No hi haurà cap altra acció més -per exemple promoure un recurs d’empara al Constitucional- donat que hi ha ja en les famílies massa “desgast emocional i econòmic” i tampoc es vol que en el futur, pel motiu que sigui, s’acabi assenyalant els seus fills i filles. Esperaven, admeten, que en segona instància es canviaria el sentit inicial de la no-condemna. La confirmació de l’absolució ha estat percebuda com un veritable com baix.
Els pares i mares querellants consideren que per interessos majors s’ha fet cas omís a allò que consideren que els informes dels experts de part i dels serveis socials, al seu entendre, provaven sobradament. Però no volen anar més enllà per evitar eventuals represàlies. Justament, l’absolució, contràriament al que mantenen els familiars, es basa en la manca de proves que consideren els tribunals que hi ha.
Comentaris (2)