Tot arrenca de l’operació que va permetre Creant comprar Vall Banc, l’entitat resultat de la resolució de Banca Privada d’Andorra. En el marc d’aquesta compra, es va optar per crear una societat a banda, Pleyade, a la qual es traspassaven els actius de risc. En aquest punt, l’entitat financera i Tributs tenien una clara diferència d’interpretació. Des de Govern es reclamava que aquest moviment generava obligacions fiscals, tant pel que fa a l’impost de plusvàlues com pel que fa a l’IGI. En canvi, el banc considerava que era d’aplicació la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial que li permetia quedar exempt del pagament d’aquestes dues figures -via “règim de neutralitat”-.
L’alt tribunal accepta analitzar si s’han vulnerat els drets de l’entitat financera, però no suspèn l’execució de la resolució del Superior que entén que, efectivament, es va fer una defraudació de l’IGI
De fet, fins i tot es va fer una consulta prèvia a Tributs. I el departament va contestar argumentant que aquesta opció no era aplicable. I que això generava un deute tributari de 3,2 milions d’euros. Malgrat això, a l’hora de fer la liquidació de l’exercici, Creand no va pagar el que, a l’entendre de Govern, li pertocava. I, per això, es va iniciar un procediment sancionador per la comissió “d’una infracció per defraudació lleu” tant de l’impost de plusvàlues com de l’IGI. I es va resoldre imposant una sanció, el juliol del 2023, d’1,59 milions d’euros, que corresponia al 50% de la liquidació. D’aquests, 139.000 euros per l’impost de plusvàlues i 1,45 per l’IGI.
El recurs administratiu del banc va ser desestimat pel Govern i, llavors, es va iniciar la batalla a la Justícia, que va derivar en dues demandes que han acabat lligades entre si. La primera, contra la liquidació tributària pròpiament dita. La segona, que és la que ara ha arribat al TC, contra la sanció imposada. Totes dues van acabar a la sala administrativa del Superior. En la primera, es va dictaminar que l’operació sí que quedava exempta de l’impost de plusvàlues. En canvi, sí que estava “plenament subjecta a l’IGI”.
I, seguint aquesta decisió, el Superior va resoldre la segona demanda que, inicialment, havia estat estimada per la Batllia. La sentència del passat desembre indicava que “no hi ha dubte que l’agent va deixar d’ingressar un deute tributari sense que pugui al·legar que no ha incorregut en negligència (...) compte tingut que no pot al·legar que la seva interpretació de la Llei era la correcta, en atenció al fet que aquesta interpretació s’havia rebutjat per part de l’administració al resoldre la consulta vinculant formulada per la pròpia part agent i que aquesta es va apartar deliberadament del contingut de la mateixa”.
Per això, s’estimava el recurs del Govern i s’anul·lava la sentència de la Batllia, tot establint que la sanció era correcta. Sí que es modificava les resolucions administratives tot indicant que el càlcul de la sanció s’havia d’adaptar a la resolució anterior del mateix superior. I, per tant, sobre aquesta decisió aplicar el 50% de la quota tributària fruit d’aquell escrit. És a dir, calculant el que suposaria el deute només causat per l’IGI. Això suposaria un pagament d’1,45 milions.
Davant aquesta situació, Creand ha optat recórrer al Tribunal Constitucional. Així, va presentar un recurs d’empara tot entenent que se li ha vulnerat “el dret a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a la presumpció d’innocència i a l’accés efectiu als tribunals”. El TC ha admès a tràmit l’acció, però no amb els efectes de suspensió de la resolució del Superior que demanava l’entitat financera “perquè el seu manteniment causaria perjudicis de difícil o d’impossible reparació a la part recurrent, ja que encara que la sanció tingui naturalesa pecuniària i sigui susceptible de devolució en cas d’estimació del recurs, l’execució immediata d’una sanció administrativa imposada en un context de possible vulneració del dret fonamental a la jurisdicció comporta efectes que no queden neutralitzats amb una restitució econòmica posterior”.
Per tant, ara serà el TC qui analitzarà l’afer i, sobretot, si en tot el procediment judicial s’ha vulnerat algun dret fonamental de Creand. És la taula de salvació a la que el banc s’aferra per intentar evitar pagar una sanció d’un import important.
Comentaris (2)