Sánchez es mostra indignada en un missatge enviat a l'Altaveu pel tracte rebut i pel poc suport que se’ls ha dispensat. Diumenge, quan hi va haver el segon sisme en vuit dies, aquesta noia, com dues més, eren, per separat, que quedi clar, a les illes Gili, a tocar de Lombok. El nord d’aquesta darrera illa, ja malmès pel moviment del diumenge anterior, i les Gili van ser les zones més afectades. Hi ha hagut un centenar de morts, diversos desapareguts i quantiosos danys materials.
Tània, a través de les xarxes socials es fa creus encara d'allò que ha viscut i de la sort que ha tingut per poder-ho explicar. Assegura que recordarà per sempre l'experiència viscuda amb el terratrèmol d'intensitat 7 en l'escala de Richter que va viure ben directament. Sense electricitat, sense cobertura, ben poca cosa podia fer per demanar suport. I encara menys lamenta que en va rebre. "Després de 32 hores d'angoixa, dormint a la muntanya sense res i quan dic res és res, ni aigua, amb allò que duiem posat, podem dir que estem fora de perill gràcies als nostres recursos tant físics com econòmicament. És indignant que en un país com el nostre es miri a una altra banda", remarca Sánchez en un missatge a aquest mitjà mig refeta de l'ensurt
Com en altres illes del país, i especialment a Lombok, a les Gili encara era més palpable el temor a què hi hagués un tsunami. D’aquí que hi hagués una acumulació de gent que pretenia ser evacuada cap a indrets més segurs. D’aquí, també, la llarga espera i l’angoixa. Una zòdiac amb sis places i poca cosa més per anar traient la gent de l'illa. I els locals tenien prioritat, segons exposa la jove, que agraeix via xarxes socials l'interès per saber el seu estat. Després de l'ensurt, sense llum ni sistemes de comunicació, finalment va poder contactar amb la família. Segons el seu entorn, "l'ensurt va ser d'allò més gran". I més encara, recorden, pel risc de tsunami. Hores d'ara, Tània Sánchez ja és a Bali i, en principi, fora de tot perill. Però ella, a diferència dels andorrans que van notar el sacsejament del primer terratrèmol, sí ha vist devastació, destrosses.
També en van veure dues altres noies que van arribar a Idonèsia el 29 de juliol. Sortosament no van arribar a viure el primer dels sismes de gran nivell que hi ha hagut en vuit dies a la zona. Els va enganxar encara a dalt l'avió. En canvi, el segon moviment sísmic, sí que el van sentir i viure de ple. A Gili Air, una de les tres illetes properes a Lombok on més s'ha deixat sentir el terratrèmol. Després de l'ensurt, aquestes joves andorranes han anat comunicant el seu estat a les famílies, els amics i Govern. De fet, són les dues úniques persones que formalment estan inscrites al registre de viatgers del ministeri d'Afers Exteriors conforme que fan estada a Indonèsia.
L’executiu també té coneixement de la presència de sis andorrans més a l’arxipèlag indonesi. De fet, els sis que ha anat exposant l’Altaveu que hi havia a Indonèsia diumenge passat, quan el segon terratrèmol. Una xifra que ara ascendeix a vuit. En canvi, el primer sisme el van viure, com a mínim, onze andorrans. Cap, però, de la forma tant intensa i directa com ho van fer, com a mínim, aquestes tres noies, que eren a les Gili Islands. Un mini arxipèlag dins l’arxipèlag, format per tres illetes: Gili Trawangan, Gili Meno i Gili Air.
Comentaris