Tot es remunta a finals dels anys noranta i a les pràctiques delictives de José María Clemente, un conegut narcotraficant amb condemnes a França per fets similars i a qui també s’ha vinculat amb el polèmic comissari Villarejo. En virtut d’un pacte amb el cartel de Medellín, va dedicar-se a recaptar els diners que l’organització aconseguia a Europa i tenia l’objectiu de blanquejar-los. I va pensar que Andorra podia ser un lloc adequat per aquesta activitat il·lícita.
A través de la dona condemnada, al Principat es van crear un seguit de societats que, durant molt de temps, no van tenir cap moviment. Segons la fiscalia, bàsicament servien per fer transferències. En total, 677 milions de pessetes al llarg de tres anys. Es van enviar des de bancs del país a entitats financeres de Suïssa.
Al novembre, es va celebrar el judici al Tribunal de Corts. La dona va negar en tot moment tenir coneixement de quin era l’origen dels diners. De fet, també afirmava que en cap cas va treure cap benefici dels tràmits que feien les societats. La policia, però, va determinar en la seva investigació que part dels fons moguts se’ls havia quedat i els havia fet servir per liquidar deutes.
Els magistrats no toquen, però, la pena imposada: tres anys de presó condicionals per haver ajudat a blanquejar diners provinents del tràfic de drogues
Ara fa uns mesos, Corts va dictaminar que la processada era, efectivament, culpable d’un delicte de blanqueig. Li va imposar una condemnar de tres anys condicionals. I, encara més dura, la multa econòmica: tres milions d’euros, el que havia reclamat la fiscalia.
La defensa de la dona va presentar un recurs d’apel·lació davant el Superior. I els magistrats l’han acceptat parcialment. La pena de presó no queda modificada. En canvi, on sí que ha sortit guanyant l’ara condemnada de forma ferma és amb la sanció econòmica.
En la resolució, els magistrats consideren que “convé prendre en consideració l’edat actual de la recurrent, 71 anys, i que està jubilada, així com la seva total inserció en la societat andorrana”. També entenen que amb la multa s’ha de tenir en compte “la situació patrimonial” del processat per poder ser “efectiva i proporcionada”.
I, sobre la dona, indiquen que “sabem únicament que cobra una petita pensió de jubilació i que una multa molt forta seria una mort social”. Al mateix temps, posen sobre la taula l’antiguitat dels fets i que “no s’ha respectat al detriment de la processada, una durada raonable” del procediment. Per tant, estimen que cal disminuir de forma important la multa.
La reducció és considerable. Encara haurà de pagar una xifra considerable per a la majoria dels ciutadans, 120.000 euros, però, certament, molt allunyada de la quantitat inicialment fixada per la Justícia.
Comentaris (2)