Agustí Carles // Advocat

“És preocupant que un tema de tanta rellevància com l’extorsió a BPA trobi tants esculls”

Agustí Carles i Garau és advocat del Col·legi d’Advocats de Girona. Va ser jutge molt jove, acabats de fer els 25 anys ja va entrar a la judicatura i s’hi va estar una dotzena d’anys que li van servir d’aprenentatge i, també, per veure que volia veure el Dret des de l’altra banda de la barrera. D’aquí que es dediqués a l’advocacia. Forma part del col·lectiu Drets, un ampli grup d’advocats units per la defensa del dret a decidir i més enllà a Catalunya. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació i mira de ser el màxim de didàctic en les seves explicacions.

agusti carles bo
agusti carles bo

Drets ha recordat fa pocs dies que té, diguem-ho així, una querella encallada a la Batllia. Que fa un any que no en saben res o poca cosa. Agustí Carles és un dels juristes que ha treballat i treballa en el cas encara que ho fa a certa distància. Òbviament, no pot exercir al Principat. Però segueix al peu de la lletra l'evolució de l'afer per les implicacions que pot tenir tant a Andorra com a Catalunya i Espanya. Lamenta que sigui tan complicat d'avançar quan uns fets que considera tan greus s'haurien d'aclarir de la millor manera possible. En degut temps i forma.

Ha assessorat en algunes matèries la presidenta del Parlament Carme Forcadell i el president català ara a Bèlgica Carles Puigdemont. Dins de Dets s’ha fet càrrec de l’anàlisi i de l’impuls de quantes accions ha calgut relacionades amb l’anomenada ‘Operació Catalunya’. En aquest marc, i arran de les derivades que l'afer va tenir al Principat, s'hi va involucrar. Carles deixa clar, en primer lloc, que “cal fer constar que el lletrat andorrà de la causa és el company Alfons Clavera”.  I explica que “arran d’un conveni de col·laboració entre l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’associació de juristes catalans Drets vam formar un equip jurídic per dur a terme i presentar, primer, la querella contra els agents policials espanyols, per la pressumpta extorsió als directius de BPA amb l’objectiu  d’aconseguir el comptes bancaris personals i familiars d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol i, en segon lloc, cas que de la investigació així es deduís, contra els responsables polítics espanyols que varen ordenar presumptament aquesta actuació”.

Dèiem que aquesta setmana han recordat que fa un any que van presentar una querella, una ampliació per ser exactes, i asseguren que res no s’ha mogut. Calia ‘celebrar’ l’efemèride?

El primer motiu per fer aquest recordatori després d’un any de presentar l’ampliació de querella contra l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, els exministres d’Hisenda Cristobal Montoro i d’Interior Jorge Fernández Díaz, així com contra l’exdirector general de la policia espanyola Ignacio Cosidó i l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, té com a finalitat fer avinent el col·lapse que pateix la Justícia andorrana.

Vostès també (denuncien el col·lapse)?

Bé, ho han denunciat obertament els propis batlles d’instrucció aquests darrers mesos, hi ha col·lapse en aquest i altres casos. També ho ha reconegut el propi Consell Superior de Justícia, que està prenent mesures per redreçar-ho. També volíem deixar clar el perjudici que això comporta tant pels denunciants com per les víctimes dels delictes soferts com pels denunciats, processats o condemnats.

Però realment no s’ha fet res en un any?

Durant aquest darrer any, no hem rebut cap notificació de la Batllia ni sobre les diligències dutes a terme pel que fa la querella ja admesa contra els policies espanyols ni tampoc sobre una resolució pel que fa a aquesta ampliació de querella presentada el passat 16 de juliol del 2019. Quedi clar que hem anat passant sovint per la seu de la Justícia per comprovar si havia alguna novetat sobre el cas.

“Un dels motius del recordatori té com a finalitat fer avinent el col·lapse que pateix la Justícia andorrana”

Una cosa és que no hagin rebut vostès cap notificació de res i una altra que l’instructor…

Bé, suposem que el batlle, per tal de prendre una decisió sobre l’ampliació de querella que s’ha presentat contra un expresident de govern d’un altre Estat, dos exministres, un exdirector general de la policia i un ex-secretari d’Estat de Seguretat, un fet que no passa cada dia, deu haver optat per tornar a intentar prendre declaració a la resta de policies espanyols querellats que degut a les traves posades per l’Estat espanyol encara no han pogut declarar.

Vaja, que no hi ha manera de poder interrogar aquells que vostès voldrien que donessin explicacions.

Cal deixar constància que dels quatres policies querellats, només ha declarat per comissió rogatòria internacional l’excomisari jubilat Marcelino Martín-Blas.

De la resta… res de res?

Pel que fa a la resta, l’excomisari Eugenio Pino –exdirector adjunt operació de la policia, recordem-ho- no va declarar perquè el ministeri d’Interior Espanyol va dir que ja s’havia jubilat i es va retornar la CRI espanyola.

Seguim. Què en sap, per exemple, de l’exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Bonifacio Díez, contra qui també s’han querella.

L’inspector ‘Boni’ es trobava destinat a l’ambaixada espanyola de Mèxic i la CRI dirigida a aquell país també es va tornar demanant més informació i recordant la protecció de la immunitat diplomàtica de qu` gaudia, pel càrrec que allà ocupava. Finalment, pel que fa a l’inspector en cap Celestino Barroso, també exagregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, que és qui es va entrevistar amb Higini Cierco, primer, i amb el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, desprès, iniciant la presumpte extorsió del banc, ens trobem que hores d’ara encara gaudeix de la protecció diplomàtica de l’Estat espanyol.

agusti carles batllia
Agustí Carles accedeix a la Batllia el dia que es va presentar l'ampliació de la querella. Toni Solanelles

Com pot ser? Barroso no ocupa que se sàpiga cap càrrec de naturalesa diplomàtica hores d’ara.

Doncs miri, ni el canvi de govern a Espanya ha fet que es permeti aixecar aquesta immunitat diplomàtica per tal que pugui declarar en qualitat de querellat, tot i sol·licitar-ho el batlle en diferents ocasions.

O sia, el batlle, la Batllia, poc o molt s’han mogut.

De diligències, poques o moltes, se’n deuen haver practicat, és clar.

Vaja, hi ha un col·lapse, però també hi deu haver altres coses.

El segon motiu d’aquest recordatori és per a les autoritats polítiques i judicials de l’Estat Espanyol, per tal que col·laborin més activament en l’investigació que s’està duent a terme per part de la Justícia andorrana, de la mateixa manera que la Justícia andorrana col·labora davant les contínues peticions que rep dels seus col·legues espanyols.

“Saber la veritat del que va succeir i si es va posar en perill la sobirania andorrana és el que es pretén amb aquesta actuació judicial”

Pel que diu, sembla que no és igual el viatge de Madrid a Andorra que d’Andorra a Madrid.

En aquest sentit la normativa judicial és molt clara i recíproca, i el Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el Regne d’Espanya de 1993 així ho indica.

Però sembla, pel que explica, que el tracte no és el mateix. Ja ho han fet saber degudament, vostès? Ja han impulsat accions per fer ‘soroll’ judicial?

Respecte la nostra actuació processal durant aquest any, hem facilitat al batlle les noves adreces personals dels querellats senyors Pino i Díez, d’aquest darrer una vegada retornat de Mèxic, i hem demanat la pràctica d’aquestes declaracions i novament l’aixecament de la immunitat diplomàtica al senyor Barroso. També hem recordat la presentació de l’ampliació de la querella esmentada.

I no hi ha manera.

De moment, encara no hem rebut res, però això no vol dir que el batlle, tan bon punt tingui el retorn d’aquestes comissions rogatòries enviades a Madrid i altres proves que s’hagin pogut practicar, ens ho faci saber si les autoritats espanyoles hi col·laboren i el col·lapse judicial andorrà així ho permet. A la Justícia andorrana, el batlle d’instrucció va investigant i a mesura que realitza o rep les diligències que ha acordat és quan són notificades a les parts de la causa. Cosa que, un any després, no ha passat en aquest cas.

I els preocupa, suposo.

El que no deixa de ser preocupant és que un tema de tanta rellevància jurídica com política –atès el nom i el càrrec dels querellats– trobi tants esculls, un any després, per ser investigat com cal amb celeritat i diligència. Saber la veritat del que va succeir i si es va posar en perill la sobirania andorrana és el que es pretén amb  aquesta actuació judicial.

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.