Poques pistes han transcendit fins ara del treball que estant duent a terme els investigadors. El fet que, almenys en base a les denúncies, l’onada de furts s’hagi frenat, ha fet calmar una mica el nerviosisme amb què es vivia la situació a la policia, poc habituada a atacs com els haguts, com a mínim, en un immoble de Prat de la Creu, en un altre de la Baixada del Molí i en un tercer, en principi els darrers furts, al carrer Babot Camp. Tots a Andorra la Vella i sobretot els dos primers, separats per poquíssims metres.
Les imatges recuperades no permeten veure amb nitidesa els sospitosos, encara que en principi sí que apareixerien els individus que haurien protagonitzat els furts. Per tant, el que sí que es pot més o menys delimitar, per exemple, és una mica la fesomia dels sospitosos i les hores en què van accedir als despatxos. També és clar que els lladres van optar per immobles on sabien que a les hores que hi van acudir en principi no hi havien de trobar ningú.
Ara mateix, segons les fonts consultades, no es pot ni discriminar entre delinqüents locals o vinguts de fora. Certament, per trencar els panys hi ha d’haver un mínim de pràctica. Però veient com van regirar els despatxos posteriorment, a priori tot va ser una mica matusser. El que està clar, això sí, és que fonamentalment el que buscaven els desconeguts eren diners. I també és evident que els botins aconseguits, per norma, no van ser gaire quantiosos.
Comentaris