens en quedarem sense
Com a actor, què suposa sortir a una sèrie cada dia?
És tenir feina, primer de tot; un lloc on pots caure. Per a molts actors. També passen molta gent jove que, sense aquestes oportunitats, no podrien mostrar-se. També són inversió de cara al futur. Pensa en el cas de Carlos Cuevas o de Quim Gutiérrez, als qui ara contracten per tota Espanya i que aporten riquesa a la indústria. Això és molt important. Si no existís aquesta sèrie, la possibilitat que et truquessin per fer un paper seria molt més baixa. Una actriu jove em va dir: si cau la sèrie, a vosaltres us trucaran per fer les feines que fem nosaltres ara i nosaltres ens quedarem sense.
Entén que estigui en dubte programes de més audiència com ‘Com si fos ahir’ o ‘Polònia’?
Puc imaginar-me per què passa però no ho sé del cert i prefereixo no mullar-me.
Sent andorrà, s’ha instal·lat fa molts anys a Barcelona... la troba a faltar?
En aquesta professió, estem a Barcelona tots perquè és on hi ha la indústria. Jo sóc d’Andorra però un altre company és de Vic o de la Seu. Tampoc hi ha indústria a Mataró o a Puigcerdà. Tots els actors dels països catalans acabem vivint a Barcelona perquè és on hi ha la feina. Estic en contacte amb la família, els germans que em van posant al dia i llegeixo coses d’Andorra. Aquests dies ens passàvem molta informació via WhatsApp. Tots ho sabíem tot de tots.
Comentaris