Justament va ser quan van ser foragitats del Principat que el matrimoni empresonat al centre penitenciari de Fontcalent, a Alacant, es van traslladar a Adrall, on el lloguer del pis on vivien també l’assumia la víctima que, de fet, finançava qualsevol cosa que feien els seus cuidadors. Cuidadors, almenys, durant un temps, encara que cada vegada més el constant assetjament econòmic va fer que s’anés cansant i distanciant de les dues persones que finalment van acabar amb la seva vida.
Tant la víctima com els suposats botxins van arribar al Principat durant el 2015; s’havien conegut tots plegats poc abans a Benidorm i van travar una profunda amistat
Tant la víctima com els suposats botxins van arribar al Principat durant el 2015. S’havien conegut tots plegats poc abans a Benidorm. La dona assassinada, discapacitada producte d’una mala formació del fetus degut al subministrament d’un medicament que anys més tard es va provar que era nociu, tenia a Benidorm un habitatge de propietat. El matrimoni detingut, sense ofici ni benefici, no se sap perquè van anar a parar allí. Sí que és clar que amb anterioritat s’havien mogut sobretot per l’àrea de la Costa Brava i de Barcelona. D’on és ella, l’empresonada, de 56 anys.
Hauria estat la dona discapacitada qui suposadament els va empènyer a pujar amb ella a Andorra. Li havia agradat el país i cul inquiet com era tot i la malaltia va decidir canviar d’aires tot i saber que no seria la destinació definitiva. Va mantenir el pis de Benidorm. En canvi, se n’havia venut un altre de Tenerife. Entre això, i la indemnització que pocs anys abans havia obtingut per raó del judici contret per raó de la seva malformació, tenia una posició econòmica molt solvent.
Encara més, li havia quedat una pensió vitalícia d’uns 7.000 euros mensuals. A Andorra, ella, la víctima, es va establir a Encamp, al carrer de la Vena, i va enviar els seus cuidadors, per dir-ho així, a Canillo. Va adquirir una furgoneta adaptada. Les despeses sempre anaven al seu càrrec. La dona sempre tenia efectiu al damunt. Al pis d’Encamp era habitual que hi tingués sobres amb diners. De fet, també a Benidorm, després del crim, la policia hi va trobar múltiples sobres amb extractes bancaris. Allà, però, els diners ja no hi eren.
No se sap ben bé perquè, però aparentment arran d’una qüestió de drogues, es va acabar detectant la presència dels ara reclusos provisionals de forma il·legal al Principat. I se’ls va imposar una expulsió administrativa. L’home, que encara hores d’ara és molt enigmàtic per als investigadors de la policia espanyola, tenia antecedents a l’Estat veí. Però no d’excessiva gravetat. I mai contra les persones, menys encara delictes de sang. La dona no tenia cap antecedent que almenys ara per ara se sàpiga.
Ja a Adrall, i tot i que el matrimoni, sobretot ell, continuava fent tasques per a la dona discapacitada a raó de 2.500 euros el mes com a xòfer, la distància es va eixamplar. La víctima, la Rosa, que feia força vida a l’artèria principal d’Encamp, més d’una vegada havia manifestat que estava farta de l’assetjament econòmic que li proferia el matrimoni. Se’n va apartar però encara els passava un miler d’euros mensuals més la renda del pis d’Adrall, a tocar de l’església. Durant el 2019 va fer amistat amb un resident portuguès d’Encamp qui li va començar a fer tasques de suport.
La dona sempre tenia efectiu al damunt; al pis d’Encamp on va viure durant tres anys llargs, al carrer de la Vena, era habitual que hi tingués sobres amb diners
L’home estava de baixa i es guanyava uns calerons extra. Però quan es va recuperar de la malaltia va tornar-se’n cap a Portugal on tenia la seva parella. La Rosa tenia previst anar-se’n també cap a Portugal. Una nova destinació. De fet, va marxar d’Andorra, on tot i donar-hi voltes no es va acabar comprant mai cap propietat perquè no ho veia clar, i suposadament s’hauria traslladat a Benidorm per preparar el seu nou punt de residència. Però va esclatar la pandèmia. I va quedar confinada a la població alacantina.
Allí se sentiria sola i sense suport de cap mena, amb la qual cosa, va acabar recorrent amb el matrimoni que acabaria esdevenint el causant de la seva terrible mort. Continuaven a Adrall. Perquè en ple estat d’alarma l’home es pogués desplaçar, la dona li va fer un contracte d’un mes (del 2 de maig al 2 de juny) com a assistent social. Durant aquest mes alguna cosa més del que ja se sabia fins llavors va succeir. I sobretot, que acabat el contracte la dona se’ls deuria voler tornar a treure de sobre.
Sia com fos, el 16 de juny es va cometre l’assassinat, el crim, que primer va passar per un accident mortal. A la dona se li hauria abocat la cadira de rodes elèctrica dins del pis i l’hauria aixafat. La investigació forense va revelar que això no havia anat així i que havien estat cops intencionats per un tercer els causants de la mort de la Rosa. La policia els va interrogar diverses vegades, als dos components del matrimoni. Sabent-se perseguits van marxar d’Adrall, on es mantenien, per dirigir-se a tocar de Jaca.
La dona havia aconseguit una feina en una immobiliària i s’havia d’ocupar de la zona d’Osca. Però l’intent de fugida es va acabar aviat. Poc més d’un mes després d’anar a Jaca, a principi de juliol, van acabar essent detinguts. Les fonts policials consultades han assegurat que ni durant la detenció ni durant la declaració davant els agents cap dels dos va badar boca. Ni entre ells ni als agents. Muts i a la gàbia. Però les proves, asseguren els investigadors, són molt concloents. De fet, la jutgessa que porta el cas no va dubtar en enviar-los a la presó. Al setembre s’esperen nous moviments en el marc de la instrucció.
Comentaris