Un terç de les queixes sobre habitatge té relació amb rescissions contractuals indegudes

El Raonador del Ciutadà manté la voluntat d’estar amatent amb les dificultats i els abusos que hi ha en relació amb els pisos de lloguer

Distribució de la casuística que reflecteix cadascun dels expedients en matèria d'habitatge.
Distribució de la casuística que reflecteix cadascun dels expedients en matèria d'habitatge. RAONADOR DEL CIUTADÀ

Més d’un terç de les queixes que rep el Raonador del Ciutadà en relació amb l’habitatge és perquè tot i que les normes legals vigents impedeixen el trencament de contractes aquesta rescissió contractual es va dur a terme. La institució liderada per Marc Vila ha concentrat bona part dels seus esforços, especialment durant el 2019, per analitzar la problemàtica derivada dels pisos de lloguer. De fet, quatre de cada deu expedients posats en marxa aquell exercici van tenir a veure amb habitatge.

El Raonador del Ciutadà va posar en marxa el darrer trimestre del 2018 una investigació d’ofici per intentar aclarir la situació en relació amb l’habitatge de lloguer. D’octubre a desembre d’aquell any va obrir 79 expedients que van passar a ser 151 durant l’any següent, segons l’informe de la institució que recentment ha estat tramès al Consell General com a òrgan de tutela i que aquest acaba de publicitar pels seus canals corresponents. La qüestió, que caldrà veure com evoluciona davant l’impacte econòmic que tindrà la pandèmia, ha estat un dels principals maldecaps del Raonador.

Dels 151 expedients instruïts durant el 2019, 57 ho van ser per queixes davant una rescissió contractual aparentment indeguda. Durant aquest període “hem pogut comprovar que, atès que alguns propietaris o gestors immobiliaris no podien pujar les rendes de lloguers, ho han repercutit en el cobrament exagerat i sense justificació dels consums de serveis, unes despeses, com pot ser el consum d’aigua, o fins i tot intentar regularitzar consums de fa 8 anys sense cap justificació”. En aquest sentit, es van registrar 31 dossiers per intent d’augment de lloguer i 11 pel consum desmesurat de despeses de consum sense estar correctament justificades. De totes les queixes recollides -un total de 151 (any 2019)- en la seva major part corresponien a finalitzacions i/o rescissions de contractes, i despeses irregulars i exorbitades, sobretot amb les factures de serveis aigua/calefacció.

El raonador del ciutadà, Marc Vila.

Relacionat

Sis de cada deu expedients formals resolts pel Raonador el 2019 van ser favorables a l’administració

També hi va haver una altra problemàtica que va afectar en gran mesura persones que, en certa manera, tenen un component ‘social’, i que viuen en pensions que en certs moments adopten un suposat caràcter pseudoturístic. Així, segons l’informe del Raonador “es va tramitar un expedient informatiu després de les nombroses queixes rebudes per aquesta Institució quant a l’augment desmesurat que s’estava efectuant en aparthotels i pensions del Principat”. La queixa consistia en explicar que “llogant una habitació de 7m2 per un import inicial de 350 euros al mes, en qüestió de pocs mesos havien efectuat augments desaforats de fins a 450 euros mensuals”. I aixo per què? Doncs perquè “en aquell moment amb l’arribada dels temporers, aquestes habitacions eren llogades per més de 300 euros per persona amb la possibilitat de que hi poguessin haver fins a tres persones”.

Aquests preus desmesurats feien que els residents amb pocs recursos econòmics no poguessin assumir aquestes despeses i haguessin d’abandonar l’habitació o recórrer a les ajudes econòmiques de Govern. El Raonador va sol·licitar l’opinió al ministeri de Turisme sobre la qüestió plantejada i, “en concret, si existien limitacions de preus en funció de les categories dels establiments hotelers”. La resposta donada pel ministeri corresponent comunicava que “la normativa sobre els allotjaments turístics i, en particular, la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, no regulava la situació que descrivíem en aparthotels i pensions del Principat. Més concretament, manifestaven que no hi havia limitacions de preus en funció de les categories dels establiments d'allotjament turístic. Cada empresari determinava la seva franja de preus, amb un mínim i un màxim”.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending