Cert que no es pot pas dir del tot que no serà expulsada. Però veient els arguments del Constitucional en una sentència dictada recentment, tot porta a pensar que o s’entra en un bucle que d’altres vegades s’ha donat entre el Superior i el Constitucional o que probablement s’haurà de deixar sense efecte l’expulsió, com pretén la dona, que ara té 36 anys i que en fa gairebé vint que viu al país, on manté profunds arrelaments, on hi ha fet estudis, hi té família i sempre hi ha treballat. De fet, fins i tot abans de finalitzar la condemna imposada ja va aconseguir feina i per això va poder haver d’anar només a dormir a la Comella en la recta final de la seva condemna.
La dona, que suposadament patia una addicció al joc, va ser detinguda el maig del 2024 després d’una denúncia interposada pel conegut grup empresarial on treballava de comptable. Havia anat fent tripijocs comptables i transferències ‘emmascarades’ per embutxacar-se durant un any de 166.000 euros en xifres rodones que, fonamentalment, va destinar a ‘invertir’ al bingo. Quan va ser detinguda, davant les evidències, no va poder fer res més que admetre els fets i al cap d’un temps va acceptar la condemna proposada en seu d’acord de conformitat validat a través d’una ordenança penal.
Un dels motius que al·legava per mirar d’evitar l’expulsió és el fet que es va comprometre a retornar els diners que havia distret i que, en aquest sentit, va complint amb l’acord al qual al seu dia va arribar amb la fiscalia, d’anar abonant la responsabilitat civil amb un tant cada mes. Com recorda també el Constitucional, fa 17 anys que viu al país, sempre ha treballat i hi té família. I hauria demostrat una integració sociocultural real, fent fins i tot formació acadèmica a Andorra.
L’Alt tribunal fa referència al judici de proporcionalitat de les mesures i recorda jurisprudència al respecte. I a partir d’aquí destaca que “la sala administrativa conclou que la realització dels delictes (contra el patrimoni) portats a terme per la recurrent són d’una gravetat inqüestionable que justifiquen la mesura d’expulsió”. No obstant això, “no explicita el per què d’aquesta asseveració sobre la seva gravetat, ni com la comissió d’aquests delictes contra el patrimoni poden afectar a la seguretat del país, de les persones o dels béns o de l’ordre públic”.
Continua dient la sentència recentment dictada que “la sala administrativa es limita a efectuar una conclusió sense el necessari suport argumental que pugui justificar les raons per les quals aquesta gravetat -que no explicita- ni les conseqüències d’aquesta -tampoc s’albira que el joc en establiments a l’estranger o per internet pugui comprometre la seguretat o l’ordre públic- poden desplaçar una residència de 17 anys i un arrelament social, familiar, laboral i cultural de la recurrent”. En conseqüència, el Constitucional “considera que la decisió adoptada no fonamenta, conforme al cànon de constitucionalitat de la motivació, de manera racional i lògica, la proporcionalitat de la mesura de l’expulsió, per la qual cosa s’ha de procedir a anul·lar la resolució dictada per tal que se’n dicti una de nova”.
Això no vol dir de fet que la dona no serà expulsada. Però tot porta a pensar-ho. Cert és que l’Alt tribunal dona llibertat absoluta a la instància jurisdiccional a què dicti la resolució que escaigui, però complint “amb les exigències de la motivació respecte del principi de proporcionalitat entre els fets que justifiquen l’expulsió segons l’autoritat administrativa i la situació personal i familiar de la recurrent”.
Comentaris (1)