Govern confia que Escaldes es mantingui en el projecte de Cicland

Calvó afirma que està convençuda que Gili sabrà valorar que l’escaldenca és una de les parròquies amb més usuaris del servei de bici elèctrica

Bicicletes de Cicland.
Bicicletes de Cicland. Toni Solanelles

“Més que salvar, el que volem és mantenir Cicland, una oferta més de micromobilitat.” Aquesta és la declaració d’intencions de la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, davant de la desbandada de parròquies del projecte. Només Andorra la Vella i Sant Julià han contestat afirmativament a la voluntat de mantenir-se en el projecte de bicicleta elèctrica, que es vol reformular per convertir-se en un servei per a la vall central. Falta el sí definitiu del comú d’Escaldes.

La titular ministerial està convençuda que la cònsol major escaldenca, Rosa Gili, sabrà valorar que la seva parròquia és de les que més usuaris aporta sinó la que més. I el Govern no veu de cap de les maneres fora Escaldes de Cicland. Segons el secretari d’Estat de Medi Ambient, Marc Rossell, “el 98% dels usuaris estaven ubicats a les parròquies centrals”. Per tant, el que es busca ara són millors ubicacions per a noves parades per a Andorra la Vella, Sant Julià i, s’espera, Escaldes. No s’entendria una negativa escaldenca, ha vingut a dir Calvó.

S’està dissenyant aquesta nova xarxa de parades alhora que ja s’ha acordat que hi haurà abonaments gratuïts per als joves fins a 16 anys. Es vol mirar de fomentar l’ús de la bicicleta elèctrica i fidelitzar la clientela a un projecte que no ha tingut la resposta esperada. De fet, ja es va advertir al seu moment i sobretot a les parròquies altes, més enllà de la neu, no s’ha sabut definir el servei prou bé. Ara falta afinar a Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes. Cicland és un servei normalment “per a trajectes curts” i molt de caràcter administratiu. En això s’ha de pensar també ara que es dissenyen nous punts de parada.

Una parada de Cicland.

Relacionat

El servei parroquial de bicicletes penja d’un fil

El Govern, des de l’arrencada del projecte, ha aportat cada any el màxim establert: 130.000 euros anuals. Una part d’aquests els sufragaven els comuns. L’executiu continuarà aportant el mateix i en haver-hi menys comuns apuntats al projecte, menys diners recuperarà. El concessionari del servei, Montre, havia de buscar patrocinadors i les aportacions dels espònsors haurien fet rebaixar l’aportació pública. “Però és un període molt complicat per als ingressos”, ha excusat la ministra al concessionari, que des del primer dia té el suport només de Crèdit Andorrà.

Més enllà de l’abonament jove i els nous punts de parada, establerts tots ells a la vall central, Cicland no preveu incorporar cap altre element. L’èxit del patinet no farà que aquest s’integri en el projecte. “Si hi ha un servei que pot oferir el privat benvingut sigui”, ha afirmat la titular de Medi Ambient en relació amb les empreses que ja exploten amb èxit l’ús del patinet. Justament, ha indicat Calvó, l’administració ha d’estar al costat o a punt per “impulsar projectes quan el sector privat” no els desenvolupa. I amb Cicland l’objectiu era “fomentar altres sistemes de mobilitat (per evidenciar) que no calia anar sempre en cotxe”. “Parem d’anar sempre amb el vehicle privat”, ha conclòs la titular ministerial.

Comentaris (7)

Trending