Els fets es remunten a l’any 2016. L’home, un contrabandista del país, va deixar el cotxe com a pagament a un venedor de joies, a Lleida. Més tard, l’empleat de l’empresa de lloguer de vehicles va argumentar assabentar-se arran la visita de la policia per demanar-li informació. Després d’això, va viatjar a Lleida per recuperar el cotxe i llavors, el venedor de joies li va manifestar que pensava convençut que el vehicle era propietat de l’acusat.
Al llarg de la primera vista, la que es va dur a terme al Tribunal de Corts, l’home va declarar que no tenia cap intenció de robar un cotxe “i menys un Seat Toledo” perquè tenia “tres cotxes, quatre, cinc o onze”. Ell mateix va ser qui va recordar que es dedicava al contraban i va qualificar de falsos els testimonis del treballador de la botiga de cotxes de lloguer i del venedor de joies. En referència al primer va afirmar que “si arribo a estar al seu costat, ens hauríem abraçat, no sé per què ha dit que no em coneix”, i del segon que “és el meu soci en el contraban”.
També al llarg d’aquell judici, la defensa va manifestar que el seu client no havia comès cap delicte ni cap apropiació i es va acollir al fet que no hi havia cap rebut que ho demostrés i la fiscalia va sol·licitar dos anys de presó ferma i el pagament de 6.035,96 euros en concepte de responsabilitat civil.
Comentaris