Bonell ha donat aquestes dades a resposta de la pregunta formulada pel conseller general durant la sessió de control a l’executiu celebrada aquest dimecres. La titular de Cultura, i per tant màxima responsable del departament de Política Lingüística, ha explicat que entre l’exercici en curs i els tres anteriors (2020, 2021 i 2022), l’àrea ha gestionat fins a 308 expedients per incompliments de la Llei. La majoria d’ells, ha reconegut, fruit de queixes ciutadanes. Únicament 9, en canvi, d’ofici per part dels responsables ministerials.
“És com si faig saltar el radar de la policia i no em multen perquè dic que no ho faré més”, ha apuntat la socialdemòcrata Susanna Vela
La ministra ha argumentat que, fins ara, sempre s’ha optat per una via “conciliadora” i no pas “coercitiva” per resoldre les queixes. I ho ha fet, ha assegurat Bonell, “amb un bon funcionament”. Així, “quan s’ha explicat com s’ha d’actuar, sempre hem rebut respostes positives”. Per això, cap dels més de 300 expedients ha acabat en sanció.
La dada ha generat les crítiques d’Escalé, que ha remarcat que “protegir el català és defensar la nostra identitat i hem de preservar la llengua”. De fet, ha apuntat que “tenim un deure en ser l’únic Estat amb el català com a idioma oficial”. A banda, ha lamentat que “no s’ha sancionat mai cap conducta incorrecta malgrat que algunes siguin reiterades i s’hagin detectat des del Govern”.
També s’ha mostrat sorpresa la consellera general del grup socialdemòcrata Susanna Vela. “És com si faig saltar el radar de la policia i no em multen perquè dic que no ho faré més”, ha apuntat, tot remarcant que la xifra -més de 300 expedients i cap sanció- “sobta molt”.
Bonell, en canvi, ha volgut fer una “valoració positiva” de la planificació de Política Lingüística i dels sistemes que s’han fet servir. Ho ha defensat tenint en compte els resultats de les darreres enquestes d’ús, que evidencien que el català guanya en usuaris, malgrat algunes mançanes, especialment en l’atenció al públic. I, justament, aquestes són les que, al seu entendre, es corregiran amb la nova llei ja a tràmit parlamentari.
Bonell ha defensat la decisió d’exigir només acreditar el català als titulars d’una autorització de residència i treball. “Ens va semblar que havíem de ser coherents amb els recursos humans per implementar el curs de 30 hores que ens demana la llei”, ha apuntat.
ARXIUS A L’ESTRANGER
Durant la sessió, i a preguntes de la parlamentaria socialdemòcrata Susanna Vela, la ministra de Cultura ha explicat que hi ha la voluntat de poder aconseguir que la ciutadania i els investigadors puguin tenir accés als documents sobre Andorra dipositats en arxius de l’estranger. Això sí, de forma “digital”. S’entén que les noves tecnologies han de permetre la seva consulta des del país. També ha apuntat que “una recuperació física seria interessant, però molt més complexa i endarreriria l’estratègia que estem implementant”.
Comentaris (14)