La ministra ha defensat que aquest mecanisme ha de servir per garantir “seguretat jurídica absoluta” tant per als treballadors com per a les empreses, evitant arribades “a l’aventura” i assegurant que les persones disposin ja d’un contracte i de tota la documentació necessària abans de venir al país.
“Si això funciona amb Colòmbia ho podríem dur a terme en altres països, però primer volem veure si aquest sistema funciona”, ha remarcat durant el torn de preguntes posterior a la presentació de l’informe anual d’acció exterior corresponent al 2025.
Segons ha detallat, Colòmbia va ser triada perquè ja disposa d’experiència en aquest tipus de contractació i compta amb una estructura específica a gestionar aquests processos. De fet, Govern està pendent ara que la part colombiana faci arribar un text d’acord formal. La ministra, fins i tot, ha apuntat que la setmana vinent – els dies 11 i 12 – està prevista la visita de l’ambaixador colombià, fet que podria desencallar novetats “ràpidament”,
La responsable d’Exteriors també ha relacionat aquest dossier amb el reforç de la presència andorrana a l’Amèrica Llatina, especialment arran del nomenament de l’ambaixadora Eva Descarrega amb missió especial per a aquest regió. Entre les prioritats, hi ha també l’enfortiment de les relacions econòmiques amb països com Panamà, amb qui Andorra estudia impulsar un conveni per evitar la doble imposició.
Actualment, Afers Exteriors compta amb 72 treballadors – un més que l’any anterior – i un pressupost d’uns 9,8 milions d’euros, l’1,42% del pressupost total de l’Estat.
UNA DIPLOMÀCIA “QUIRÚRGICA” AMB POCS RECURSOS
Aquesta compareixença s’ha dut a terme per presentar el balanç de l’acció exterior del 2025, marcat pel desplegament del full de ruta de 2023-2027. La ministra Tor ha admès que el ministeri continua treballant amb recursos limitats, malgrat l’augment de compromisos internacionals.
Actualment, Afers Exteriors compta amb 72 treballadors – un més que l’any anterior – i un pressupost d’uns 9,8 milions d’euros, l’1,42% del pressupost total de l’Estat. Tot i això, s’ha defensat que Govern està prioritzant les accions “de manera molt precisa” i reforçant progressivament les ambaixades amb més càrrega de feina, especialment París i Ginebra.
La consellera general socialdemòcrata Laia Moliné ha advertit durant la sessió que la política exterior andorrana assumeix cada vegada més responsabilitats amb “molt pocs recursos humans”, especialment tenint en compte l’objectiu de disposar d’almenys dos diplomàtics de carrera a cada missió diplomàtica.
COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA AMB CATALUNYA I OCCITÀNIA
Un dels projectes destacats és la futura Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) de Andorra, Catalunya i Occitània. Segons la ministra, ja hi ha “voluntat política compartida” per tirar-la endavant i els equips tècnics treballen ara per definir-ne l’estructura i els àmbits d’actuació.
L’objectiu és crear una eina reconeguda per la Unió Europea que permeti accedir a finançament comunitari per a projectes transfronterers. Entre els possibles eixos, hi ha infraestructures i mobilitat – com el Tramvalira –, medi ambient, cultura i zones econòmiques especials.
La titular ministerial ha reconegut que el projecte encara és en una fase inicial i que és “massa aviat” per posar terminis a la seva entrada en funcionament, tot i que a finals d’aquest any està previst un primer balanç polític dels treballs.
NEUTRALITAT “ACTIVA” I POSICIONAMENT INTERNACIONAL
En l’àmbit internacional, Govern ha reivindicat el concepte de “neutralitat activa”, especialment arran de la guerra d’Ucraïna i del conflicte entre Israel i Palestina.
La cap de diplomàcia ha defensat que el Principat ha evolucionat cap a una posició més activa en defensa del dret internacional i dels drets humans. Durant el 2025, Andorra es va adherir a 243 declaracions de la Unió Europea, més de cinquanta de les quals relacionades directament amb Ucraïna.
Pel que fa a Palestina, Govern ha confirmat el reconeixement oficial de l’Estat palestí, tot i que ha condicionat l’establiment de relacions diplomàtiques plenes a requisits com l’alto el foc definitiu a Gaza, l’alliberament dels ostatges i el desarmament de Hamàs.
COOPERACIÓ INTERNACIONAL
Tor també ha admès que Andorra està “molt lluny” dels estàndards internacionals en cooperació al desenvolupament. El pressupost destinat a aquest àmbit és d’un 1,001 milions d’euros, molt inferior al 0,7% del PIB recomanat internacionalment.
En aquest sentit, ha comparat la situació andorrana amb la de petits estats europeus com Mònaco o Liechtenstein, que destinen entre 30 i 40 milions anuals a cooperació internacional.
Tot i això, Govern defensa que continua incrementant progressivament les aportacions, centrades especialment en educació per a dones i nenes, grups vulnerables, medi ambient i promoció de la pau.
Comentaris (3)