El reconeixement de deute el va fer la mare malgrat que la deutora final real és la filla. Totes dues estan processades a Andorra per diversos delictes encara que la mare, també detinguda el setembre passat, no va arribar a ingressar a la Comella en cap moment. El cas ha transcendit ara després que, segons que ha pogut saber l’Altaveu, l’Audiència de Lleida ha desestimat un recurs promogut pel demandant que perseguia que s’establissin tot un seguit de mesures cautelars contra la demandada, és a dir, contra la mare, per poder assegurar el cobrament del deute reconegut en l’esmentat contracte.
El demandant va reclamar l’embargament de dues finques urbanes i una de rústica per poder garantir que cobraria el deute. En efecte, la mare, que no la filla de les dues dones residents al Principat implicades en l’afer del fals negoci de compravenda de cotxes de cert luxe, seria titular de diversos béns immobiliaris en terres lleidatanes, d’on és originària. Però ni el jutjat de primera instància, que manté oberta la causa però amb certa lentitud, ni ara l’Audiència de Lleida no han accedit a establir mesures cautelars perquè a parer dels dos tribunals no s’ha provat el ‘periculum in mora’. O dit planerament, que no s’hauria provat que hi ha un risc cert de no poder cobrar el deute.
El demandant, en el recurs davant l’Audiència de Lleida, hauria aportat tot un seguit de retalls de premsa i enllaços en relació amb la informació apareguda a Andorra en relació amb la detenció de les dues dones i l’empresonament de la filla. També s’haurien facilitat enllaços al BOPA on es dona compte d’embargaments dictats per deutes contrets amb ciutadans establerts a Andorra. L’Audiència de Lleida, s’ha apuntat, desestima les pretensions del recurrent com ja havia fet el jutjat que instrueix la demanda inicial.
La jurisdicció provincial recorda que no s’han dictat mesures cautelars provisionals, a Andorra, contra la mare de qui va estar empresonada i que és el subjecte directe de la demanda interposada a Lleida i recorda que l’existència del perill de no cobrar, del ‘periculum in mora’, “no pot estar basada en meres afirmacions mancades de versemblança o de contingut” i, per tant, denega la petició de fixar mesures cautelars com l’embargament de les finques que es pretenia que s’atorgués.
Comentaris (5)