El conseller de Finances, Ludovic Albós, ha estat l’encarregat de donar a conèixer els números del comú per al 2026, que ha assegurat que s’han elaborat amb “prudència, realisme i responsabilitat tenint en compte el context”. 16,2 milions d’ingressos que suposen una disminució d’1,3 milions respecte el 2025 i que s’explica per la revisió del pla d’urbanisme, ja que es preveu ingressar 1,8 milions menys en l’impost de la construcció. Una situació que ha advertit “es mantindrà en el temps i els propers exercicis”.
En el cas de les despeses ascendeixen a 21 milions i n’ha destacat el capítol d’inversions reals, que arriba a 4,6 milions destinats a “millorar serveis i infraestructures per millorar la qualitat de vida dels ciutadans”. Entre aquestes ha destacat una partida de 820.000 euros par a aparcaments horitzontals, la tercera fase del desdoblament de la xarxa d’aigua a la qual es destinaran uns 800.000 euros, 400.000 euros per construir el nou magatzem per a biomassa del Serrat i 390.000 euros per refer la teulada del centre esportiu. També s’han previst 197.200 euros d’un pluriennal per reformar i arranjar el nucli antic de la Cortinada.
Pel que fa a la despesa corrent, ascendeix a 14,84 milions (+2,32%) i Albós ha qualificat l’increment de “moderat” i ha explicat que l’augment es deu sobretot a la despesa de personal i subvencions. Pel que fa a les despeses de capital, es continuarà aportant al camp de neu d’Arcalís, 500.000 euros el 2026, per assolir el total d’1.440.000 euros previstos en tres anualitats.
També s’ha previst retornar 980.000 euros del préstec vigent i per tant, es preveu que a finals del 2026 l’endeutament consolidat de la corporació sigui de 9,45 milions, situant-se en un 55,73% del límit del 200% permès.
Albós ha defesnat que el pressupost s’ha elaborat amb “prudència, realisme i responsabilitat tenint en compte el context”
Veient les xifres, però, es fa evident que el resultat pressupostari presenta un dèficit de 4,8 milions que per ara es corregeix amb romanents de tresoreria. Una situació que no convenç al conseller de la minoria d’Units per Ordino, Enric Dolsa, que s’ha abstingut tot alertant del creixement de la despesa corrent alhora que els ingressos minven. “La despesa de personal s’enfila de mala manera i el que cal fer és una reflexió entre els deu membres del comú, deixar-nos de polítiques barates i fer el necessari per parar-ho”, ha manifestat.
També ha lamentat que dels 9 milions corresponents a les transferències del Govern, el 75% es destini a despesa corrent. “Això és preocupant”, ha sentenciat, reconeixent que no es tracta de disminuir personal, però sí que el treball del funcionaris sigui “més eficient”.
Des de la majoria, tant la cònsol major, Maria del Mar Coma, com el mateix Albós, han reconegut la necessitat de fer créixer els ingressos i no dependre de la construcció. Un objectiu “complicat”. “No podem continuar depenen únicament i exclusiva i per la resta dels nostres dies de la construcció”, ha sentenciat Coma, que considera que és una tasca que s’ha de fer de la mà del Govern perquè són ells els que autoritzen noves activitats comercials “i ens poden ajudar a buscar alternatives”.
Albós també ha puntualitzat que a nivell de despeses s’haurà de ser cada vegada “més curosos” i un dels capítols que es veurà reduït els pròxims anys per poder mantenir la despesa corrent és el de les inversions. El conseller ha puntualitzat que les nombroses inversions que s’han fet fins ara han d’ajudar a que la parròquia no es quedi enrere.
Finalment, ha destacat que els anys de bonança viscut també han permès disposar de diners a la caixa que ara permeten compensar la disminució dels ingressos i ha xifrat en “dos o tres anys” el marge perquè s’esgotin aquests recursos i que per tant sigui necessari endeutar-se per seguir invertint i pagant les despeses corrent. Tot i així ha advertit que tampoc “pots anar contínuament a base de deute si no tens ingressos per recuperar-ho”.
PREUS PÚBLICS
D’altra banda, aquest dijous també s’ha aprovat l’ordinació de preus públics per al 2026 que preveu increments d’entre el 2 i el 2,5% pel que fa al foc i lloc i d’un 5% en el cas dels aparcaments. “Teníem els aparcaments més barats d’Andorra i en canvi, els preus dels lloguers d’alguns terrenys eren més cars que els d’Andorra la Vella. El que hem fet és alinear-nos amb la resta de parròquies però encara seguirem per sota”, ha exposat, remarcant que la pujada aplicada als preus és “raonable”.
Comentaris