Inicialment, Mateu havia demanat davant el Tribunal de Corts que aquesta part de la condemna la pogués afrontar pagant una quantitat, 100 euros, cada mes. Ho justificava al·legant que el seu salari actual tot just supera els 2.000 euros i que, també, ha d’assumir altres càrregues tan financeres -com ara la hipoteca de l’habitatge que encara té en propietat- com familiars. En primera instància, se li va denegar i, per això, es va procedir a acudir davant el Superior.
I és en la vista on l’advocada ha admès que la situació ha canviat des de la primera petició. Primer, perquè una herència d’una familiar a França hauria permès a Mateu afrontar els 48.000 euros cobrats en el marc de la col·laboració amb l’entitat financera i que la sentència també exigia comissar. I, en segon lloc, perquè l’exconsellera general està en procés de vendre la seva casa. Si res es torça, l’operació es tancarà a finals d’octubre.
I, llavors, Mateu podrà afrontar totes les obligacions imposades per la sentència. Començant per les despeses processals de tot el procediment i seguint per la multa. I, també, el cost que va tenir publicar les resolucions tant del Tribunal de Corts com del Superior en mitjans d’abast nacional.
Malgrat això, la defensa de qui fou també ministra d’Exteriors ha decidit mantenir el recurs d’apel·lació. Principalment, per no renunciar al dret a recórrer en el cas que l’operació de venda de la residència habitual -Mateu posteriorment té previst anar a viure de lloguer- acabi no fent-se. I en la seva exposició davant els magistrats ha criticat fortament la negativa de Corts, especialment pel fet que no estava motivada. “Ni tan sols sabem si ens neguen el pagament fraccionat o la proposta de 100 euros al mes”, ha denunciat l’advocada.
La lletrada ha argumentat que la quantitat proposada s’adequava a les circumstàncies de Mateu, tot indicant que, un cop pagada la hipoteca i altres despeses com ara la calefacció, tot just li restaven 700 euros per a altres despeses pròpies. I ha estat crítica amb la decisió de Corts, tot refermant que suposava “una vulneració del dret de tenir resolucions judicials motivades”.
Des de la fiscalia, s’ha defensat que la petició es denegués i, de fet, s’ha assegurat que estava prou motivada. Bàsicament, s’indicava que calia “garantir l’efectiu compliment de la sentència”. És a dir, el pagament de la multa i de la resta de quantitats. I ha apuntat que, si s’hagués acceptat la demanda, això suposaria que “les despeses processals no es pagarien fins al 2027 i la multa fins al 2043”. Per tant, “seria incompatible amb una efectiva execució de la pena”.
A banda, ha recordat que Mateu “té recursos per pagar: la nòmina, dos vehicles i les unitats immobiliàries”. I ha admès que per pagar s’hagi de desprendre de patrimoni, tot apuntant que “ha comès un delicte”. A banda, ha apuntat que “l’Estat no està per substituir eventuals avaladors financers per pagar unes responsabilitats a les quals es pot fer front amb el seu patrimoni”. I ha remarcat que “pot decidir vendre o buscar un préstec”. La primera seria l’opció que, si es fa cas a la seva advocada, ha escollit Mateu.
Comentaris (14)