“Considero que no hi ha un malestar genèric; crec que és falta de comunicació”

Qui li hauria dit que acabaria de director de la policia, eh!

No m’ho hauria imaginat. Sí que és veritat des de que vaig entrar que la meva intenció no era quedar-me estancat com a agent de policia sinó anar pujant. Cada vegada que hi ha hagut promocions m’he presentat, m’he preparat el màxim que he pogut i per unes circumstàncies o per unes altres he arribat on he arribat. Sempre he intentat dins del lloc de treball promocionar-me ja per orgull personal sabent les limitacions i fins on pots arribar. I per això no em pensava arribar tan alt. Però això és una cosa que el meu pare sempre m’ha inculcat: quan estàs en una feina s’ha d’intentar millorar i ser bona persona.

“La gent va molt equivocada amb això que (em van fer director perquè) era amic del Toni Martí. Es van fer altres propostes, el càrrec es va proposar a molta altra gent, que va dir que no”

El seu pare el va empènyer a fer-se policia, doncs.

Quan li vaig dir que volia deixar d’estudiar em va dir que fes el millor. Ser el millor en allò que volgués fer i intentar superar-me. Tan era si volia ser paleta com policia.

Però abans de ser policia i començar a guanyar galons… on el van haver de buscar?

Vaig estar a Bobinats Moliné, vaig entrenar de manador al comú d’Escaldes i després vaig entrar a la policia. I no vaig entrar abans perquè a l’època no es podia entrar fins als 21 anys. El meu tiet també tenia un hotel a Encamp, al Rosaleda, i li donava un cop de mà a la recepció. Quan vaig deixar d’estudiar i estava a bobinats ja em vaig començar a preparar per ser policia. Quan em vaig presentar crec que ens vam presentar 38 persones per 3 places. No era fàcil. Em vaig preparar el màxim que vaig poder procedint d’una família molt humil.

Moreno explica, s’ha dit, que no tenia “cap antecedent”, però que ell, en canvi, va “inculcar la meva germana” a fer-se policia," però ella quan va portar 20 anys va plegar”. Reconeix que una vegada amb l’uniforme posat, “a mida que vaig anar fent encara em va agradar més. Aquesta vocació de servei l’he tingut sempre”. Assegura que té clar “fins on arribo i què m’ha agradat”. I recorda que “he passat per totes les àrees i tots els grups, però molt a nivell de prova. On m’he format com a policia és a la unitat de fronteres i estrangeria i a seguretat ciutadana. Aquí és on la meva carrera professional ha estat basada”. I insisteix: “M’he sentit més valorat i més a gust a fronteres i estrangeria, l’antifrau, la immigració clandestina… també m’agraden els gossos i durant disset anys vaig ser guia caní. Tinc un perfil més d’uniformat pel tema del tracte amb la gent que no pas d’investigador, tot i que amb el tema de les fronteres i sobretot amb l’antifrau també fèiem alguna investigació.”

És molt diferent la direcció general que la resta de responsabilitats que havia tingut?

La visió és molt diferent, és molt més àmplia. Quan estàs en una àrea estàs més centrat en allò i prou. La responsabilitat canvia totalment. Aquí vaig passar una temporada patint molt. Des de l’any 1995 que són comandament, però el càrrec de director et dóna una visió tan enorme del treball, del dia a dia de totes les àrees i unitats, que el bagatge que tenia m’ha servit molt. Coneixia la policia perfectament. Però veure tot el treball i tots els problemes que hi ha també m’ha donat uns coneixements molt important.

“El repte més important sempre ha estat mantenir la seguretat ciutadana i l’atenció al ciutadà. Aquest ha estat l’objectiu principal donant bona imatge de la policia i que la policia funcionés de la millor manera possible”

Per què el van triar a vostè?

En aquell moment hi havia comissaris que havien dimitit, altres que feia molt poc que estaven al cos, i van anar a buscar la gent que estava just per sota. Gent que portàvem molts anys. Van valorar una mica el perfil dels que érem allà en aquell moment que tampoc era que fóssim 40 mil. Davant de la proposta, em vaig dir, anem a provar-ho. A veure com anava l’experiència. Al principi fa molt respecte per molts anys que portis. Però al final vam provar i intentem fer-ho el millor que podem dins de les nostres capacitats. Hi havia unes circumstàncies molt excepcionals. Els càrrecs que quedàvem a dalt érem els que érem. Per tant, era una proposta una mica lògica.

No ens enganyem, la seva és, també, una designació política.

Molta gent es pensa que jo perquè si era amic del Toni Martí. Jo coneixia el Toni Martí per les circumstàncies. Sóc d’Escaldes, havia estat molts anys a la Unió Pro-Turisme, vuit anys de president a l’esbart… però eren coses que feia fora de l’àmbit professional. Tenia una relació cordial amb el Toni Martí. Però la gent va molt equivocada amb això que era amic del Toni Martí. Es van fer altres propostes, el càrrec es va proposar a molta altra gent, que van dir que no.

I vostè va dir que sí.

Jo tampoc ho volia en un primer moment perquè tinc un caràcter que em feia pensar que aquesta responsabilitat no sabia si la podia assumir. Tinc un perfil que vull fer moltes coses i ho passo malament si no es fan les coses ben fetes. Però em van dir: ‘Prova-ho.’ Vaig ser l’últim a qui van dir de fer de director; la gent va molt equivocada de dir que jo era el director del senyor Toni Martí.

Xerrant, xerrant, entre comentari i anècdota, el director de la policia afirma que segurament, si se li va proposar d’encapçalar el projecte quan se li podria haver ofert a qualsevol dels directors adjunts és per l’“empatia”, perquè  “coneixes molta gent”, perquè té “una mentalitat més oberta; la resta de la gent era més operativa”. En fi, que “vaig pensar: ‘Ho provaré’. Ningú no em va obligar”.

I una vegada dins, una vegada assegut a la cadira, quins objectius es fixa?

El repte més important sempre ha estat mantenir la seguretat ciutadana i l’atenció al ciutadà. Aquest ha estat l’objectiu principal donant bona imatge de la policia i que la policia funcionés de la millor manera possible. I jo hi he volgut aportar sempre el millor possible. També he volgut aportar la meva experiència, el millor ambient possible, motivar la gent. Ser proper amb els policies i amb els ciutadans.

No sembla que sempre ho hagi pogut aconseguir.

El que és cert és que el cos ha crescut molt i cada vegada és més difícil. És gairebé impossible fer a tothom content, que és el que seria bo, que la gent treballés motivada i el millor possible. Jo continuo mirant d’aportar els meus valors.

Ja tornarem als aspectes més interns. Tornem a la qüestió més pública, el que veu el ciutadà. Durant aquests set anys la seguretat ciutadana s’ha mantingut en uns estàndards alts, no hi ha hagut grans canvis.

Jo crec que sí.

Potser la Covid també amenaça la seguretat depèn com evolucionin les coses.

Crec que en tots aquests anys aquest objectiu l’hem aconseguit. És veritat que encara tenim un nivell altíssim de seguretat ciutadana, i això que ha crescut molt i ha canviat molt la societat. Amb les crisis que hi ha hagut, mantenir aquest nivell de seguretat no és fàcil. Has de lluitar, has de motivar la gent, s’ha de formar més a la gent, especialitzar-los… Hi ha molts elements que s’han de fer. La gent té la sensació, potser, que es cometen molts delictes. I el que passa és que els delictes han canviat molt.

“A nivell local ens preocupa molt la qüestió dels estupefaents, contra la qual ja s’està lluitant. I després, en general, la delinqüència és més violenta però també més itinerant”

Quins són els principals canvis que hi ha hagut en aquests set anys en la direcció?

La delinqüència ha variat molt. I ja li parlo de quan jo era agent. No és que no hi haguessin robatoris, perquè n’hi havia i teníem molta feina. El que passa és que era una feina diferent. Furts de vehicles abans n’hi havia moltíssims. Perquè la gent deixava les claus posades. Ara això no passa. En apartaments s’hi entrava perquè tothom sabia que la clau estava sota l’alfombreta. Carteristes, per exemple. N’havíem agafat moltíssims. Perquè abans la gent venia amb la cartera plena de diners.

Moreno torna aquí a treure’s del barret alguna de les mil ‘batalletes’ que ha viscut com a uniformat de carrer. Per exemple, la d’un clan familiar procedent de Toledo, amb una dona de 84 anys com a integrant més gran, que de forma organitzada es dedicava a furtar carteres a tots els punts de la geografia espanyola i també a Andorra en caps de setmana d’alta afluència. I explica també els furts de radio-cassets o les televisions dels autocars.

Què els preocupa més, ara?

A nivell local ens preocupa molt la qüestió dels estupefaents, contra la qual ja s’està lluitant. I després, en general, la delinqüència és més violenta però també més itinerant. Però amb tot continuem tenint un nivell de seguretat molt important perquè els delictes més importants, en un percentatge altíssim, s’han pogut resoldre. Des del primer cas que vaig tenir quan vaig accedir a la direcció, que va ser el del xicot aquell que va atacar un taxista, fins a algun atracament a mà armada o el que ens robava caixes fortes o els albanesos robant pisos. Els delictes importants o han acabat amb la detenció o identificant plenament els autors i permeten així que hagin estat detinguts en altres llocs, com el que robava rellotges en joieries o els que robaven en caixers automàtics. Es va fer un treball molt bo. Havien marxat d’Andorra però se’ls ha pogut detenir fora.

“Estem a un nivell altíssim altíssim de resolució de casos. Hi ha delictes menors que a Espanya o a d’altres països no es valoren i nosaltres sí que ho fem. Registrem, fins i tot, la trencadissa d’un armari d’on s’han endut un parell d’esquís en una estació”

Vaja, que està satisfet de la feina.

És que estem a un nivell altíssim altíssim de resolució de casos. Si mireu llibres, parleu amb policies o mireu estadístiques… i hi ha delictes menors que a Espanya o a d’altres països no es valoren i nosaltres sí que ho fem. Sinó encara baixaria més tot plegat a nivell d’incidències. Nosaltres registrem, fins i tot, la trencadissa d’un armari d’on s’han endut un parell d’esquís en una estació, per dir alguna cosa. És un furt amb força. Però és que en altres llocs ni ho tindrien en compte.

A nivell de resolució de casos té alguna espineta clavada?

Segur que n’hi ha alguna… però la veritat que ara no em ve al cap.

Si no la recorda no deu ser important.

Segur que hi deu haver alguna cosa que diries… ‘quina mala llet’. Però ha de ser alguna cosa molt puntual i de fa temps, perquè la veritat tots els casos la majoria estan els autors detinguts o identificats. I si és així jo ja em sento bé perquè és una molt bona feina dels policies. Alguna vegada, però com que s’ha tallat… em preocupa molt, per exemple, quan hi ha algun home als col·legis, com hi va haver ara fa poc a Canillo, actes d’exhibicionisme amb menors… Coses puntuals que no s’han acabat d’aclarir però com que s’ha tallat la cosa tampoc li he donat més importància. Ara qualsevol delicte em preocupa. A la més mínima les nits les passo fatal, donant-li voltes. Qualsevol cosa em preocupa, encara que sembli una ‘tonteria’ per a la persona afectada és una preocupació.

Home…

Si algú et ve i et diu que li han robat el mòbil, ja saps que és molt complicat, però… És com les intervencions, en fem 40 mil. Em preocupa qualsevol tipus d’intervenció, encara que sigui petita. Que una padrina de 80 anys cridi a la patrulla perquè a la veïna de dalt se li escapa el gat i la molesta… pot semblar una xorrada però a mi em preocupa perquè encara que no li donem la importància, a aquella dona gran li amoïna. Totes aquestes coses m’afecten per petites que siguin.

Vull creure que les noves tecnologies han suposat un impuls delictiu.

Clar, també, també. Tot això ha canviat. Estafes, pornografia infantil… tot això preocupa molt.

“S’estan muntant preventius pensant en els llocs on podem tenir més conflicte (per la crisi econòmica derivada de la pandèmia), on hi pot haver moments més conflictius, sobretot en moments com ara i fins que la gent no comenci a trobar feina”

Veient la situació actual sanitària i la repercussió econòmica que pot tenir i l’impacte social que pot comportar, hi ha alguna planificació o previsió feta de què pot passar? Des de comportaments anormals des de l’àmbit mental a possibles increments de delictes contra el patrimoni… Tenen alguna previsió feta vistes les conseqüències que hi podria haver?

Tot això es valora. Cada grup valora aquestes situacions. Estem una mica alerta i fem més previsions. Cada grup surt més. A nivell patrimonial, d’estupefaents… hi anem treballant i ens anem formant amb el que tenim.

Vaja, no hi ha cap operatiu preparat.

A nivell de prevenció sí. S’estan muntant preventius pensant en els llocs on podem tenir més conflicte, on hi pot haver moments més conflictius, sobretot en moments com ara i fins que la gent no comenci a trobar feina. Sí que tenim preparats dispositius de més prevenció, de més vigilància. Però en funció, també, del dia a dia i dels operatius que tenim. Però s’està treballant en mirar de controlar totes aquestes qüestions.

Tenen els mitjans humans i materials necessaris? Anem més a la part interna…

Fem col·laborar tothom. No només seguretat ciutadana. També els grups especials o especialitzats i fins i tot els agents de l’àrea de policia judicial. I no parlo només en l’emergència sanitària actual. En qualsevol delicte o situació la implicació ha sigut enorme per part de tots els policies, d’aquí que aprofito per felicitar de la bona feina i implicació i vocació de tota la policia.

Però més enllà de la situació de pandèmia, el cos està ben dimensionat per les necessitats del país o hi ha alguna necessitat que no estigui ben satisfeta, ben resolta?

Incrementar efectius i millorar en tots els aspectes de ben segur que s’hauria de fer. La societat evoluciona molt i hi ha grups que s’haurien d’incrementar.

“És important optimitzar els recursos que tenim. Analitzem molt el perfil de la persona perquè en aquests grups més especialitzats hi hagi gent preparada però fent un equilibri entre l’experiència dels policies veterans que tenim i, al mateix temps, agafar perfils més joves amb una formació específica”

Com ara quins?

Els que crec que s’haurien d’incrementar, i anem també en funció de l’evolució de la societat, seria el grup d’estupefaents, que és un grup que hem de potenciar.

És molt petit, aquest grup?

El formen cinc persones. Ara, actualment, s’hauria de fomentar el grup d’estupefaents i, sobretot, el grup de delictes tecnològics. Però és clar, s’ha de buscar gent amb un perfil diferent. Com passa amb el grup de blanqueig.

Aquesta unitat també ha vist incrementada molt la feina els darrers anys.

És clar. I molts efectius han anat destinats cap aquí per les circumstàncies. Ara ens trobem amb circumstàncies. Hi ha un increment molt important de delictes tecnològics. Ara, és molt difícil de dir perquè en totes les unitats hi ha necessitats. Per exemple, a seguretat ciutadana cada vegada tenim més intervencions, la gent vol veure més policies al carrer… hem d’anar treballant amb el que tenim. Però la majoria de delictes porten associats o blanqueig de capitals o ús de la tecnologia. I aquests grups tenen un volum de feina molt important perquè no només han d’assumir la seva feina específica sinó que han de donar suport a altres grups.

Però aquests grups demanden una formació que va més enllà de l’estrictament policial en un moment on, per exemple les condicions salarials, s’han rebaixat respecte d’un anys enrere.

És important optimitzar els recursos que tenim. El que estem fent és buscar perfils diferents. Analitzem molt el perfil de la persona perquè en aquests grups més especialitzats hi hagi gent preparada però fent un equilibri entre l’experiència dels policies veterans que tenim i, al mateix temps, agafar perfils amb una formació específica més important i, alhora, persones més joves. Tenir un equilibri. Al grup de blanqueig els darrers que hi han entrat són gent jove amb una formació més específica. Un d’ells, per exemple, és advocat, l’altre és comptable… porten poc temps a la policia però hem introduït aquests agents buscant un perfil més específic. I, a banda d’això, hem introduït un tècnic, un funcionari que no és policia, però que és analista financer. Amb gent experimentada i aquest altre tipus de perfil, aquest equilibri que volem introduir a tots els grups, com el cas de blanqueig, és el projecte de futur. Podem fer grups amb una qualitat i una especialitat molt important i donaran bons resultats en poc temps.

Quin perfil d’aspirants es presenten a les proves?

Ens entra gent molt preparada a nivell informàtic i de les noves tecnologies. Mirem d’aprofitar aquesta formació que ja té aquesta persona. Sempre sense deixar l’experiència. Aquesta direcció el que vol és buscar l’equilibri en tots els grups entre gent experimentada i formada amb jovent amb formació.

Això ho està entenent la gent que porta molts anys a la casa?

Això és un d’aquells temes, quan es parla de l’ambient, i ja en parlarem una miqueta, que cal fer entendre. És veritat que hi ha gent que porta molts anys i li agradaria canviar, però s’ha de valorar una mica el perfil. Potser hi haurà molts agents que no ho entenen. ‘Òndia és que porto molts anys aquí i tal i m’agradaria canviar, que he tingut una conducta bona i tal.’ Però potser hi ha d’altres que tenen un perfil diferent.

“El mal ambient és una falta de comunicació, ni més ni menys. Això és el que ha passat, no hi ha res més. Ha estat per les circumstàncies sanitàries que hi ha hagut”

Quants funcionaris no entenen aquesta situació?

Ho estem analitzant. Però a la policia no passa res que no passi en un altre sector laboral. En cap moment no estem dient que els policies que tenen molta experiència no siguin bons policies. Tot el contrari. Però és cert que surten places concretes per a les quals potser hi ha gent jove amb una formació més específica. Amb un perfil més concret. Per això busquem un equilibri que a molta gent no li agradarà. Però amb això ens hi trobem a tot arreu. Si per un lloc se n’hi presenten cinquanta i n’entren cinc, en tindràs cinc de contents i 45 que no ho estaran.

Escolti, a la policia hi ha molta mala maror o són pocs que fan molt soroll? O dit d’una altra manera i vist des de fora: que en un cos jeràrquic la tropa estigui enfadada vol dir que la tropa és dolenta o que la direcció no sap fer prou bé la seva feina?

El mal ambient és una falta de comunicació, ni més ni menys. Això és el que ha passat, no hi ha res més.

I per què hi ha manca de comunicació?

Quan prens una decisió sempre tindràs gent contenta i gent que no ho estarà. Hi haurà un malestar puntual en aquell moment i després quan expliques les coses la gent es queda més tranquil·la.

Però per què ha faltat llavors aquesta comunicació quan el director diu que és una persona empàtica?

Ara li ho explico. Ha estat per les circumstàncies sanitàries que hi ha hagut. Quan vaig entrar a la direcció jo feia moltes reunions, fins i tot amb els grups operatius. Els meus adjunts i comandaments feien moltes reunions de treball, amb els sindicats hi havia molt contacte… Aquesta empatia crec que m’ha servit molt per mantenir tota aquesta relació. Què ha passat amb aquest malestar, mal ambient o el que sigui… doncs només les circumstàncies. Nosaltres sempre hem estat de parlar. I jo més encara. Sempre hi ha hagut decisions que no agraden, però la comunicació hi era i havia estat vital. Malestar en un departament de més de tres-centes sempre hi pot ser. Però ara és… pum, pum, pum…

“Quan prens una decisió sempre tindràs gent contenta i gent que no ho estarà. Hi haurà un malestar puntual en aquell moment i després quan expliques les coses la gent es queda més tranquil·la”

O sia, ara hi ha un mal ambient notori.

Miri, a l’estiu fins i tot ho havíem parlat amb el ministre, de què potser hauríem de tornar a fer reunions, perquè semblava una mica que hi havia mala maror. Semblava, perquè jo no tenia la sensació que hi hagués tant, ho dic seriosament, el que jo trobava a faltar amb aquesta situació epidemiològica era no poder parlar tu a tu, cara a cara. Això telemàtic, no sé, no m’agrada. Si jo parlo amb tu i et dono les explicacions, les comprendràs o no, les compartiràs o no, però te les he donat i t’he informat. I moltes vegades és com informes la gent.

Però hi ha moltes maneres de poder explicar-se o informar.

Els sindicat, el CFPA, també va canviar de junta…

Ep, que això va ser molt abans de l’esclat de la pandèmia, eh.

Però tot ajuda.

Val. I ve la pandèmia.

I ens ha canviat la realitat, la mentalitat i fins i tot la feina. Ens hem hagut de dedicar molt a mirar decrets per les circumstàncies sanitàries i tot aquest contacte s’ha anat perdent, no s’ha fet tant. Que quan hi ha hagut alguna urgent s’ha parlat. Però… les queixes es formalitzen a principi de desembre.

Home, el que passa a principi de desembre és que uns quants comandaments li comuniquen que està en marxa la constitució d’un nou sindicat.

Sí. I és aquí quan formalment es té constància que hi ha un descontentament. I no dono la culpa a ningú. Hi ha hagut una manca de comunicació per les circumstàncies i per això la informació no ha arribat com havia d’arribar a baix de tot. Ha arribat de forma distorsionada, no s’ha sabut fer arribar la informació com teníem previst nosaltres i no vull culpabilitzar, torno a dir, ni als uns ni als altres. Però sí que quan hem anat a explicar les coses… L’exemple més clar és la circular famosa del ‘vidre trencat’.

“No s’ha sabut fer arribar la informació com teníem previst nosaltres. L’exemple més clar és la circular famosa del ‘vidre trencat’. Quan ara s’està explicant, agradarà més o agradarà menys, però el que es fa és normal”

Li’n volia parlar. L’escolto.

Quan ara s’està explicant, agradarà més o agradarà menys, però el que es fa és normal. Però a nivell genèric, i sempre parlaré de manera general, la problemàtica rau en una manca de comunicació. I igual que la informació ha arribat distorsionada a baix, tot sovint hi ha hagut coses que no han arribat a dalt perquè s’ha quedat encallada pel mig. Per la pandèmia s’han perdut reunions vitals.

Em queda clar.

És el 3 de desembre quan en el Consell de la Policia se’ns exposa que els agents han exposat un seguit de problemàtiques que són les que haurien creat aquest mal ambient. I llavors vaig demanar quin era el mal ambient que hi havia. I el malestar és una mica ampli sobre el fet que s’havien adoptat unes mesures o unes decisions sobre les quals no estaven d’acord. Però hi ha moltes coses de les que s’han dit que les puc rebatre.

Perfecte. Però la realitat és que hi ha els agents de base que a través del Consell de Policia li fan arribar el seu malestar i un grup de comandaments que li anuncien la creació d’un sindicat que ja es veurà quants afiliats tindrà. Què hi ha, a la policia, trenta o quaranta comandaments?

Més, més, una cinquantena.

Una sisena part de tot el personal. No està gens malament si la majoria s’apunta al sindicat.

No ho sé, quants s’afiliaran. Però no és correcte que es munti el sindicat per anar en contra de la direcció. Jo he parlat amb els alts càrrecs que han empès el sindicat i el que m’han dit a mi és que veient que el SIPA s’ha desfet i que entre la junta directiva del CFPA no hi ha cap comandament, calia una veu que representés els comandaments, que defensés les seves necessitats. Jo sóc comandament, també, també podria formar part sense cap problema del sindicat. El que m’han explicat, i podrien ser paraules textuals, és que busquen millores, per exemple, en la qüestió de la jubilació. O veure com es resol el tema de l’increment salarial quan es passa d’un grau a un altre, que tot sovint és imperceptible. O per lluitar per la carrera professional.

“Veient que el SIPA s’ha desfet i que entre la junta directiva del CFPA no hi ha cap comandament, calia una veu que representés els comandaments, que defensés les seves necessitats. Jo sóc comandament, també, també podria formar part sense cap problema del nou sindicat”

En parlarem, d’això. Però deixi’m que li demani obertament: la creació del sindicat de comandaments no té res a veure amb el suposat mal ambient intern?

Coincideix en el temps. Res més. Quan em van venir a veure els vaig dir: ‘Digueu-me si he fet alguna cosa malament’ I més d’un comandament m’ha assegurat que s’afilien per lluitar pels seus drets i donar més força al sindicat. Però des de la direcció també hem lluitat per la graella salarial, per la carrera professional… però nosaltres arribem fins on arribem. I sempre en col·laboració amb els sindicats. També m’han dit que si el nou sindicat pretén anar en contra de la direcció, en quatre dies no hi quedarà ningú. M’ho han dit molts. I per a mi, que es munti un sindicat, si és en plan constructiu, que és el que volen fer, benvingut sigui; tindrà la meva porta oberta. I a veure què podem fer.

O sia, per a vostè, tot aquest mal ambient el generen temes puntuals.

Són temes molt puntuals.

El vidre trencat, el concurs d’oficials, els dos polis que s’enfronten i acaben l’un detingut 36 hores i l’altre declarant com a testimoni davant la Batllia.

Exactament. Aquests són els tres problemes que m’han arribat i que considero que no hi ha un malestar genèric. Crec que és falta de comunicació…

Escolti, falta de comunicació quan una qüestió aparentment de naturalesa laboral acaba a fiscalia…

Clar que es complica, però és que ‘a toro passat’… S’han de prendre decisions i cada cas és molt complicat. D’aquest tema, no li sàpiga greu, però no li’n parlaré perquè està judicialitzat i s’han de respectar les persones a les quals afecta. Però sí li diré que va ser una situació molt especial amb unes circumstàncies que molta gent no coneix i que es va adoptar la decisió que es va adoptar. Escolti, que segons com s’hagués pogut acusar la direcció d’haver encobert un delicte. Eren unes circumstàncies molt especials. I ho vam passar malament. Però s’havia de parar.

M’ha esmentat també el concurs d’oficials. El serial ja fa més de cinc anys que dura i em reconeix que és un dels elements que ha generat crispació?

Exacte. Quan vam entrar de seguida ens vam trobar que no hi havia comandaments i que s’havien de cobrir places. El reglament està com està i va sortir el que va sortir malgrat que vam intentar de fer-ho el millor possible. Necessitàvem comandaments i crec que vam motivar molta gent. Vam fer set oficials, 25 sots-oficials…

Però tot plegat va acabar als tribunals.

Miri, de totes les queixes que hi havia hagut, els tribunals només han reconegut que es va fer malament la comptabilització de les formacions. És l’únic, de tot el que hi havia al concurs, proves escrites, orals, psicotècnics… tot va estar bé menys les hores de les formacions. I és cert. No es va fer bé tot i voler-ho fer el més just possible. No tenia cap intenció de fer un concurs malament. Però per què es va fer així? Quin problema hi va haver? Doncs que quan ens demanaven hores lectives, hi havia candidats que no podien demostrar hores lectives perquè el sistema educatiu al qual havien fet les formacions que fos no els hi podien facilitar les hores lectives. O que es valoraven de forma diferent tot i ser formacions equivalent. Amb bona fe es va decidir donar una puntuació a cada formació i el tribunal ens ha va dit que havien de comptar amb hores lectives. I en tornar a verificar totes les formacions hi havia cursos que s’havien marcat i no s’havien acabat, o que no equivalien a les hores lectives que es deien…

“Miri, de totes les queixes que hi havia hagut (pel concurs d’oficials), els tribunals només han reconegut que es va fer malament la comptabilització de les formacions. Tot va estar bé menys les hores de les formacions. I és cert. No es va fer bé tot i voler-ho fer el més just possible”

I com està ara la qüestió?

Estem treballant en aquest tema. Reconstruint les hores lectives de cada formació, encara que hi ha alguns casos, per motius diferents, on tenim una mica de discussió. Ho estem tornant a valorar i surti el que surti. No hi tinc cap inconvenient i no tinc ganes ni de què surti un ni que surti l’altre. Ho estem mirant fil per randa i per això s’està endarrerint tant. Però espero tancar aquesta qüestió molt aviat.

Fa poc que van tancar un seguit de reglaments i encara en tenen alguns de transcendents al forn.

Hem fet, que era molt important, el d’especialitats, que ens va costar molt i hi va haver molts problemes. També es va crear una mica de malestar amb això. Hem fet el del comitè mèdic, el de condecoracions, el d’uniformitat… i ara estem a punt d’acabar, ja està perfectament estructurat i és un senyor reglament, el de formacions, que va una mica relligat a les especialitats. Marca quines formacions has de tenir per poder dedicar-te a una especialitat o per si vols pujar de grau. Quedarà molt ben regulat tot. Falten serrells i consultes amb el Consell de la Policia i els sindicats. Volem el màxim consens. També hem de treballar el de carrera professional, que ara és molt complicat pujar d’escala. I aquesta legislatura també mirem de fer un reglament d’horari i jornada laboral, que és complexe. Voldria incorporar la possibilitat que els funcionaris a partir d’una certa edat, i que vulgui, no hagin de fer segons quins serveis o segons quins horaris. Estem fent un estudi. I si ara ara poséssim el tall als 50 anys, que a partir d’aquesta edat els funcionaris no haguessin de fer nits, o no haguessin de fer caps de setmana, seria inviable, no podríem cobrir.

Com ho farem, doncs?

S’han de fer equilibris que s’han de mirar. Estem fent moltes coses. Estem fent molt bona feina però aquesta bona feina no la sabem comunicar cap a baix i llavors sembla que passem de tot. També estem parlant amb l’equip mèdic per establir el suport necessari davant de serveis o intervencions que poden afectar. Volen tenir una atenció psicològica aquí. Per ara no es pot fer un protocol genèric però de moment ja els metges del grup mèdic d’Immigració ja faran una valoració i es faran les derivacions respectives. S’està intentant donar resposta a moltes coses. Però hi ha aquesta manca de comunicació. De fet, tampoc no podem anunciar una cosa que després no puguem fer per motius aliens a nosaltres. En fi, si fas perquè fas, i si no fas, perquè no fas. No saps mai com actuar.

Doncs escolti, dirigir vol dir saber actuar. Prendre decisions.

Hem de trobar mecanismes per millorar l’ambient laboral. Un que ja es feia i que s’ha perdut i que ara estem tornant a recuperar és la comunicació. Ja hi ha tot un calendari de reunions que ja s’han mantingut i es continuen mantenint. Estem informant, per exemple, sobre la circular que dóna lloc al vidre trencat.

“Estem fent moltes coses. Estem fent molt bona feina però aquesta bona feina no la sabem comunicar cap a baix i llavors sembla que passem de tot”

Ui, el vidre trencat!

Però si el que volem és que la gent continuï consultant, que faci la seva feina, que no tinguin por. No és una qüestió de vigilar què fan i què no fan els policies. És explicar aquesta nota i veure els problemes més directes que tenen els policies. La comunicació és la base per millorar aquest mal ambient.

Però escolti, han baixat o no han baixat les consultes a les bases de dades?

Sí, sí, han baixat, lògicament. I estic segur que igual com han baixat, quan acabem aquest calendari de reunions tornaran a pujar. Perquè amb els que els hem comunicat i explicat la circular els hem deixat clar que és evident que poden consultar. L’únic que cal justificar és perquè es vol consultar. Jo vull consultar la fitxa del Toni Solanelles. Però per què la vull consultar? Això ho tenen totes les policies del món. Demani-ho a qualsevol policia espanyol o francès. I no tothom té accés a tot. Mirar fitxes, sí, però potser no tothom ha de saber que s’està fent una investigació de segons què. Ara, qui necessiti mirar una informació, la pot demanar, la pot mirar. No hi ha cap problema.

Doncs per no haver-hi cap problema, Déu n’hi do.

És que si et llegeixes la circular i ningú no te l’explica, genera desconfiança. Com si desconfiéssim dels policies. Es va arribar a dir l’animalada que els polítics podrien arribar a saber què es mirava, que s’investigava. I no, no és així. Aquí el ministre no pinta res. Ni té accés a la base de dades ni res de res. L’únic que pot passar és que aquells que facin l’auditoria, i jo també puc ser auditat, constatin que s’ha fet una consulta per qüestions alienes al treball. Però aquests errors o com se li vulgui dir seran mínims, perquè la gent normalment ho fa bé. L’única diferència respecte del que passava fins fa poc és que ara, quan obres el programa, has de motivar la consulta.