Viu aparellat i amb tres fills en edats més o menys crítiques, que posen a prova. Parla català i castellà, molt anglès i també francès. I fins i tot una mica de suec. De fet, va viure un any a Suècia i sempre que viatja cap al nord d’Europa para l’orella per comprovar si pesca alguna cosa. Va estudiar per ser enginyer i com a enginyer va tenir la primera feina. Assegura que si s’hagués de perdre en algun indret concret de la parròquia caldria cercar-lo al bosc de Solobre.
Forma tàndem al comú i a la candidatura amb Miquel Canturri, l’home que per dos cops ha estat cònsol menor accidental. Astrié i Canturri han fet política comunal al costat de Conxita Marsol, l’ara ministra de tantes coses. I la seva ombra allargada, per bé o per mal, els marca. Poc o molt. Tots dos han construït una llista a la que han cregut que era la seva conveniència, que quedi clar. Però també tenen clar, ells, que hauran de combatre i batre si volen continuar governant diversos factors més enllà d’Enclar.
“Espero que la gent valori la feina que s’ha fet i les propostes que tenim al programa i que hem estat explicant durant tota aquesta campanya. Jo espero i desitjo que sigui això. Ara bé, és inevitable que s’abordin temes com l’habitatge, que és un tema transversal”
Aquest diumenge què es posa a examen a Andorra la Vella: el projecte demòcrata de David Astrié o l’era Marsol i el desgast econòmic i social que pateix el país?
Jo espero que es posi en examen el treball efectuat pels demòcrates els darrers vuit anys al comú d’Andorra la Vella. Espero que sigui això. Espero que la gent valori la feina que s’ha fet i les propostes que tenim al programa i que hem estat explicant durant tota aquesta campanya. Jo espero i desitjo que sigui això. Ara bé, és inevitable que s’abordin temes com l’habitatge, que és un tema transversal. I quan dic transversal és que no només afecta el Govern, sinó que també afecta els comuns. La gent ha de veure que el comú d’Andorra la Vella des del primer moment ha estat un engranatge per facilitar tot el tema de l’accés a l’habitatge.
Com?
Ja ho he anat explicant. Cedint el terreny de la Borda Nova perquè Govern i faci els pisos de lloguer a preu regulat, que la pandèmia ha retardat una mica. Però també amb altres iniciatives com el que hauria de ser un parc comunal d’habitatges que ja vam engegar i que està en fase d’estudi per part dels arquitectes. Per tant, podem dir que aquestes eleccions haurien de ser una mica la valoració d’aquests vuit anys, més la presentació d’un programa que el que vol és continuïtat, més també que valorin que en el tema crucial i que és el repte de país ara mateix, que és l’habitatge, que es reconegui que el comú d’Andorra la Vella també ha posat el seu granet de sorra.
Jo no em referia tant a la problemàtica de l’habitatge, que també, i que genera desgast, sinó a la figura de la seva antecessora. Per bé o per mal l’ombra de Conxita Marsol és allargada i pot amagar els defectes però també les virtuts dels que es presenten ara.
La meva antecessora ara mateix no està al comú, està al Govern i és ministra d’Habitatge. Jo he après molt amb la Conxita Marsol i la feina que ha efectuat la Conxita Marsol al comú ha estat una feina brutal. Tots ens hem posat al seu ritme de treball i us puc dir que el ritme de treball de la Conxita Marsol és un ritme molt sostingut. Molt sostingut, molt seriós, molt de tot i molt escrupolós. Jo he après tot això de la Conxita, sí, el que passa és que la Conxita té el seu estil i jo tinc el meu estil. I aquí jo penso que són dos lideratges diferents. Ara bé, no negaré que jo moltes coses les he après de la Conxita. Però també dic una altra cosa: des que va marxar la Conxita el 13 de febrer del 2023 no hi ha hagut cap intervenció de la senyora Marsol en cap decisió del comú. O sigui, res de res, en absolut.
El repte de David Astrié és més ferm, més complicat, que segons qui hi hagués hagut al davant de la candidatura pel fet de ser el successor de qui és? Si la candidatura demòcrata que lidera Astrié guanya les eleccions serà pel que s’ha fet durant vuit anys per un equip on, certament, Astrié també hi ha estat, però si perd el fiasco serà de l’Astrié i no dels anteriors?
És possible. Però potser també és un fiasco del Govern.
“Jo he après molt amb la Conxita Marsol i la feina que ha efectuat la Conxita Marsol al comú ha estat una feina brutal. Tots ens hem posat al seu ritme de treball i us puc dir que el ritme de treball de la Conxita Marsol és un ritme molt sostingut, molt seriós i molt escrupolós. Jo he après tot això de la Conxita, sí, el que passa és que la Conxita té el seu estil i jo tinc el meu estil”
Sí, és clar.
Potser és un fiasco del Govern perquè ha tocat ara el tema de l’habitatge, una qüestió sensible i que potser si ens hi haguéssim donat més temps la cosa s’hauria pogut fer una mica més distesa, una mica més tranquil·la, una mica més reflexiva. I jo reconec que ara ha sigut un mal moment, en un període preelectoral, tocar una llei com la de l’habitatge. Era sensible. Però ha anat així. Ara bé, jo penso, i ho torno a repetir, que el que ens hem d’esforçar nosaltres és a traslladar el missatge a la ciutadania de tota la feina que s’ha fet, el perquè s’ha fet, com hem transformat la parròquia, els beneficis que ha portat aquesta transformació de la parròquia i les propostes que portem, que són una continuació del model de ciutat que volem. Una continuació i una optimització. Parlem de sostenibilitat, de cohesió social, de regeneració urbana.
Parli’m de la transformació aquesta que diu. De quin element transformatiu d’aquests vuit anys se sent més satisfet?
Al final de tot, d’una cosa que al final és tan transversal que ha provocat que hi hagi un canvi d’hàbits a la gent. L’Andorra la Vella de fa vuit anys no té res a veure amb l’Andorra la Vella d’avui en dia.
Ha recuperat la capitalitat de veritat?
Jo penso que sí.
És a dir, la capital no ho ha deixat de ser, però des del punt de vista, no sé si dir-li sentimental, simbòlic, metafòric. Durant el mandat de Toni Martí se n’havia anat cap a Escaldes i ara ha retornat cap a Andorra la Vella.
Qui compari el dinamisme que hi havia a Andorra la Vella en l’època del Toni Martí a Escaldes, com vostè mateix ha dit, o fa vuit anys, és igual, o deu anys, i el dinamisme que hi ha avui en dia, no té res a veure. Hi ha molt més bullici, hi ha molta més activitat, hi ha molt més… I quan dic activitat, no em refereixo només a activitat econòmica, hi ha també activitat social. I això ho veiem als carrers. Tot aquest dinamisme generat des del comú, però no només des del comú, perquè també hi ha hagut molts privats, moltes empreses, que també s’han fet seu aquest dinamisme.
I què ha provocat aquest dinamisme?
Doncs que hi ha hagut una actuació pública a tots els barris de la parròquia, que això és una cosa que semblaria ser que els altres no entenen. S’ha fet una actuació a tota la parròquia. No tan sols s’han fet intervencions a l’eix comercial, que sí que se n’han fet, perquè feia falta.
Per què ho diu?
Per què havíem acumulat molt retard a l’eix comercial i a Andorra a la Vella el seu principal motor és el comerç, el turisme i el comerç. Però si tu l’eix comercial no el cuides, doncs aquí tens un desfasament. Per tant, durant tots aquests anys que no s’havia fet res, aquest comú i el comú interior, el que hem fet és recuperar tot aquest retard en inversions a l’eix comercial. Però com li acabo de dir, hem actuat a tota la parròquia. I quan dic a tota la parròquia, també són barris que no estan tan situats a prop de l’eix comercial, sinó que són barris més aviat residencials. I li he portat una llista, perquè m’ho vaig apuntar l’altre dia, per deixar clar que s’ha actuat en una colla de carrers que semblaria que alguns voluntàriament se’ls descuiden.
I arriba aquell mantra suposat del barri de primera i el de segona divisió?
Això és una bajanada. Tots els barris que li diré ara són residencials i, a més a més, tenen comerç de barri. El carrer Callaueta, el barri de Prada Ramon. El carrer de la Llacuna aquí, al costat del carrer l’Alzinaret. El carrer de la Grandalla i el carrer de la Roda, al McAuto. La placeta de Ciutat de Valls. El carrer Esteve Dolsa, als Maginets, on també s’hi ha fet una actuació supercontundent. L’avinguda de Santa Coloma. Tota l’avinguda de Santa Coloma. I quan dic tota l’avinguda de Santa Coloma és des de l’Orxateria, per dir alguna cosa, fins a Santa Coloma. S’hi ha fet una intervenció gegantina, amb voravies de nou metres d’amplada. Al carrer Doctor Vilanova, on ara també s’hi està fent una actuació, i que també és mig residencial i mig comerç de barri. El carrer del Puial, al barri antic, la zona antiga de l’avinguda de Salou… S’han fet intervencions a tot arreu. Per tant, no hi ha barris de primera i de segona.
“Ens hem d’esforçar nosaltres és a traslladar el missatge a la ciutadania de tota la feina que s’ha fet, el perquè s’ha fet, com hem transformat la parròquia, els beneficis que ha portat aquesta transformació de la parròquia i les propostes que portem, que són una continuació del model de ciutat que volem. Una continuació i una optimització”
Doncs deu ser que no s’han arreglat prou bé les voreres. Perquè n’hi ha moltes que fan figa, prou que ho diu l’adversari.
Nosaltres tenim un calendari d’execució. Un calendari, no, un programa d’actuacions en voravies. I sap què passa? De vegades hi ha quatre o cinc rajoles que estan malament, s’arreglen. Però potser és veritat que no s’arreglen totes o no es fa una actuació més profunda. Per què? Potser perquè l’any que ve hi ha una intervenció programada i planificada per fer tot el canvi d’aquella voravia. És el cas, per exemple, del carrer de la Llacuna. Sí que es van arreglar, es van apedaçar quatre rajoles que estaven malament. I no es va voler invertir més perquè érem conscients que dins de la nostra planificació hi havia una intervenció per fer per a vianants tot el carrer de la Llacuna. Per tant, sí que hi pot haver rajoles trencades. Però tot plegat està inclòs en un treball analític i de planificació de feines. I les que entren en una actuació contundent doncs simplement s’arreglen per sortir del pas i les que no entren en cap planificació sí que s’arrangen una mica més en profunditat.
I vol dir que tot això ho percep la ciutadania? A veure si serà que falta aquesta proximitat o aquesta comunicació que també els retreuen aquells a qui vostè es refereix com els altres?
Potser sí que falta comunicació, potser sí que falta explicar que no es fan determinades actuacions perquè vindran altres actuacions més contundents que el que vindran a fer és canviar radicalment el paviment o canviar radicalment l’ample de la voravia, que ara fa un metre o metre vint i després farà 3,50 metres. Potser sí que falta aquesta comunicació. Doncs ens esforçarem justament a traslladar aquests missatges. Però el que vull dir és que si hi ha 242 rajoles malmeses sobre 84 quilòmetres de voravies, l’estadística, el positiu, no està gens malament. I des d’aquí aprofito per felicitar el servei tècnic del comú, perquè fa una feina realment gegantina.
Em pensava que els volia felicitar perquè havien fet el recompte, el compte de les 242.
No, això no.
Això ho han fet els altres, oi?
Això ho han fet els altres, sí.
Els del pum-pum?
Exacte.
“El dinamisme que hi ha avui en dia a Andorra la Vella no té res a veure amb el que hi havia fa vuit o deu anys. Hi ha molt més bullici, hi ha molta més activitat, hi ha molt més… I quan dic activitat, no em refereixo només a activitat econòmica, hi ha també activitat social. I això ho veiem als carrers”
Què passa amb el pum-pum?
M’agrada que em faci aquesta pregunta. Que vagin a Santa Coloma a demanar per què hi ha el pum-pum.
I per què es va fer el pum-pum?
Perquè justament un dels col·lectius que ens va alertar sobre l’alta velocitat dels cotxes va ser el col·lectiu de la gent gran. I a totes i cadascuna de les reunions que anàvem amb la gent gran de Santa Coloma ens deien que a l’avinguda els cotxes circulaven a gran velocitat. Per tant, si la gent gran, que camina molt perquè van ja sigui a la petanca, ja siguin a la casa pairal, que si se’n van a casa dels uns o a casa dels altres, que es mouen pel carrer… Si a ells no els donem les garanties de moure’s amb seguretat, que és una mica el nostre lema. Si no els donem aquestes garanties de seguretat que poden anar d’un punt A a un punt B sense que els passi per damunt un cotxe, no ho estaríem fent bé. Per tant, aquests reductors obeeixen a això, obeeixen a una alerta que ens van traslladar determinats col·lectius, en aquest cas la gent gran, perquè veien que els cotxes passaven molt ràpid.
Vaja, que no té res a veure amb que aquests reductors de velocitat siguin la quota d’aventura i parc d’atraccions que correspon a Santa Coloma.
No té res a veure, no. A part, m’agrada que parli de Sant Coloma perquè Sant Coloma ha fet una transformació brutal.
Aquí li he de donar la raó. I li dono perquè fins i tot els va beneir l’arquebisbe en la visita pastoral.
(Riu) A Sant Coloma no s’hi havia fet res, és que no s’hi havia fet res. Sant Coloma estava incomunicada. Vostè també ho ha de recordar, que per anar caminant fins a Sant Coloma et jugaves pràcticament la vida. Perquè tenia una voravia molt petita d’una banda i de l’altra banda no tenies cap voravia. Per tant, es pot dir que en vuit anys s’ha canviat la cara no tan sols d’Andorra la Vella sinó també de Sant Coloma. I a Santa Coloma estan agraïts. S’han acabat les inundacions. No hi ha hagut cap episodi més d’aquells bèsties. I és que s’ha fet una inversió important amb les separatives, que això ens ha solucionat el tema de la inundabilitat. I s’han fet més coses. S’ha fet l’Espai Columba, conjuntament amb el Govern. S’han fet els parcs. Parc de la Serradora, de Sant Coloma, el Parc Fluvial que es troba al límit entre Andorra la Vella i Santa Coloma. El parc esportiu de Prat Salit…
Que va sorgir d’un pressupost participatiu.
Correcte, és una de les aportacions del pressupost participatiu. D’actuacions se n’han fet moltíssimes a Sant Coloma. I Sant Coloma ha canviat radicalment en vuit anys. Perquè abans no era així.
Se m’oblida de la Margineda.
Ara anava a la Margineda. A la Margineda s’hi han fet coses, però hi ha una cosa mig pendent a la Margineda que és el tema de l’aparcament. Ho hem resolt parcialment perquè vam fer una prova pilot per als habitants de la Margineda que es queixaven de la falta d’aparcament. Hem establert uns tiquets per a residents. I amb això semblaria que la cosa està bastant controlada. Però què passa? Passa que hi ha una necessitat manifesta d’ampliar l’espai d’aparcament. Hi estem treballant. El que passa és que fins que no hi hagi un projecte urbanístic privat, que no tiri endavant el comú no té mecanismes per activar una zona per habilitar un parc públic. Però li puc dir que un pic hi hagi una proposta urbanística a la Margineda, el comú estarà a sobre per poder destinar-hi un parc públic de rotació. Per què? Perquè la gent que visita les famílies o els amics de la Margineda puguin tenir lloc per aquí.
“Hi ha hagut una actuació pública a tots els barris de la parròquia, que això és una cosa que semblaria ser que els altres no entenen. S’ha fet una actuació a tota la parròquia. No tan sols s’han fet intervencions a l’eix comercial, que sí que se n’han fet, perquè feia falta. S’han fet intervencions a tot arreu. Per tant, no hi ha barris de primera i de segona”
La mobilitat continua sent tan problema com ho havia estat a la parròquia?
Jo diria que en èpoques de màxima afluència turística sí, però al dia a dia penso que hi ha una millora. I la millora ve en part gràcies al transport públic nacional i comunal pel tema que sigui gratuït. Ningú pot negar que ha sigut un èxit, que els usuaris s’han multiplicat per cinc o per sis des que es va fer aquesta gratuïtat. I que, per tant, són cotxes que al final deixen d’estar en circulació i els seus usuaris estan al transport col·lectiu. Per tant, jo penso que sí, que la circulació és millor. Ara, si em pregunta, és millorable encara?
Li ho pregunto, vinga.
Doncs sí, clar que és millorable. És millorable perquè el que dèiem fa 8 anys, estem acostumats aquí a Andorra a agafar el cotxe per anar a qualsevol lloc. A fer unes claus, a comprar el pa, a tot arreu anem amb cotxe. Quan tenim les facilitats de desplaçar-nos, especialment a la vall central. I quan dic la vall central vull dir Andorra la Vella i Escaldes. Podem anar caminant perquè és que tenim un passeig del Riu, tenim unes voravies amples, tenim carrers per a vianants… és que ho tenim tot a favor. Per tant, jo penso que és un hàbit que a poc a poc va calant i en aquest sentit la pandèmia hi va ajudar. En no poder sortir massa, la gent el que volia era caminar i fer una mica d’exercici. I això ha estat una mica un catalitzador perquè la gent comencés a entendre que caminant s’arriba als llocs moltes vegades més ràpid que si vas en cotxe.
D’aquí també la voluntat aquesta de pacificar i no sé si amplificar en altres punts de la parròquia, ja no dic només a Prada Ramon, la fórmula que s’ha fet a Callaueta?
Sí, de fet és una cosa que portem també en el programa. La cosa començaria per fer proves pilot, en èpoques de màxima afluència. Agafar determinats carrers i fer-los per a vianants i a veure què passa. Quin impacte té fer per a vianants un carrer que ara no ho és? Sobre el comerç, comerç de barri, comerç normal, i veure si els comerciants veuen que hi hauria interès per fer aquestes zones per a vianants. Ara bé, això també s’ha de creuar amb tots els estudis de mobilitat que tenim. Hi ha uns estudis que ens indiquen quines són les vies més utilitzades de la parròquia, per tant, si és una via que té, m’ho invento, un IMD de 8.000, doncs escolta’m això vol dir que és una via molt utilitzada, i per tant no es podrà fer per a vianants. Però si aquests estudis o aquestes proves pilot es fan amb carrers que són més aviat secundaris que permeten que es converteixin per a vianants per sempre, doncs es podria fer, es podria fer, sí.
Després de vuit anys de transformació, que alguns en diran de ‘faraonades’, ara és més un treball quirúrgic el que li convé la parròquia?
Parlem d’obres faraòniques. Si una obra és faraònica és perquè no s’ha fet una inversió durant molt temps. I li donaré exemples d’actuacions que eren una necessitat. Als Serradells abans que es cremés s’hi va haver de fer una actuació de dos milions d’euros, que va adjudicar el nostre comú. La primera cosa que va adjudicar el nostre comú, el 2016, quan entrava, va ser aquesta obra dels Serradells. Hi havia unes plaques de formigó, la façana estava feta de plaques de formigó, que queixen a trossos, queien i era un perill. Doncs això era una manca de manteniment d’aquell edifici. Just quan entrem en el primer mandat de la Conxita Marsol el 2016 fem aquesta adjudicació de dos milions d’euros. Aquesta n’és una.
“A Sant Coloma no s’hi havia fet res, és que no s’hi havia fet res. Sant Coloma estava incomunicada. No hi havia pràcticament ni voravies. I ara es pot dir que en vuit anys s’ha canviat la cara no tan sols d’Andorra la Vella sinó també de Sant Coloma. I a Santa Coloma estan agraïts”
Vinga, que veig que en té més.
Manca d’intervencions, manca de manteniment, manca d’inversió. Com li vulgui dir. El pont de la Comella. El pont de la Comella va ser també una cosa sobrevinguda. Ens diuen que no s’hi ha fet manteniment i, per tant, l’estructura està podrida. Vinga, va, fes el pont de la Comella. Ara el viaducte del carrer Doctor Vilanova. Porta 40 anys construït i tampoc s’hi ha fet cap manteniment. Són obres faraòniques. Però són necessàries. Per què? Doncs perquè, primer, són vials. I en el cas del Doctor Vilanova i en el cas de la carretera de la Comella són molt utilitzats i son indispensables pel dia a dia de la gent. I són faraòniques… per què? Perquè no s’hi ha fet cap manteniment. I quan no es fa un manteniment o unes inversions programades en els anys, doncs toca fer inversions faraòniques.
Li compro les seves inversions faraòniques però només a mitges. Crec que quan els adversaris o els ciutadans parlen d’obres faraòniques parlen d’una altra cosa.
Sí, sí. Ells parlen de faraòniques quan són obres que costen molts diners. Però jo el que volia matisar és que de vegades no són faraòniques perquè tinguem capricis, no, no és això.
O sia, vostè manté que no són un luxe sinó una necessitat.
Absolutament, és una necessitat. Ara, després, si vostè m’està parlant de les actuacions que s’han fet a l’avinguda de Meritxell o les actuacions que s’han fet a la plaça de la Rotonda juntament amb el passeig a les Fonts… Doncs bé, són actuacions que nosaltres considerem que són importants de cara al que deia al principi, que és l’atractiu d’Andorra a la Vella. No tenim pistes d’esquí, no tenim Caldea, no tenim miradors. Per tant, tenim una avinguda comercial que és la quina hem de cuidar. I si no cuidem l’avinguda comercial fent aquestes inversions, doncs no serem competitius, ni serem la capital, ni generarem el dinamisme i el moviment, ni les inversions privades que hem generat durant tot aquest temps a força que el comú també inverteixi. Per tant, penso que eren del tot necessàries. Les fonts de la Rotonda…
I això, això, que els adversaris li retreuen a cada compareixença.
Les fonts de la Rotonda, a mi, personalment, no era un projecte que m’entusiasmés, però ara vaig a les fonts de la Rotonda cada dia que hi ha espectacles i reconec que ha sigut un èxit, o que està sent un èxit. Per què? Doncs perquè estem ressituant… el quilòmetre zero, l’estem ressituant a la Rotonda. I això també fa part de la capitalitat. De tornar a ser capitalitat.
L’obra faraònica 2024-2027 serà la plaça del Poble?
Sí. L’obra faraònica no serà faraònica, serà l’obra necessària de la plaça del Poble, perquè també s’ha estat 30 o 40 anys sense fer-hi res o o sense fer-hi grans intervencions. Sí que es va treure el paviment per ficar-hi quitrà. Perquè hi havia un dèficit d’impermeabilització. Per tant, serà una obra contundent, una obra important, que segurament ocuparà diferents anys del mandat per a seva envergadura i que és absolutament necessària per retrobar una mica l’essència de la plaça dels anys 80-90 i aquest lloc de trobada de tots els ciutadans i ciutadanes d’Andorra la Vella. Ja no et parlo només dels que van fer les activitats culturals que estan al voltant de la plaça del Poble, però dels avis, activitats culturals, populars, Sant Jordi, la fira Sant Jordi, el ball del Contrapàs, els gegants, tot això fa vida i recupera una mica la vida que fèiem quan érem petits, que sempre dic el mateix exemple, que anàvem a comprar el diari, al quiosc de la Conxita, que el pare es quedava a fer un cafè per allí i els nens es quedaven a patinar… això és l’essència.
“Si una obra és faraònica és perquè no s’ha fet una inversió durant molt temps. Als Serradells, al pont de la Comella o al viaducte del carrer Doctor Vilanova s’hi han fet obres faraòniques. Són faraòniques… per què? Perquè no s’hi ha fet cap manteniment. I quan no es fa un manteniment o unes inversions programades en els anys, doncs toca fer inversions faraòniques”
Durant el mandat que ve, sempre que els que estan ara al capdavant del comú continuïn manant, per moltes fases que es facin hauria d’estar acabada aquesta plaça?
Sí, sí, sí. Aviam, ara ho ha dit molt bé, es faran fases, però aquestes fases haurien de trigar, com a màxim, dos anys i poc. És un calendari que nosaltres ja tenim més o menys avançat, que segurament s’ha de treballar amb el projecte executiu i amb el fet que ara mateix la plaça del Poble és un lloc de pas, és un lloc que connecta Prat de la Creu amb el centre històric o amb Príncep Benlloch, però s’ha convertit en un lloc de pas. Ha de seguir sent un lloc de pas perquè finalment és una connexió vertical i per tant aquesta fase de les obres ha de permetre que continuï sent un lloc de pas, perquè és extremadament important que la gent pugui salvar el desnivell que hi ha.
I el ciutadà és possible que acabi veient que s’encavalquin les obres, faci la inversió qui la faci, de la plaça del Poble amb el multifuncional?
El multifuncional encara no sabem com i quan es farà. El que sí que reivindiquem, i vostè ja m’ha sentit moltes vegades reivindicar que cal un multifuncional sí o sí en aquest país, perquè tot s’està fent en parcel·la privada que algun dia o altre deixarà de ser llogada pel comú. I per tant els esdeveniments que són de calat, com la fira, el Cirque du Soleil, els concerts de Mountain Music o el que sigui, cal un lloc que pugui acollir aquests esdeveniments i a més a més a cobert, perquè al Mountain Music van fer aquells concerts a Soldeu i van ser una mica...
No van acabar de funcionar.
No van acabar de funcionar. Per què? Perquè plovia cada dia. I al final. I Andorra és el que és, és un clima de muntanya i estem exposats a aquestes coses. Per tant, primer, el multifuncional cal. Després, cal a Andorra la Vella. Per què? Perquè hi ha la majoria dels serveis aquí reunits i si el que no volem és problemes de col·lapse, de circulació i no sé què, doncs cal que la gent vagi caminant al lloc on està multifuncional, que això passa a molts llocs. A Cardiff tens l’estadi de rugbi que està al mig del poble i tothom va caminant, i a més a més, tot allò irriga després dels partits a tot el teixit productiu comercial i de restauració de la zona. Per tant, penso que hauria de complir aquests requisits. Dit això, doncs hi ha d’emplaçaments possibles. Es va parlar de l’Estadi comunal. Ara s’està parlant de la Borda Mateu, que sí, que no, perquè hi hauria un projecte d’iniciativa privada que podria tirar endavant. Jo sempre dic el mateix: tinc la porta oberta i estic oberta a qualsevol cosa.
Dos equipaments que estan en zona privada i alhora que implica també el tema de planificació urbanística de la parròquia. Parc Central i Estadi comunal. Dic Estadi comunal perquè aquests dies el seu adversari també en parla molt, perquè si és un espai de lloguer, que s’hi s’hauria d’haver deslliurat a través d’un pla parcial i recuperar aquesta zona que és de cessió. No sé fins a quin punt s’ha estat treballant amb tot això.
És que tirar endavant un pla especial no és tan fàcil. No és tan fàcil perquè necessites una mica d’acord dels propietaris. I a la unitat d’actuació de l’Estadi comunal hi ha molts propietaris, però moltíssims. Això vol dir que per desenvolupar aquesta unitat d’actuació cal una feina. S’ha començat a fer contactes. A més a més, aquí s’hi afegeix una variable a l’equació. Que és que potser fem el multifuncional aquí a l’Estadi comunal.
“Les fonts de la Rotonda, a mi, personalment, no era un projecte que m’entusiasmés, però ara vaig a les fonts de la Rotonda cada dia que hi ha espectacles i reconec que ha sigut un èxit, o que està sent un èxit. Per què? Doncs perquè estem ressituant… el quilòmetre zero, l’estem ressituant a la Rotonda. I això també fa part de la capitalitat”
Això és el que frena?
Sí, en aquell moment va frenar.
I ara és el que continua frenant?
Ho continua frenant, òbviament. Imagini’s que desenvolupem el pla parcial i perdem l’oportunitat de fer el multifuncional, que tant reclamem per allò que li acabo d’argumentar. Fem les coses bé.
Vol dir que l’estadi comunal podria deixar de ser-ho a on està ara si el multifuncional es fa a una altra banda?
No, això no vol dir això. Perquè tot el terreny de cessió d’aquella unitat d’actuació està concentrada a l’Estadi comunal. L’Estadi comunal continuarà sent l’Estadi comunal. Però el que vull dir és que si mai s’hagués de fer el multifuncional en la mateixa unitat d’actuació, la reparcel·lació hauria de ser diferent. I condicionarà tots els propietaris que conformen la unitat d’actuació. Per això estem temporitzant. M’agradaria que en aquest inici de mandat comunal tot això es resolgués. Perquè permetria aixecar la barrera de sortida de les negociacions tant d’aquest pla parcial com de l’altre pla parcial que m’està mencionant, que és el pla parcial del Parc Central.
Parli’m del Parc Central. Passa una mica el mateix que a la unitat d’actuació de l’estadi?
Diguéssim que l’escenari és diferent. El pla parcial estava gravat per una actuació que havien de fer els propietaris vinculada amb uns estudis de cabal de retorn del riu. Aquell cabal famós dels 500 anys. I deien que si mai venia un cabal de retorn d’aquests 500 anys s’havia de fer una espècie de protecció perquè no s’inundés la unitat d’actuació del Parc Central, que era extremadament costosa. Què impedia el desenvolupament de unitat d’actuació. Durant aquest mandat s’ha treballat amb govern, s’ha treballat amb els propietaris i s’han fet estudis actualitzats, perquè aquells estudis eren de fa bastant temps. S’han fet estudis actualitzats que diuen que potser aquella actuació ja no s’ha de fer perquè disposen d’eines de modelització més potents, més modernes, perquè les dades de pluviometria ja han canviat. Hi ha variables que han canviat i que fan que l’actuació que s’hauria de fer per desenvolupar aquella unitat d’actuació ja no és tan gravosa, i si no és tan gravosa doncs ja donen lloc a que els propietaris seguin i mirin. Però ara què passa? Que ara ens trobem en una cruïlla, que és que el mes de febrer tindrem els estudis de càrrega, que per mi seran una eina fonamental per condicionar els plans d’urbanisme.
Perquè tocarà una revisió.
De fet a Andorra la Vella al 2024 toca la modificació. Per tant, ara estem en un moment que, més enllà dels projectes que puguin haver-hi o que hi han hagut o que han entorpit el desenvolupament dels plans parcials, ara hi ha una dada important que és el model de creixement de país que volem. I penso que aquí estem tots d’acord, o més o menys d’acord, tots els comuns, totes les parròquies, en què cal tenir en compte determinats criteris a l’hora de preveure un creixement de país, un model urbanístic. Per mi el factor essencial són els recursos naturals. I estic parlant exclusivament o especialment del recurs hídric. El recurs hídric ens ha posat en tensió aquest estiu. A alguns més que d’altres. Jo penso que a Andorra ja ens hem anticipat, perquè ja fa temps que hem posat en marxa un pla d’inversions per millorar ja no només la captació i els dipòsits, sinó la distribució que és el que no es veu, el que està sota terra, i el que realment et pot tirar per terra l’eficiència d’una xarxa. Com que s’ha fet aquest pla d’inversions, a Andorra la Vella hem estat bé a nivell d’aigua. Però què passa? Que l’aigua no la pots fabricar. Sí que pots construir una escola, sí que pots augmentar el número de camions que ens recullin les escombraries, sí que pots construir un hospital, però l’aigua no la pots fabricar. Per mi això serà el factor crític que determinarà quin és el model de creixement que tindrà Andorra la Vella.
Això vol dir que el 2024 tenen l’eina per contenir més que mai eventuals torres si és que torres hi havia el pla d’urbanisme d’Andorra la Vella?
Això vol dir que el 2024, com diu, al primer trimestre, tindrem els estudis de càrrega que donaran informació suficient per veure quins seran els topalls o les línies que no podrem passar a nivell d’habitants, a nivell… Si em parla d’edificabilitat, s’han de fer diferències. No és el mateix edificar en un solar que està buit i que els serveis passen al costat, que edificar en un solar que està més allunyat i que s’hi han de construir tots els serveis fins a arribar-hi. No és el mateix estar amb sol urbà consolidat que en una zona d’una mica d’extraradi. Per tant s’ha d’analitzar el cas per cas.
“Hem de procurar que el comú sigui una mica el precursor o el catalitzador de que sempre hi hagi prosperitat econòmica. Ho he dit abans: la inversió pública genera inversió privada. Fer un carrer més maco fa que el propietari arregli la seva façana o que fins i tot refaci el seu bloc d’edificis o posi els aparadors de la botiga més bonics”
Dels sis eixos que marca el programa, la majoria és continuïtat. També ho dèiem al principi, que us marquen molt la continuïtat d’aquests vuit anys. No s’hauria de veure un gran canvi i potser el canvi més important el marcarà l’edificació del pla d’urbanisme?
Canvis se’n veuran, perquè el que posem al programa és, a banda de seguir sent una parròquia per les persones i de seguir mantenint aquest dinamisme, que jo sempre dic que la prosperitat econòmica porta a la prosperitat social. Per tant, hem de procurar que el comú sigui una mica el precursor o el catalitzador de que sempre hi hagi prosperitat econòmica. Ho he dit abans: la inversió pública genera inversió privada. Fer un carrer més maco fa que el propietari arregli la seva façana o que fins i tot refaci el seu bloc d’edificis, que ha passat al carrer Doctor Mitjavila. Això ha passat allà. O que els aparadors estiguin més macos, fins i tot. Això també ens ha passat al Meritxell. Penso que la nostra feina és aquesta, la de continuïtat, perquè genera prosperitat i dinamisme, però també és… aportar millores. I les millores les marquem al programa, i la nostra feina és fer una parròquia que continuï sent una parròquia sostenible, més verda. Després de tota aquesta regeneració urbana que hem fet, ens manca aquest punt de verd. Sí que tenim molt verd al voltant d’Andorra a la Vella, però sí que amb alguna actuació ens ha faltat verd. I el verd ens adonem al mesos de juliol, a l’agost, quan fa tanta calor, que és l’eina que tenim per lluitar contra el canvi climàtic. El refugi climàtic
No és que hagin primer posat quitrà al jardí i ara el vulguin enjardinar, oi?
No.
És que ho he sentit en algun acte electoral.
Doncs no és així. És que primer s’ha actuat a tots els barris, no solament als barris comercials o turístics, s’ha actuat a tots els barris, li ho acabo de demostrar. Un cop s’ha actuat als barris i s’ha vist quin dinamisme ha generat això, ara es pot fer un estudi per veure com es vegetalitza aquesta parròquia. El que no faràs, per exemple, és plantar un arbre davant d’un comerç que hi té un aparador. Que sí que ho podem fer, però és una mica posar-se pals a les rodes. Si volem dinamisme econòmic que porti a la prosperitat social, doncs hem de fer les coses amb cura. Per tant, engegarem un estudi que ens digui com es pot vegetalitzar la parròquia, com pot ser més verda, més amable.
Un parell de qüestions de caire més aviat administratiu per acabar. L’eventualitat de mancomunar sigui amb la parròquia que tenen al nord com al sud, sigui amb Escaldes o amb Sant Julià.
Això és molt important. Durant la campanya hem fet declaracions sobre aquesta qüestió amb la candidata demòcrata d’Escaldes. Però també vull dir una cosa, i s’ha de ser sincer. Són coses que ja he començat a parlar amb l’actual cònsol, amb la Rosa Gili. La interconnexió d’Escaldes ja hi ha converses avançades i s’hi han posat totes les facilitats del món. Ara només manca dur-ho a terme. Hi ha un principi d’acord, però fa falta fer un projecte més tècnic que digui quina i com s’han de fer les connexions a nivell de l’aigua potable. Jo penso que és primordial. Aquestes coses són primordials. Per què? Perquè en algun moment d’anar a Andorra o Escaldes pot tenir una mancança a nivell de la potabilitat de l’aigua, ja sigui de terbolesa o de cloració. I és molt fàcil tancar l’aixeta i obrir l’altra per donar pas a una parròquia o a una altra. I penso que amb això som capaços de fer-ho perquè tècnicament és molt fàcil. Són dos xarces que són complexes les unes i les altres, però que tenen molts punts d’unió i, per tant, tècnicament es podria fer. I aquí el que hem de mirar és el benestar de la gent, dels ciutadans, de la parròquia d’Escaldes i de la parròquia d’Andorra la Vella. No els interessos d’eficiència que si jo faig millor que tu o tu ho fas millor que jo. que també ho he sentit, això.
“Hi ha una dada important que és el model de creixement de país que volem. I penso que aquí estem tots d’acord, o més o menys d’acord, tots els comuns, totes les parròquies, en què cal tenir en compte determinats criteris a l’hora de preveure un creixement de país, un model urbanístic. Per mi el factor essencial són els recursos naturals. I estic parlant exclusivament o especialment del recurs hídric”
Aigua, busos, higiene...
Busos i higiene ja s’està fent. L’altra cosa que es podria fer són els camins de muntanya. Hi ha camins de muntanya que surten d’Andorra a la Vella, passen per Escaldes i tornen a Andorra a la vella. Què passa? Que jo he de parar de fer-me un camí quan… suposo que aquí està el límit… Posem per cas el rec de l’Obac. El rec de l’Obac quan passes just per allà al quilòmetre zero, més o menys, una mica més amunt, hi ha la trenca d’Escaldes. Coi, doncs fem la continuïtat del rec de l’Obac i fem que hi hagi un passeig fins a dalt d’Escaldes i que la gent pugui gaudir, que és un passeig que utilitza molta gent. Hi ha aquestes col·laboracions, que ara estic parlant d’Escaldes, però hi podria haver el mateix amb Sant Julià. Amb Sant Julià es podria fer el mateix amb l’aigua.
L’última qüestió. Potser sembla més important per les generals que per les comunals. Però Déu n’hi do el paper que pot tenir el funcionariat. Ho dic pel clima laboral que puguin tenir al comú. Es respira bé, en aquella casa?
Sí, e respira bé. Jo no negaré que hi ha episodis puntuals de gent que està descontenta o de gent que està… Bé, gent que voldria més coses o millors. Jo penso que el funcionari del comú d’Andorra la Vella pot estar content. L’altre dia vaig fer una reunió amb el servei de circulació i alguns, alguns, perquè no tots, alguns estàvem preocupats. Per què? Perquè els quadrants, que són finalment les seves planificacions, es modificaven a última hora i això els generava un malestar perquè no es podrien planificar vacances o caps de setmana. Jo ho entenc perfectament, això. Però és que hi ha elements que et distorsionen aquesta planificació, elements sobrevinguts. Tu quan fas la planificació dius, doncs hi ha aquest esdeveniment, la Fira d’Andorra la Vella, la Festa del Poble, la Festa Major? Dius, bé, hi ha aquest esdeveniment, la Fira de la Vella, la Festa del Poble i la Festa de Majors, el que sigui et fas els teus quadrants. Però si tu reps una carta del club d’atletisme de no sé on que vol fer una cursa i que justament te l’envien 15 dies abans i has de fer un dispositiu per fer aquesta cursa, perquè el comú vol fer la cursa, perquè el comú vol contribuir a que es faci aquesta cursa, doncs has d’ajustar-te amb aquestes planificacions. Hi ha coses que hem d’explicar o potser reforçar a nivell d’efectius. Sí, és un punt de millora que tenim. Si manquen efectius, es posaran més efectius al servei de circulació perquè no afectin tant aquestes planificacions.
És el servei més calent per dir-ho així?
Ja no diria ni calent. És el servei que últimament ha manifestat més malestar.
I el servei d’higiene?
El servei d’higiene, em penso que ara està… Al servei d’higiene els hi passava una mica el mateix. És un servei que sol·licitem molt. Perquè també tenim aquest neguit, que volem que la parròquia sigui una mica el reflex del seu estat de neteja i com que vam doblar el pressupost d’higiene quan vam entrar al 2016, i això penso que ha tingut una mica de visibilitat als carrers, doncs se’ls ha collat, als d’higiene. Se’ls ha collat una mica, però també se’ls hi ha donat molts recursos a nivell de màquines, a nivell de camions, a nivell de material divers que els hi ha facilitat aquesta execució de neteja. És veritat, hi ha hagut algun episodi més de tensió, però penso que ara la cosa està més tranquil·la.
Comentaris (28)