Escalé ha posat en relleu que els tres grans centres comercials -el de la Margineda, un altre a l’avinguda Tarragona i un tercer a la zona del Fener- sumen “més de 100.000 metres quadrats”. I això suposarà que “faran falta més de mil llocs de treball per fer-los funcionar”. I això, ha recordat, en un context de clara expansió demogràfica -8.000 persones més en tres anys-. I, per això, demanava “com ho farà Govern per assegurar que tinguin prou treballadors”, sense posar encara més pressió a l’arribada d’immigració.
I és aquí quan ha volgut recordar el que estableix la Llei. Aquesta, ha indicat, marca que per a les grans superfícies comercials cal “una autorització prèvia obligatòria”. I, pel que fa als tres projectes, ha apuntat que “tenim dubtes raonables que es fes per part de Govern”. A la pregunta directa, la titular de Justícia i Interior només ha pogut apuntar que, efectivament, aquesta legislatura s’ha atorgat un d’aquests permisos, per al centre comercial de la Margineda. Dels altres dos projectes no ha sabut dir el què.
I tampoc ho ha fet el cap de l’executiu, Xavier Espot, quan ha volgut participar per defensar Molné tot recordant que la passada legislatura no estava al gabinet. Ara bé, tampoc ha aclarit si aquestes autoritzacions prèvies es van donar llavors. Davant d’això, Escalé ha anunciat la voluntat de presentar demandes d’informació concretes per poder treure’n l’entrellat de tot plegat. Espot sí que ha aclarit que la del centre comercial de la Margineda “la vam autoritzar perquè era d’acord amb la normativa vigent i perquè els nostres assessors jurídics ens van dir que s’havia de fer”. També ha assegurat que “si n’hi ha alguna que no hagi fet el tràmit preceptiu, s’actuarà en conseqüència”.
Durant el debat, Molné ha volgut traslladar part de la responsabilitat dels projectes al comú de la capital, tot recordant que el governa, conjuntament amb el PS, Concòrdia. Així, amb arguments similars als que s’han fet servir amb les torres d’Escaldes. “Si el comú considerava que no s’havia de permetre grans establiments, es podria haver marcat al pla d’urbanisme”, ha apuntat. A això li ha respost Escalé recordant que fer canvis en la normativa un cop entrada la sol·licitud “seria il·legal”.
El debat també ha derivat cap a la política de quotes d’immigració. Govern ha defensat que s’estan limitant, tot recordant els darrers de quota aprovats per a residents passius i per a treballadors per compte propi i la voluntat de reduir-ne també la general que s’ha de validar a l’abril. I, justament, això ha generat reaccions contraposades entre els partits de l’oposició. Mentre Escalé marcava que “donar la benvinguda a 200 nous passius en la situació actual en el context actual no toca”, des d’Andorra Endavant, Carine Montaner apuntava que “és un error rebaixar-ho perquè ells no són el problema”.
ELS PLANS AMB LA IA
Prèviament, Escaldé havia demanat a Govern com preveia, si és que entrava en els seus plans, implementar dins l’administració eines d’intel·ligència artificial. El ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, ha avançat que, efectivament, es vol aprofitar aquesta tecnologia en la qual es veu “una oportunitat per millorar l’eficiència i la qualitat de servei”, però que cal “fer-ho amb garanties”. Per això, es farà “implementació progressiva i gradual amb programes pilots previs que es puguin avaluar”. Serà, ha assegurat una “incorporació ordenada i responsable”.
Comentaris (11)