Mas ha destacat que el projecte de la recepta electrònica és “estratègic” per vàries raons (traçabilitat dels fàrmacs, seguretat per als usuaris, eficàcia del sistema…) però també ha reconegut que és “molt complex” i per això es va establir en tres fases que van amb molt de retard. Entre altres coses perquè el primer pas, el de l’elaboració d’un vademècum propi ha resultat “especialment laboriós”. Però des del novembre passat ja existeix el catàleg de medicaments, la base de dades que inclou 238.000 registres, perquè ha calgut barrejar els fàrmacs espanyols i els francesos, i puntualment d’altres, i els 20 ítems propis del sistema sanitari andorrà.
El catàleg està “operatiu” des del novembre i ha resultat “un model d’èxit” perquè fins i tot s’ha compartit ja amb Catalunya perquè el pugui usar en l’hospital transfronterer de la Cerdanya. La base de dades conté “informació homogènia dels productes, preus i condicions de finançament”. Es va fer una primera prova pilot ja encara cap a la recepta electrònica interna al SAAS que “ha permès fer millores en el procediment de cerca”. Mas, a preguntes de la consellera del grup socialdemòcrata Laia Moliné, ha reconegut que hi ha hagut “moltes complicacions tècniques” perquè, entre altres coses, “necessitem una eina que sigui òptima”.
Aquest març acaba una primera fase d’avaluació del sistema i se n’inicia una segona, d’adaptació, que ha de conduir al fet que “després de l’estiu estigui disponible per als metges”. la clau és que els facultatius han de poder produir la recepta en menys d’un minut, que és el que tarden a fer-la a mà. En cas contrari l’administració sanitària troba molts pals a les rodes perquè es considera que invertir més temps en prescriure no és eficient. En tot cas, els metges haurien de treballar plenament cap al setembre o l’octubre amb l’objectiu que “abans de final d’any la dispensació de medicaments ja pugui ser electrònica”.
TERCER PAGADOR
Moliné ha anat més enllà i després de proposar un seguit d’escenaris relatius a la implementació d’un model híbrid que permetés avançar certs aspectes de la dispensació de medicaments -la ministra l’ha advertit que s’ha d’anar en compte per no facilitar la falsificació de receptes especialment davant de certs fàrmacs i que millor la firma manual que la digital, suggeriment que ha sorprès a molt dels presents- ha demanat si el fet de poder disposar d’una recepta electrònica podria anar lligat al tercer pagador atès que tot plegat “funcionaria molt millor”. L’aportació de la jove consellera socialdemòcrata ha obert una mica el debat i ha derivat en el fet que tant el PS com Andorra Endavant hagin coincidit en demanar la implementació del tercer pagador universal d’una vegada, davant la dificultat de les famílies, en molts casos, per poder avançar els diners. De fet, tant el socialdemòcrata Pere Baró com l’‘endavantista’ Carine Montaner han assegurat que hi ha ciutadans que no van al metge quan haurien perquè no poden abonar el cost de les visites o els tractaments.
La ministra ha deixat clar que “són dos projectes molt diferents i dos mecanismes que no tenen res a veure” i ha explicat que les organitzacions internacionals són les primeres a reconèixer que a Andorra hi ha una alta protecció financera de les famílies en l’àmbit sanitari. Mas ha explicat que el tercer pagador sí que funciona per a la gent gran i les persones amb discapacitat i que s’està fent una valoració de l’impacte de generalitzar el tercer pagador. Però quan Baró li ha demanat per la data que estarà acabada aquesta anàlisi, la responsable de Salut ha afirmat que no hi ha data.
I quan des de la bancada d’Andorra Endavant tant Carine Montaner com Noemí Amador han qüestionat -amb imprecisions i errors inclosos, que, en aquest sentit, la ministra ha corregit adequadament com el fet que si hi ha una derivació i un metge especialista no està disponible no cal fer una nova derivació i una nova visita al metge referent- la via preferent han acabat obligant el cap de Govern, Xavier Espot, a intervenir per mostrar l’enuig governamental.
Comentaris