Els fets es remuntaven als anys 2016 i 2017. Seria llavors quan, suposadament, l’home, aprofitant que en algunes ocasions duia la dona des de l’Escola de Meritxell fins al seu domicili, hauria fet els tocaments. Una acusació que el processat va negar rotundament durant la vista. “Mai en la vida ho hauria fet”, va afirmar. Sí que va reconèixer que, efectivament, la dona havia estat clienta seva en quatre o cinc ocasions.
En alguns d’aquests viatges, segons va explicar, ella li hauria comentat que algun altre conductor li tocava la cama. I, segons el seu relat, li va recomanar que fes denúncia. I ho va fer, efectivament, contra ell. Llavors, la fiscalia li va posar en relleu que la presumpta víctima l’havia assenyalat tant per la targeta que li havia donat com per fotografies. Al llarg de la declaració, l’home va apuntar possibles motius: des de la sospita que s’estava protegint l’autèntic agressor a un error o una confusió. En tot cas, insistentment va negar els tocaments.
La presumpta agredida no va poder donar al judici la seva versió. Abans de l’inici, els magistrats van informar que, segons l’informe dels metges forenses, el seu estat mental actual feia poc aconsellable que declarés. I, per això, no ho va fer. Tot just es va llegir el que, en el seu dia, allà pel 2017, havia explicat en les denúncies davant la policia.
Unes paraules que van ser ratificades per la seva mare i la seva germana, que van explicar que, en alguna ocasió, havien vist el processat en l’escala de l’edifici on vivia la família. El pèrit psicològic també va posar en relleu que la dona “no té tendència a la fabulació”. Sense arribar a garantir-ho al 100% i admeten que “era difícil de dir”, va acabar apuntant que “crec que no s’ho inventa”.
Al final de la vista, la fiscalia va mantenir l’acusació. Entenia que havia existit un delicte d’actes sexuals sense consentiment sobre una persona especialment vulnerable. Reclamava una pena de dos anys de presó condicional per al processat, a banda de tres d’inhabilitació per fer de taxista. La defensa, en canvi, va demanar l’absolució, tot recordant que el seu client no havia variat la versió i la seva afirmació de ser innocent durant set anys. “Va refusar un judici ràpid perquè no és culpable”, va afirmar.
El Tribunal de Corts ha emès aquest dimecres la sentència. I en aquest cas, és absolutòria. S’entén que no hi ha prou proves per poder condemnar l’home. Ara, falta veure si la fiscalia decideix o no presentar un recurs davant el Superior.
Comentaris (2)